Què és Espadàniques?

dimarts, 2 d’agost de 2016

Capvespre trist

per Josep Lluís Abad i Bueno 
espaiclaudator.blogspot.com
elpenjoll.blogspot.com
www.elpontdeleslletres.cat

@llumdelsmots
  
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'escriptor este nou original amb què ens obsequia.









A aquell xiquet que fou Agustí Mata i que vaig veure créixer pels carrers d’Aín.



Avui ens persegueix un Sol que menstrua, però que no pot treure’ns tots els grapats de tristesa.
Nosaltres, Jana, ho sabíem; havíem assumit que aquest encontre, tard o d’hora, arribaria. I així ha estat, no hem fet res per evitar-ho.
L’esdeveniment funest ocorregué a les acaballes d’abril passat.
Asseguda al meu costat i en silenci, Jana escoltava el fil de veu de la tia Matilde, el seu plor de 82 primaveres:
–Ai, Pepe, ai Jana, el nostre Agustinet ja no el veurem més per ací!
Nosaltres dos li miràvem el cor engarrotat entre les mans i la veu desfeta.
–Va passar per casa amb la bicicleta.
–«Uela», com estàs? Vaig cap al gimnàs.
–Vés amb compte, tin precaució.
I a Matilde no li cabien més paraules en la gola.
–Un xivarri de cotxes i llums d’ambulàncies movien el carrer que s’esvalotava. Al cap d’unes hores ens digueren que tot l’enrenou havia estat per ell. Ja no el veurem cap al molí amb els amics. No trepitjarà la pista cap a la font de la Caritat. No pujarà mai més als Noguerals, ni jugarà a la plaça les nits d’estiu. Ningú més em demanarà cap berenar, ni tampoc la clau de casa per vindre, de matinada, les nits de revetlla.
Jana, silenciosa a la meua vora, enregistrava aquest aturar-se del temps al carrer del Secà. Fou la primera vegada que ho notà.
L’avi Agustí ens mirava des de la balconada de casa, a la recerca d’un àngel que, tot i als nostres cors, ja no mai més tornarà.
Jana, recorda-ho, avui has vist plorar el Sol.

15-07-2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.