Què és Espadàniques?

dijous, 16 de febrer de 2017

Alfred Baeschlin: un suís valencià enamorat d’Eslida

per Òscar Pérez Silvestre
Filòleg, investigador i escriptor

ESPADÀNIQUES vol agrair novament a l'autor la cessió d'un treball per a este blog.



  



Allà per l’any 1934 o 1935 va visitar Eslida un personatge il·lustre, amb uns ulls i una sensibilitat molt especials. Es tracta de l’arquitecte, pintor i escriptor Alfred Baeschlin, nascut a Suïssa el 1883 i establit a Godella cap a l’any 1929, després d’haver viscut a Biscaia i a Barcelona, on es va casar. El seu fill, amb qui vaig poder parlar fa uns anys, viu a València.
No tenim ací prou espai per a tractar un personatge fascinant i tan cultivat com Alfred Baeschlin. La seua obra i reflexions han sigut objecte de diversos estudis i d’una tesi doctoral presentada l’any 2011 per Juan Antonio García Esparza, professor del Departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció de la Universitat Jaume I. Només per donar-ne uns detalls, diré que es va interessar per la cultura i per la llengua de tots els llocs on va viure, i que ací es va fer valencià entre els valencians. Dominava la nostra llengua (escrita i oral) com qualsevol valencià cultivat de l’època, que és dir molt perquè n’eren pocs aleshores. Per això, es va fer amic dels principals artistes i lletraferits de l’avantguarda dels anys 30, i va col·laborar en la premsa més moderna d’aquell temps (Valencia Atracción, el setmanari valencianista El Camí, Nueva Cultura, etc.).
Un dels articles publicats el 1935 en el setmanari Valencia Atracción (número 101) parla de la seua visita a Eslida. I d’Eslida diu aquell any previ a la Guerra Civil que «es un pueblo hecho adrede para cobijar artistas que irán labrando la fama de este rincón bendito de la tierra valenciana. Ya Casimiro Gracia trajo de allí bien inspirados paisajes y también Peris Brell, y últimamente Juan Tomás y Martí, de Artana». El seu article, molt semblant a un reportatge breu, inclou una aquarel·la del Porxet vist des del racó de cal Conillero, i tres bones fotografies realitzades per l’artista artanenc Joan Tomàs i Martí, que el degué acompanyar en la visita. De fet, em sembla que es coneixien almenys des del 1933, quan van exposar junys en la I Exposició Col·lectiva d’Acció d’Art, una agrupació d’intel·lectuals i artistes valencians fundada el 25 de maig de 1933 provinents de l’Agrupació Valencianista Republicana.

El Porxet, a Eslida. Aquarel·la de Baeschlin

Baeschlin va sentir molt d’interés per l’arquitectura rural i va recórrer els pobles valencians amb tal intensitat que fa entrar vergonya a aquells qui presumeixen de ser valencians i no coneixen el seu país. La sèrie de 21 dibuixos publicats en el setmanari El Camí de València és un indici d’això que diem, però encara més les monografies que va dedicar a les alqueries valencianes i al riu-rau de la Marina, a més d’altres obres relacionades amb l’arquitectura popular: La arquitectura del caserío vasco (1930), Casas de campo españolas (1930) i uns quaderns sobre les construccions de Mallorca i Eivissa.
Eslida, que ja tenia des de principis de segle una certa fama de colònia d’estiu, degué causar-li una bona impressió com a espai pintoresc, i amb el seu reportatge anima a potenciar un turisme cultural que no canvie els costums de la nostra gent: «Que tengan en cuenta, sin embargo, que el turista huye del seudoconfort. Prefiere una ducha bien instalada a un baño que no funciona, y un cuarto pulcramente encalado con mosquiteras a una habitación lujosamente empapelada que carezca de ellas. En la mesa le encantará alguna nota típica regional, y en cuanto a los platos del menú dará la preferencia a un plato genuinamente del terruño ante una dudosa langosta a la americana».


Carrer del Bon Aire d'Eslida, entrada al poble des de Xova



Vista de l'ermita del calvari i de part de la Carrera (Eslida) en 1934.
Fotos de l'artanenc Joan Tomàs i Martí


De València estant, des de la revista Valencia Atracción, Alfred Baeschlin proposava Eslida com a poble que calia conéixer: «Se presenta a los artistas valencianos una ocasión excelente de poner de moda una comarca poco recorrida aún, y sobre todo un pueblo enclavado en ella, que sólo dista unos sesenta kilómetros de Valencia y se alcanza cómodamente yendo de Valencia a Nules en los autocars de Fuente En Segures y de Nules, valle arriba —por Villavieja— en otros, menos lujosos, pero tan rápidos y cómodos como aquellos».



Baeschlin mirava Eslida amb ulls d’artista. No sospitava que un any més tard començaria una Guerra Civil de conseqüències tan nefastes. Fins i tot per a ell, que va haver d’exiliar-se el 1942 a Suïssa sense la seua família, després d’haver passat dos anys i mig tancat a la Model de Barcelona i al camp de concentració de Miranda de Ebro (Burgos). Va morir el 1964 a Schaffhausen, el seu poble natal de Suïssa, però lluny de la terra adoptiva que tant coneixia i s’estimava.

Schaffhausen


1 comentari:

Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.