Què és Espadàniques?

dimarts, 12 de novembre de 2019

Les Missions Pedagògiques en l’àrea de la serra d’Espadà (1931-1936)

per Òscar Pérez Silvestre
Filòleg i investigador



ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball original per al nostre blog, escrit amb motiu del 80 aniversari de la fi de la Guerra Civil.





L’interés per la democratització de la cultura i l’educació per part del govern de la II República és una constant i una evidència des de l’inici del nou règim en 1931. A tall d’exemple, un decret del 7 d’agost de 1931 exposava que “No basta construir escuelas. Urge, entre otras misiones pedagógicas que se irán articulando y cumpliendo, divulgar y extender el libro. Una escuela no es completa si no tiene la cantina y el ropero que el alumno necesita; no es completa tampoco si carece de la biblioteca para el niño, y aún para el adulto y aún para el hombre necesitado de leer. Empieza España a tener las Escuelas que le faltaban; las tendrá en breve. De lo que carece casi absolutamente es de bibliotecas, de pequeñas bibliotecas rurales que despierten, viéndolas, el amor y el afán al libro. […] Una biblioteca atendida, cuidada puede ser un instrumento de cultura tan eficaz o más eficaz que la Escuela”. En esta línia, la premsa reproduïa discursos com el d’Alejandro Pérez Moya, qui en 1932 deia a Castelló que «la República depende toda de la escuela nacional, su salvación está en la escuela y no como la monarquía de las bayonetas. Un pueblo ya puede tener leyes; de nada le servirán sin cultura».

Les Missions Pedagògiques van ser una de les activitats que intentaren portar la cultura al poble, des de la convicció de reduir l’analfabetisme abismal que separava els ciutadans, presoners de la voluntat de les classes dirigents (els cacics locals) i els impedia accedir a noves possibilitats. Es tractava de «difundir la cultura general, la moderna orientación docente y la educación ciudadana en aldeas, villas y lugares, con especial atención a los intereses espirituales de la población rural».




Les Missions van ser un projecte encomanat a la Institució Lliure d’Ensenyança (1876-1939), dirigit pel pedagog Manuel Bartolomé Cossío i fet realitat per un cos de voluntaris de la cultura integrat per mestres, artistes, joves estudiants i intel·lectuals. El Patronat de Missions Pedagògiques va poder actuar fins al 31 de març de 1937, amb el balanç següent: entre d’altres, va arribar a quasi 7.000 localitats en 196 rutes i van repartir uns 600.000 llibres en 5.522 biblioteques escolars o locals.

El Museu del Poble (o Museu Circulant) va ser una de les campanyes més cridaneres de les Missions Pedagògiques. Fou inaugurat el 29 de maig de 1931 i finalitzà les rutes amb l’adveniment del colp d’estat militar. En conjunt, va arribar a 179 pobles, alguns dels quals eren pròxims a l’àrea espadànica. La filosofia subjacent s’explica en estes paraules del col·laborador i artista Ramón Gaya: “Somos una escuela ambulante que quiere ir de pueblo en pueblo. Pero una escuela donde no hay libros de matrícula, donde no hay que aprender con lágrimas, donde no se pondrá a nadie de rodillas como en otro tiempo. Porque el gobierno de la República que nos envía nos ha dicho que vengamos, ante todo, a las aldeas, a las más pobres, a las más escondidas y abandonadas, y que vengamos a enseñaros algo, algo que no sabéis por estar siempre tan solos y tan lejos de donde otros lo aprenden, y porque nadie hasta ahora ha venido a enseñároslo; pero que vengamos también, y lo primero, a divertiros”.

Els itineraris del Museu del Poble es planificaven a partir de les sol·licituds prèvies. L’expedició portava una ruta i anava passant pels pobles, on feien estada uns quants dies. Les activitats principals eren la instal·lació de rèpliques de quadres importants del Museo del Prado (Goya, Murillo, Berruguete, Sánchez Coello, El Greco, Ribera i Velázquez), a més de projeccions de cine, audicions de música en un gramòfon, teatre, conferències i explicacions sobre les pintures. Se solia fer coincidir l’arribada del Museu amb alguna festivitat local, per tal que més gent tinguera accés a la cultura i l’impacte fora major en la població, que era avisada amb cartells i bans.

























A la zona més interior de la serra d’Espadà no va arribar cap ruta (o no ho van demanar). Només hem pogut registrar visites del Museu del Poble a Nules (15-20 de març de 1936), Sogorb (22-27 de març de 1936) i Viver (del 29 de març al 3 d’abril de 1936). És a dir, els mesos anteriors a l’esclat del colp militar contra el govern legítim que ens portaria a una guerra de quatre anys i a una dictadura de quaranta. L’expedició venia del nord, en concret de Vinaròs (19-24 de gener), Sant Mateu (26-31 de gener), Morella (2-7 de febrer), Albocàsser (1-6 de març), Llucena (8-13 de març) i aplega a Nules en els dies següents.


Les biblioteques van ser el projecte que va arribar millor i a més pobles menors de 5.000 habitants, amb una inversió de quasi el 60 % del pressupost. S’adjudicaven també per petició dels ajuntaments o dels inspectors escolars i se solien posar els llibres a l’escola per a accés del públic en general. Cada biblioteca rebia un centenar de llibres ben enquadernats, amb uns talonaris per al préstec i fitxes d’estadística. Darrere d’este projecte hi havia noms tan rellevants com María Moliner, Antonio Machado, el jove poeta Luis Cernuda i Juan Vicens de la Llave. Els lots de llibres incloïen lectures infantils (contes, llibres d’aventures, adaptacions de clàssics, obres de consulta) i per a adults, amb obres de literatura espanyola i universal i tractats sobre ciència, història, sanitat, tècniques, etc.

Este projecte sí que va tindre més incidència en els pobles de l’àrea de la serra d’Espadà. Segons una detallada memòria del Patronat de Missions Pedagògiques, es van distribuir dos biblioteques a Artana, una a Ayódar i una altra a la Vall d’Uixó. Si en algun arxiu o biblioteca del vostre poble trobeu cap llibre amb este segell, ja sabeu d’on prové, si fou capaç de passar les esporgades de la Falange local quan van prendre el poder...

Podeu consultar la ben detallada memòria Patronato de Misiones Pedagógicas (septiembre de 1931-diciembre de 1933), Madrid, 1934. A més, hi ha un portal molt interessant en què es poden consultar algunes dades bàsiques de les Missions Pedagògiques per localitat:










Cap comentari:

Publica un comentari

Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.