Què és Espadàniques?

dijous, 28 de gener de 2021

Els productes de la serra d’Espadà en la publicitat de fa un segle

per Òscar Pérez Silvestre
Filòleg i investigador


ESPADÀNIQUES vol agrair novament a l'autor la cessió d'un treball sobre els nostres pobles.


Castelló (1930)

Una definició canònica de publicitat ens diria que és «una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dins de la comercialització d’un producte utilitzant el màrqueting, i així, mitjançant determinats canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte que es vol comercialitzar». La publicitat de consum és, sobretot, persuasiva, per això investiga i analitza el públic i el context social i s’aprofita de distintes disciplines com la psicologia, la sociologia, l’antropologia, l’estadística i l’economia, entre altres. ¿Per què diem que vol persuadir? D’una banda, vol fer visible i atractiu un producte nou i/o poc conegut encara, influir en un determinat grup de consumidors susceptible de ser-ne el destinatari (el seu públic objectiu) i vendre’l.
Si bé des dels inicis del comerç hi ha hagut la necessitat de donar a conéixer els beneficis d’un producte, serà amb la industrialització i la producció massiva de béns de consum que apareixerà la publicitat moderna. Tots tenim en la ment alguns dels cartells artístics de l’art nouveau que anunciaven marques a principis del segle XX, un model per excel·lència. Ara fa un segle, convivien diverses maneres de relacionar el productor i el consumidor, els dos extrems de la cadena comercial.
Per la novetat documental que representa, en aquesta ocasió parlarem dels destacats publicitaris dels pobles de la serra d’Espadà que aparegueren en les guies comercials abans de la Guerra Civil, el més antic dels quals correspon a un curiós anunciant d’Aín (1904). Era, possiblement, de les primeres vegades que alguns dels nostres pobles es feien visibles des d’un punt de vista comercial. Les informacions provenen de diverses guies, sobretot de les aparegudes a Castelló en la dècada de 1920, quan comencen a introduir dissenys més agradosos i moderadament cridaners per als missatges publicitaris. Sens dubte, van contribuir a redimensionar els nostres productes artesanals i a fer-los coneguts més enllà de les fronteres estrictes del poble en qüestió o de les relacions de veïnatge. En certa manera, no cal dir-ho, era una eixida de l’autosubsistència anterior, i la venda d’excedents de les collites significava que les roturacions i ampliacions de les explotacions des del segle XVIII havia tingut èxit.

Altres fonts interessants
Abans, però, deixeu-me esmentar altres fonts que toquen poc directament els nostres pobles en l’aspecte que estem comentant; tot i això, convé no perdre-les de vista perquè, de la mateixa manera, compleixen una funció publicitària. Em referisc a les famoses Guía comercial de Valencia y su provincia: publicada con datos del anuario del comercio, publicades a Madrid per Bailly-Bailliere e Hijos (1892, 1897, 1905 i 1910) i la guia catàleg de l’Exposició Regional Valenciana de 1909.
Pel que fa a les primeres –amb un prestigi evident en el seu temps i ben interessants per als investigadors actuals–, contenen una relació molt completa dels negocis dels pobles de la circumscripció de València, en els quals es comercialitzaven també matèries primeres i productes elaborats d’origen espadànic, per exemple, el suro i els tapons. L’any 1892 hi havia un parell de comerciants de suro al carrer de Quart de València (Enrique Aznar Martínez i Macario Marco Villarroya); en 1897 en trobem quatre, els dos esmentats més José de los Santos i Pascual Vizcaíno, tots dos al carrer de Sant Vicent. En 1905 creixen els negocis d’exportació de suro i de tapons, amb cinc exportadors centralitzats quasi tots al carrer de Quart (Enrique Aznar, José Daudid, José Forment, Vicente Julián i Macario Marco) i tres fàbriques de taps a València (Carlos Brunel, José Forment i José Sales Serra) i una a Madrid (A. Sánchez Vega), i sembla que n’hi havia cinc més a la província de Castelló. Per a l’any 1910, trobem dos exportadors de suro (José Forment i Vicente Julián), dues fàbriques de transformació sense especificar (Enrique Bort i Pascual Pardo) i sis fàbriques de tapons (José Ahuir Molins, Encarnación Albentosa, Enrique Aznar, Carlos Brunel, José Forment i José Sales Serra).
Per la seua banda, la Guía de la Exposición Regional Valenciana y Catálogo Oficial de Expositores (1909) deixa constància que en aquella magna fira de mostres –oberta a València entre els mesos de maig i desembre de 1909, amb 1.413 expositors– van estar presents dos recursos naturals de la serra d’Espadà: l’aigua de Toga –que a partir d’aleshores es convertiria en una estació estival de repòs– i diversos productes manufacturats derivats del suro: els vasos apícoles i els tapons de Manuel Álvaro d’Eslida (amb una menció d’honor), les botiges de suro (colxos i colxes) de Sagunt elaborades per Manuel Ordaz Climent, i una tarima de suro inventada per Pedro Alcina (Alaquàs).
Com veiem, la nostra matèria primera s’exportava a altres localitats valencianes i alimentava alguns oficis artesanals i petits tallers o fàbriques, en una època en què havien millorat les comunicacions amb el ferrocarril per les comarques costaneres. A més, sabem que els vasos que feien eren transportats i es venien en les fires agrícoles, es facturaven en el tren o bé es venien directament als clients en el poble productor.

Les guies comercials de Castelló
Evidentment, les fonts més pròximes al territori ens aporten més informació rellevant sobre els oficis en actiu d’aquell temps. I no només això: en el cas d’aquests documents disposem d’una quantitat de detalls auxiliars que ens ajuden a reconstruir qui exercia les funcions polítiques, eclesiàstiques, sanitàries, etcètera; quina era la infraestructura social i cultural, i quins eren els oficis, amb identificació i ubicació dels responsables. En definitiva, una bona relació de quines eren les forces vives en cada poble. De vegades, també hi trobem una breu descripció històrica i dades de la quantitat d’habitants, el partit judicial a què pertany la localitat, les distàncies a les ciutats, mitjans de transport públics i privats, si hi ha fires i mercats, festivitats més rellevants, productes més estimats i singulars, etc.
En ocasions, alguns anunciants destaquen els seus productes o servicis amb la finalitat de fer-se més visibles i diferenciar-se de la resta per alguna característica de qualitat. Tals anuncis –més abundants i luxosos en pobles majors i ciutats, és clar– pagaven i servien per a costejar al capdavall l’edició de la guia, que en ocasions superava les 500 pàgines. Jo he pogut localitzar-ne uns 50 dels pobles de l’entorn ampli de la serra d’Espadà, sovint fets amb pocs recursos d’impremta, però tenen la seua gràcia i, sobretot, un valor històric impressionant. A tall de curiositat, oferim una tria representativa de tots els pobles i una classificació per localitats i anys.

AÍN
1904: José Sorribes Fuster, sericicultor, amb diversos reconeixements per la seua labor (text amb errors tipogràfics evidents).
1922: Antonio Piquer Miró, fàbrica de tapons i articles de suro.
1922: José Sorribes, sericicultor.

ALFONDEGUILLA
1922: Pascual Pitarch Vilar, exportador de suro.

ALMEDÍJAR
1922: León i Liborio Berbís, dolçainers, anomenats «Los Hermanos Leones».

ARTANA
1922: «Gran Capachería Artanense» Joaquín Pitarch e Hijos, fabricació d’espartins i cordes de diverses classes, venda d’espart.
1922: José Bagán Badía, fabricació d’espartins i cordes de diverses classes.
1925: «Gran Capachería Artanense» Joaquín Pitarch e Hijos.
1925: C. Álvaro, criador de porcs.

AYÓDAR
1922: Francisco Pérez Monzonís, serradora mecànica, envasos per al transport i venda de fruites.

CHÓVAR
1922: Marcelino Beltrán,  fabricació d’espartins del tipus «Artana».
1925: Francisco Beltrán Torres, fabricant de tapons, vasos i altres articles de suro.

ESLIDA
1922: reportatge titulat «Eslida, estación veraniega de cura de aires y de reposo».
1922: Manuel Álvaro, fabricant de tapons de suro especialitzats i exportador.
1922: Manuel Manzana Álvaro, fabricant de tapons i exportador.
1922: Juan Gómez Álvaro, fabricant de tapons i exportador.
1922: Rafael Sorribes, fabricant de tapons i exportació de suro.
1922: León Gómez Miravet, fabricant de tapons i exportació de suro.
1922: Narciso Mondragón Sanchis, vasos apícoles.
1922: Francisco Miravet Galindo, vasos apícoles.
1922: Ramón Sorribes Sorribes, vasos apícoles.
1922: Rafael Mondragón, fabricació d’espartins.
1922: José Mondragón Silvestre, gèneres de punt, abrics.
1922: José Sorribes Lauterio, posada, botiga i café.
1925: reportatge titulat «Eslida, estación veraniega de cura de aires y de reposo».
1925: Manuel Álvaro, fabricant de tapons de suro especialitzats i exportador.

FANZARA
1922: Joaquín Sorní Durá, comerciant de garrofes i taronges.
1922: Antonio Furió Agustina, comerciant de garrofes i altres productes del país.
1922: Ramón Llop Rubert, terrisser.

FUENTES DE AYÓDAR
1922: Celestino Pastor Nebot, exportador de figues.

MONTANEJOS
1922: pàgina publicitària de les aigües mineromedicinals i com a estació estival i de repòs.
1925: pàgina publicitària de les aigües mineromedicinals i com a estació estival i de repòs.
1925: cases d’hostes d’Adelaida Pradas, Dolores Peyró Collado, Ramón Tarazona Gil, Joaquín Gil Peyró, Heliodoro Salvador Montesinos, Benito Tamborero Villalba, Joaquín Tamborero Gil, Asunción Ibáñez i Celestino Pradas Gayete.

SUERA
1922: Vicente Montoliu Moliner, fabricant de sabó.
1922: Matías Gimeno, comerciant de garrofes i altres productes del país.
1925: Vicente Montoliu Moliner, fabricant de sabó.

TOGA
1925: pàgina publicitària de les aigües mineromedicinals i com a estació estival i de repòs.

VILLAMALUR
1922: Manuel Pérez, fabricant de tapons i exportació de suro.
1922: Patricio Gimeno Gimeno, fabricant de tapons i exportació de suro.
1922: Vicente Ventura Pérez, fabricant de tapons i exportació de suro.
1922: Miguel Gimeno: fabricant de tapons i exportació de suro.

VENEDORS EXTERNS
1930: Casa Navarro (Passatge del Mercat, 1. Castelló de la Plana), venda d’oli de la serra d’Espadà, «son los mejores».
1935: José Salvá, ultramarins (Pl. República, 11. Castelló de la Plana), «aceite superior de la Sierra Espadán).

Com es pot comprovar, tretze pobles de la serra van inserir publicitats destacades per a difondre les peculiaritats dels seus productes naturals (suro, espart, figues, garrofes, oli) i derivats del suro (tapons, vasos) i de l’espart (espartins, corda, llata, cabassos...). Altres oficis més minoritaris anunciats d’aquesta manera eren els perols i cassoles de fang (Fanzara), el sabó (Suera), la cria del cuc de seda o sericicultura (Aín), els envasos per a fruites (Ayódar), la cria porcina (Artana), els teixits de punt (Eslida) o fins i tot la tradició dolçainera d’Almedíjar amb «Los Hermanos Leones».
Els beneficis per a la salut del nostre territori natural també es propagaren amb algun reportatge publicitari de paraules ben triades i fotografies de la localitat, com és el cas d’Eslida (guies de 1922 i 1925). Les «estaciones veraniegas, de altitud, de cura de aires y de cura de reposo» s’havien posat de moda a principis de segle, tot i que ja n’hi havia algunes de ben famoses des de la segona meitat del segle XIX com la de la Font En Segures de Benassal o els banys de la Vilavella. Les qualitats de la serra d’Espadà són descobertes un poc més tard, quan milloren les condicions dels camins i s’inverteix en les primeres carreteres i comunicacions: Montanejos, Artana, Pavías, Eslida, Fanzara o Toga són les localitats esmentades en les guies que hem pogut consultar, una font inesgotable d’informació que ens parla del passat de tots els nostres pobles.
Vos convide a consultar-les d’una forma còmoda des de casa: visiteu el repositori documental de la Universitat Jaume I en Internet: http://repositori.uji.es/xmlui.


Aín (1904)

Almedíjar (1922)

Chóvar (1922)

Artana (1922)


Ayódar (1922)

Eslida (1922)

Fanzara (1922)

Alfondeguilla (1922)

Fuentes de Ayódar (1922)

Montanejos (1925)

Suera (1925)


Villamalur (1922)



Castelló (1935)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.