Filòleg i investigador
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball original per al blog.
Un dels mots espadànics per antonomàsia és aquell que designa els
gresos rojos que tant abunden en estes latituds, però també en altres de veïnes
com l’Aragó o Conca. Científicament s’anomenen Buntsandstein (de Bunten Sandstein), terme alemany
utilitzat per primera vegada en 1834 pel geòleg Friedrich August von Alberti
per a referir-se a les roques arenoses roges sobre les quals es trobaven les
calcàries de les fàcies Muschelkalk i les margues Keuper, els tres estrats que
configuren el Triàsic (251-201 milions d’anys). Literalment, el seu llibre es
titulava Monogràfic sobre les arenoses
tintades, les calcàries amb closques i les argiles trencadisses, pels
fòssils que contenien, i que va estudiar a Alemanya i a l’Europa
nord-occidental.
Tornem a la paraula rodeno,
que forma part de molts topònims locals i la trobem documentada a partir del 1750
per a referir-se al mineral esmentat i al Pinus
pinaster (pi marítim, pi resiner). La seua entrada en els diccionaris va
tardar una miqueta més: tot i ser emprada per alguns geòlegs i pels parlants
valencians, aragonesos i de Conca, la veu va suscitar una discussió en 1874
entre el pamplonés Justo Egozcue y Cía i el geòleg, metge, paleontòleg i
antidarwinista Juan Vilanova y Piera (València, 1821-Madrid, 1893) en la sessió
de la Sociedad Española de Historia Natural del 5 d’agost de 1874. En aquella
sessió es presentaven diverses consultes sobre com anomenar científicament en
castellà diversos fenòmens i objectes naturals (glaciar, tormo, rodeno).
