Filòleg i investigador
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball original per al blog, elaborat per a commemorar el centenari dels Aplecs de Betxí que organitzava l'artanenc Vicent Tomàs i Martí.
L’artanenc Vicent Tomàs i Martí (1898-1924) s’havia iniciat
en el valencianisme des d’Artana als 16 anys, quan era batxiller i pròxim estudiant
de Medicina. En pocs anys, del 1918 al 1923, va desplegar una activitat tan intensa a l’Horta
de València, a la Plana i al Maestrat que el fet de pensar com un jove
estudiant podia mamprendre tants fronts em fa ballar el cap: la publicació de
centenars d’articles en periòdics, mítings i aplecs, la creació de revistes per
a la causa valencianista i anticaciquil, excursions arqueològiques,
l’escriptura de novel·les i contes, el dibuix..., i encara alguns rastrejos de
cultura tradicional al seu poble de la serra d’Espadà. Hem parlat d’ell
ací en diverses ocasions sobre la seua vida i obra. Gràcies de nou a l’Equip
Espadàniques per brindar-nos espai i temps per a este treball acabat de coure, realitzat
per a commemorar els 100 anys de l’inici dels Aplecs de la Muntanyeta de San
Antoni de Betxí, planificats i organitzats per ell.
L’avinentesa que ens torna a portar hui el seu nom i la seua
història és un fet desconegut fins ara: la convocatòria a Artana d’un acte
solemne, romàntic si voleu, en petit comitè, però carregat de significat: una
reunió al Puntal d’Artana, a 693 metres d’altitud, unes setmanes abans del I
Aplec de Betxí. Era una vesprada calorosa del 22 de juliol de 1920, en plena canícula, ara fa 100
anys, la vespra del romiatge a l'ermita de Santa Cristina, festa grossa del poble.
 |
| Vicent Tomàs, fotografiat a sa casa |
La labor dels “Solitaris”
Vicent Tomàs i Martí era fill d’un comerciant dels productes derivats de l’espart, sobretot els esportins per a les premses d’oli, una indústria que va definir en el passat el modus vivendi d’este poble de la Plana Baixa i d’altres de la rodalia de la serra d’Espadà. Estudià Medicina a Barcelona i a València, ciutats que van marcar la seua trajectòria de pensament i d’acció valencianista. Des de ben jove entrà en contacte amb el catalanisme a Barcelona i connectà amb les organitzacions Joventut Valencianista (1915...), Agrupació Nacionalista Escolar (1918...) i la Unió Valencianista Regional d’Ignasi Villalonga, i començà a col·laborar assíduament en la premsa catalana i en altres portaveus dels ideals valencianistes com la castellonenca Veu de la Plana, La Correspondencia de Valencia i Pàtria Nova.
