Què és Espadàniques?

divendres, 16 de febrer de 2018

Suera i la fàbrica de xocolate

Fa uns anys, explotant les guies comercials de Castelló d’abans de la guerra, ens va sobtar l’existència en 1921 d’una fàbrica de xocolate en un poble de la nostra serra d’Espadà, Suera. Calia confirmar-ho, i l’estiu de 2011 sotmetíem a interrogatori a uns bons amics aprofitant la pujada estival a Suera Alta, on fan porrat i baixen a sopar a la generosa font de Castro.

Efectivament, quan tornàvem de nit em van indicar on es trobava la fabriqueta del tio Juan Alonso, familiar d’un dels excursionistes. Els ulls se’ns van posar com plats, vam passar per la porta i els vam demanar si conservaven materials de l’obradoret. Quedàvem així: el familiar preguntava a la resta de la família i ens telefonaríem. No hi hagué sort: els hereus no solen guardar els trastos... :-(


Obrador de Juan Alonso, a Suera


L’existència de fàbriques de xocolate no era una novetat, però sí en un poblet tan menut com Suera. Aquell mateix any (1921) n’hi havia a Castelló, Alcalà de Xivert, Sogorb, Vinaròs, Vila-real o Vilafranca. Per a l’any següent en figuren altres a Onda (Bautista Ramos Colom), la Vall d’Uixó (Faustino Falcó), Borriana, Benicarló, Albocàsser, Morella i Cinctorres.

Guia comercial de 1921, amb una de les pàgines de Suera



Anunci de 1922


A partir de la segona meitat del segle XIX s’esdevé un auge generalitzat de la fabricació i el consum de xocolate. L’abaratiment del cacau per la millora dels transports marítims i la mecanització d’algunes fases de la producció permetia obtindre un producte final a preus més assequibles. La fabricació del xocolate era una activitat familiar que es realitzava a la vivenda, en alguna dependència adaptada com a obradors.





El procés de preparació passa per diferents fases. La primera és l’obtenció de la pasta de cacau. Amb la torradora es torra l’ametla del cacau, acció que ajuda a potenciar totes les qualitats aromàtiques i de sabor de la matèria primera. Tot seguit l’ametla del cacau es descorfa amb la descorfadora i és mòlta amb un molí de moles de pedra per a obtindre la pasta de cacau amb una textura suau. La fase següent és el premsat, mitjançant el qual se separen els dos components bàsics de la pasta de cacau: la mantega i el licor de cacau. I finalment, per a obtindre el xocolate, es barreja en diferents proporcions mantega i licor, a la qual s’afegeix sucre en pols i diversos aromes, com ara la vainilla. Esta pasta se sotmet a un procés de conxatge amb una màquina anomenada conxa, que consisteix a remoure el xocolate amb la finalitat d’obtindre una emulsió perfecta. Una vegada obtinguda la mescla, s’emmotla la pasta en calent i es desemmotla quan es gela dins la cambra frigorífica. El procés finalitza amb l’embolicament del bollet o de la pastilla; depenent de la qualitat del producte s’embolicava amb un paper parafinat i damunt es col·locava l’embolcall amb la marca del fabricant, o només amb l’últim. En principi, el paper d’alumini es destinava solament a xocolates de més qualitat, però amb el pas del temps va substituir el de parafina.







Fotos de màquines, atifells i productes procedents del Museu del Xocolate de Sueca (Chocolates Comes): https://chocolatescomes.com/museo/





1 comentari:

  1. Molt interessant l’entrada! És curiós que aparega a Onda com a propietari d’una xocolateria el 1922 en Bautista Ramos Colom. Aquell any, Juan Bautista Ramos Colom era alcalde de la vila. En acabant fou director d’una de les bandes de música del poble i escrigué algunes peces ben conegudes encara pels onders, com l’himne de la Congregació de Maria Immaculada. Fou executat a la partida de l’era Blanca el setembre de 1936. Podria ser la mateixa persona?

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.