per Espadàniques
Resum del treball: Calvo-Cases, A.; Roxo, M. J. (2021): «Cambio climático, suelo, erosión y desertificación: estado de la cuestión», inclòs en el llibre Cambio climático en el Mediterráneo. Procesos, riesgos y políticas (València: Tirant Humanidades, 2021), a cura de Juan Romero i Jorge Olcina; p. 179-194. El resum ha estat revisat per un dels autors, el professor Calvo-Cases (Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local. Departament de Geografia, Universitat de València).
INTRODUCCIÓ
Els sòls constitueixen la
superfície dels continents i tenen, entre moltes altres funcions, la del suport
vital de la vegetació que viu sobre la Terra. Són els reguladors dels fluxos d’aigua,
la que circula sobre la superfície, la que es retindrà per a manteniment de les
plantes, d’altres éssers vius i dels processos edàfics, i de l’aigua que fluirà
cap a l’interior de l’escorça terrestre. Són, a més, un magatzem de carboni, la
capacitat dels quals depèn de l’activitat biològica que poden sustentar. Els
sòls són bastant necessaris per a la producció agropecuària, però són
insubstituïbles per al desenvolupament de la vegetació natural.
El material que forma els sòls
procedeix de la descomposició de les roques i les seues propietats, a més,
canvien segons els climes, l’activitat d’organismes vius i el temps de
desenvolupament. La posició en el relleu dels sòls també influeix en les seues
característiques, tant per les condicions microclimàtiques, derivades de l’altitud
o de l’orientació, com per l’efecte de la inclinació i dels processos erosius.
