Les expedicions del botànic Cavanilles per la serra d’Espadà (1792-1793)

Quan la gent sent parlar del botànic Cavanilles, de seguida li ve al cap el nom d’una obra seua: les Observaciones (1795-1797). Certament, este conjunt de dos volums ha tingut la fortuna de les reimpressions i edicions i s’ha popularitzat entre els valencians; una altra cosa és que haja estat llegit. Siga com siga, això és una qüestió de cadascú.

El científic il·lustrat Antonio Josef Cavanilles Polop (València 1745-Madrid 1804) va concebre esta obra en quatre parts, dedicades a quatre demarcacions de nord a sud. Esta concepció meditada, organitzada i de despatx, però, no permet saber quan va visitar els pobles que descriu i quines rutes va seguir. Això ens ho aporten els seus diaris de les excursions i expedicions, estudiats pel professor Joan Mateu Bellés, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València, una autoritat que coneix bé la nostra serra i el sistema de regadiu islàmic.

Les eixides d’observació

Cavanilles passava temporades a París i Madrid, però el 1791 és comissionat pel rei Carles IV per a recórrer la seua terra natal. Tot i el seu interés central per la botànica pensant en la segona part d’una obra anomenada Icones et descriptiones plantarum..., el religiós atén aspectes com la mineralogia, l’agricultura, la ramaderia, els costums, etc. En definitiva, este plantejament més global serà la base de la seua obra més celebrada, les Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, que va ser estampat poc després. Des de València planifica les eixides, que realitza pel territori valencià en 1791, 1792 i 1793, sobretot a la primavera i a l’estiu per contemplar amb tota l’esplendor les floracions.

Convé deixar clar que Cavanilles no va visitar tots els pobles valencians, però sí que s’hi va documentar amb altres fonts escrites i amb l’ajuda de col·laboradors. Pel que toca a la serra d’Espadà i la seua àrea d’influència, es pot saber pels diaris que va passar per Almenara, Soneja, Montán, Montanejos, Cirat, el Tormo, Torrechiva, Toga, Espadilla, Fanzara, Onda, Artesa, Ayódar, Torralba del Pinar, Pavías, Artana, Eslida, Betxí, la Vilavella i la Vall d’Uixó. Tot seguit detallarem el calendari de les excursions que realitzà per Espadà en els anys 1792 i 1793.

Primera eixida cap a Espadà (agost-octubre de 1792)

L’endemà de la festa de Sant Josep, Cavanilles mamprenia camí al nord des de València, però va caure malalt a la marjal d’Almenara i hagué de tornar a casa. No sabem quin pla tenia per a esta excursió, però en les següents es va dirigir cap al centre i sud valencians. No va ser fins al 22 d’agost que se centrà en el nord, després de passar per pobles dels rius Túria i Palància. Finalment, el 10 de setembre passava per Soneja, i el dia 14 des de Viver feia cap al curs del riu Millars (Montán i Montanejos). L’endemà, diumenge, va continuar pel congost del riu (Alqueria, Arañuel, Cirat, el Tormo, Torrechiva, Toga, Espadilla, Fanzara i Ribesalbes) fins a Onda, on va passar tot el dia 16 de setembre reconeixent la població i els cultius en companyia del rector Francesc Miralles; devia ser aquell dia quan va fer el dibuix que gravà López Enguídanos per al primer volum de les Observaciones... (1795).

L’estada a la serra d’Espadà va durar tres dies més:

-17 de setembre: Artesa-Ayódar (convent de dominics).

-18 de setembre: Ayódar-Torralba del Pinar-Pavías (visita a les mines)-Ayódar.

-19 de setembre: recollida de minerals a Ayódar i eixida per Fanzara cap a Ribesalbes (20 de setembre). El camí continuava a Vilafamés, la serra d’Irta i els corredors prelitorals fins a València, on arribà a la primeria d’octubre.

En total, van ser uns 5 dies per l’Alt Millars i Onda entre el 14 i el 19 de setembre de 1792.

Segona eixida cap a Espadà (maig-juliol de 1793)

Després d’un hivern al seu gabinet a Madrid treballant en el segon volum de les Icones... i en la preparació de les Observaciones... ‒que volia titular en llatí Regni Valentini historiae naturalis, atque rei agrariae observationes‒, Cavanilles programa acuradament les pròximes excursions per completar el reconeixement del territori. En la tercera eixida de la campanya tocarà la serra d’Espadà, on entra el 10 de juliol per Onda procedent de la Pobla Tornesa i Borriol, després d’haver recorregut les Planes, els Maestrats, els Ports i l’Alcalatén.

Aquell 10 de juliol va dormir a Artana, vila pròxima a Onda pel camí tradicional de les Penyes Altes, i l’endemà va pujar a Eslida a visitar la mina de cinabri i els seus progressos, on va recollir mostres de mineral. En arribar-hi pel Camí Fondo, va realitzar un dibuix del poble que més tard va gravar Tomás López Enguídanos per a l’edició del segon volum de les Observaciones (1797). En el diari escriu: «Hay mil dificultades para penetrar en aquel recinto, pero se vencieron todas quando manifesté el pasaporte y orden del ministro».

Aquell dia va tornar a dormir a Artana, i el 12 de juliol va eixir cap a Betxí i Nules, on va pernoctar. L’endemà va fer cap a la Vilavella i la Vall d’Uixó, on va arreplegar informació i va dibuixar una vista des de l’ermita de Sant Josep (volum I). El 14 de juliol, per Almenara, tornava a casa.

En l’article anterior parlàvem d’un altre il·lustrat, Juan Sánchez Cisneros, un naturalista coetani de Cavanilles especialitzat en mineralogia. Les seues obres tenen interés des de moltes i diverses perspectives (històrica, geogràfica, botànica, econòmica, geològica, demogràfica, etnològica, també per la simple curiositat d’il·lustrar-se un poc...). A nosaltres, ens resulta fascinant esta galàxia de viatgers que en segles diferents van travessar la serra d’Espadà i la van descriure, sovint parcialment. Pensar en els camins que van transitar ens convida a resseguir-los. Recordeu-ho: només s’estima allò que es coneix.