Poques dades concretes coneixíem dels orígens d’este naturalista i militar murcià molt relacionat amb València (1777?-1838?) fins que l’any 2009 el professor Juan Miguel Casanova va llegir la seua tesi a la Universitat de València, titulada La minería i mineralogía del Reino de Valencia a finales del período ilustrado (1746-1808), que es pot consultar en línia.
Pel seu interés en la Química, fou membre de
diverses societats i acadèmies espanyoles, i després de passar per diverses
ciutats (Cadis, Barcelona, Madrid, París...) a principis de 1801 va arribar a
València com a capità de les impopulars milícies provincials, una mena d’exèrcit
de reserva conformat pel sistema de lleves o quintes. A partir d’aleshores va
començar a publicar en el Diario de Valencia diversos articles sobre la fabricació del
sabó, l’ús terapèutic dels banys, la vacuna antivariòlica, la galvanització, les
virtuts del café, l’extracció del sucre i com refinar-lo, mineralogia i
història natural.
A partir del 1802 el trobem integrat en la
Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València, a la qual presenta
memòries de les seues especialitats i queda encarregat d’avaluar-ne d’altres
autors. En formació permanent, creiem que era una autoritat a la qual es tenia
en compte i era el màxim referent en matèria de mineralogia a València. De fet, a
principis de 1803 fou nomenat soci numerari, ocupà el càrrec de vicesecretari
de l’entitat i principal
responsable i membre actiu d’un Gabinet d’Història Natural en projecte,
encarregat de catalogar roques i minerals útils a la indústria, les arts i l’agricultura.
Abans d’esclatar la Guerra del Francés
(1808-1814), el militar Sánchez Cisneros va dur a terme diverses eixides
científiques per a fer estudis mineralògics, geològics i geogràfics pel marge
esquerre del Túria i per la serra d’Espadà. Dissortadament, no s’han conservat les
memòries d’estes eixides, però sí altres testimonis més resumits que volem
oferir als lectors d’ESPADÀNIQUES, en este cas els documents que toquen al
nostre territori.
En estes eixides temporals a la serra d’Espadà
entre 1805 i 1807 combinava els coneixements de la geografia física i la
història natural. Cap a finals de 1803 ja havia visitat la Vall d’Uixó, on va
recollir múltiples mostres que consten en el seu catàleg de minerals i hi va
visitar diversos jaciments. L’estiu de 1805 el trobem de nou a la serra, en
concret a la Vall d’Uixó (Penyalba, l’Anogueret, Sants de la Pedra, Sumet,
ermita de Sant Josep), Fondeguilla (barranc del Batle), Eslida (Castro).
L’agost de 1806 el tornem a trobar a la
Vall d’Uixó (el Garrut, Pipa), des d’on es va anar endinsant en el cor de la
serra d’Espadà des de Betxí, Artana, Eslida, Chóvar, Aín, l’Alcúdia de Veo, Jinquer,
Veo, Benitandús, Onda, Montanejos, fins a recórrer una trentena de pobles. Però, esta eixida tenia molts altres
objectius que els purament mineralògics, tal com ens mostra la documentació i
ha posat en relleu Juan
Miguel Casanova:
1. Fixar els autèntics límits geognòstics o
naturals de la serra d’Espadà.
2. Mesurar la seua àrea o perifèria, unes 22 llegües,
que va recórrer quasi completament a peu en quatre dies i mig.
3. Determinar l’altura del pic Espadà amb l’ús
de baròmetres i termòmetres.
4. Determinar la seua edat geològica.
5. Estudiar el cràter d’un volcà descobert a l’Alcúdia
de Veo.
6. Recollir minerals i roques per al Gabinet.
7. Reconéixer la qualitat dels terrenys de
cada poble de la serra en relació a l’agricultura, incloent la plana fins a la
desembocadura del riu Millars.
8. Rectificar el «montón de errores que cometió
el sabio Cavanilles por la demasiada comodidad con que hizo sus viages».
L’última carta d’este viatge la va escriure des
de Benitandús el 14 de setembre de 1806. El 5 de novembre presentava a la Reial
Societat Econòmica la memòria anomenada «Viaje físico geográfico a la Sierra de Espadán», que
finalment no va ser publicada i degué desaparéixer entre les possessions del
científic durant la Guerra del Francés. Ocupava 15 plecs i contenia algun dibuix,
i l’autor la definia com «tan libre de hipótesis y exageraciones como llena de
verdad e imparcialidad».
Dissortadament, devia ser una font d’informació de molt de detall que no podem gaudir. Ens acontentarem llegint alguns resums publicats
per la Gaceta de Madrid i en les
actes de la Societat Econòmica d’Amics del País, a la qual agraïm les
facilitats en la consulta del seu magnífic arxiu.
Informació sobre el cràter del volcà de l'Alcúdia de Veo i el seu terme
