Quan la gent sent parlar del botànic Cavanilles, de seguida li ve al cap el nom d’una obra seua: les Observaciones (1795-1797). Certament, este conjunt de dos volums ha tingut la fortuna de les reimpressions i edicions i s’ha popularitzat entre els valencians; una altra cosa és que haja estat llegit. Siga com siga, això és una qüestió de cadascú.
El científic il·lustrat Antonio Josef Cavanilles Polop
(València 1745-Madrid 1804) va concebre esta obra en quatre parts, dedicades a
quatre demarcacions de nord a sud. Esta concepció meditada, organitzada i de
despatx, però, no permet saber quan va visitar els pobles que descriu i quines
rutes va seguir. Això ens ho aporten els seus diaris de les excursions i
expedicions, estudiats pel professor Joan Mateu Bellés, catedràtic de Geografia
Física de la Universitat de València, una autoritat que coneix bé la nostra
serra i el sistema de regadiu islàmic.
Les eixides d’observació
Cavanilles passava temporades a París i Madrid, però el 1791
és comissionat pel rei Carles IV per a recórrer la seua terra natal. Tot i el
seu interés central per la botànica pensant en la segona part d’una obra
anomenada Icones et descriptiones
plantarum..., el religiós atén aspectes com la mineralogia, l’agricultura, la
ramaderia, els costums, etc. En definitiva, este plantejament més global serà
la base de la seua obra més celebrada, les Observaciones
sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno
de Valencia, que va ser estampat poc després. Des de València planifica les
eixides, que realitza pel territori valencià en 1791, 1792 i 1793, sobretot a
la primavera i a l’estiu per contemplar amb tota l’esplendor les floracions.
Convé deixar clar que Cavanilles no va visitar tots els
pobles valencians, però sí que s’hi va documentar amb altres fonts escrites i
amb l’ajuda de col·laboradors. Pel que toca a la serra d’Espadà i la seua àrea
d’influència, es pot saber pels diaris que va passar per Almenara, Soneja,
Montán, Montanejos, Cirat, el Tormo, Torrechiva, Toga, Espadilla, Fanzara,
Onda, Artesa, Ayódar, Torralba del Pinar, Pavías, Artana, Eslida, Betxí, la
Vilavella i la Vall d’Uixó. Tot seguit detallarem el calendari de les
excursions que realitzà per Espadà en els anys 1792 i 1793.
Primera eixida cap a Espadà (agost-octubre de 1792)
L’endemà de la festa de Sant Josep, Cavanilles mamprenia
camí al nord des de València, però va caure malalt a la marjal d’Almenara i
hagué de tornar a casa. No sabem quin pla tenia per a esta excursió, però en
les següents es va dirigir cap al centre i sud valencians. No va ser fins al 22
d’agost que se centrà en el nord, després de passar per pobles dels rius Túria
i Palància. Finalment, el 10 de setembre passava per Soneja, i el dia 14 des de
Viver feia cap al curs del riu Millars (Montán i Montanejos). L’endemà,
diumenge, va continuar pel congost del riu (Alqueria, Arañuel, Cirat, el Tormo,
Torrechiva, Toga, Espadilla, Fanzara i Ribesalbes) fins a Onda, on va passar
tot el dia 16 de setembre reconeixent la població i els cultius en companyia
del rector Francesc Miralles; devia ser aquell dia quan va fer el dibuix que
gravà López Enguídanos per al primer volum de les Observaciones... (1795).
L’estada a la serra d’Espadà va durar tres dies més:
-17 de setembre: Artesa-Ayódar (convent de dominics).
-18 de setembre: Ayódar-Torralba del Pinar-Pavías (visita a
les mines)-Ayódar.
-19 de setembre: recollida de minerals a Ayódar i eixida per
Fanzara cap a Ribesalbes (20 de setembre). El camí continuava a Vilafamés, la
serra d’Irta i els corredors prelitorals fins a València, on arribà a la
primeria d’octubre.
En total, van ser uns 5 dies per l’Alt Millars i Onda entre el 14 i el 19 de setembre de 1792.
En total, van ser uns 5 dies per l’Alt Millars i Onda entre el 14 i el 19 de setembre de 1792.
Segona eixida cap a
Espadà (maig-juliol de 1793)
Després
d’un hivern al seu gabinet a Madrid treballant en el segon volum de les Icones... i en la preparació de les Observaciones... ‒que volia titular en
llatí Regni Valentini historiae
naturalis, atque rei agrariae observationes‒, Cavanilles programa
acuradament les pròximes excursions per completar el reconeixement del
territori. En la tercera eixida de la campanya tocarà la serra d’Espadà, on
entra el 10 de juliol per Onda procedent de la Pobla Tornesa i Borriol, després
d’haver recorregut les Planes, els Maestrats, els Ports i l’Alcalatén.
Aquell dia va tornar a dormir a Artana, i el 12 de juliol va
eixir cap a Betxí i Nules, on va pernoctar. L’endemà va fer cap a la Vilavella
i la Vall d’Uixó, on va arreplegar informació i va dibuixar una vista des de
l’ermita de Sant Josep (volum I). El 14 de juliol, per Almenara, tornava a
casa.
En l’article anterior parlàvem d’un altre il·lustrat, Juan Sánchez Cisneros, un naturalista coetani de Cavanilles especialitzat en
mineralogia. Les seues obres tenen interés des de moltes i diverses
perspectives (històrica, geogràfica, botànica, econòmica, geològica, demogràfica,
etnològica, també per la simple curiositat d’il·lustrar-se un poc...). A
nosaltres, ens resulta fascinant esta galàxia de viatgers que en segles
diferents van travessar la serra d’Espadà i la van descriure, sovint
parcialment. Pensar en els camins que van transitar ens convida a
resseguir-los. Recordeu-ho: només s’estima allò que es coneix.