Significat dels noms dels pobles espadànics (I)

 per Abel Soler Molina

Abel Soler Molina (Albaida, 1972) és medievalista, historiador i doctor en Filologia Catalana i Història per la Universitat de València. Des de fa uns mesos està escrivint un llibre divulgatiu en línia, una sèrie diària iniciada en Facebook el 9 de maig de 2023. Seguint l’opinió de Pierre Guichard, que als anys 70 va parlar sobre la berberització d’estes terres, s’està ocupant de veure que hi ha més noms de lloc amazics que àrabs, cosa que resulta fascinant. Els arabistes, però, solen ignorar esta llengua a l’hora d’explicar alguns topònims. En haver vist l’èxit de la sèrie en la xarxa, li ronda pel cap la idea de fer un llibre en paper que no haurà de faltar en cap casa valenciana. L’esperem i li agraïm la gentilesa de deixar-nos publicar una primera tanda de noms dels pobles de l'entorn de la nostra serra.  

Podeu seguir-lo en https://www.facebook.com/abel.solermolina

 

L’ALCÚDIA

De l’àrab al-kudya الكُدْيَة, ‘la lloma, l’alteró, el tossalet’; nom molt repetit en el paisatge valencià.

 

ALFONDEGUILLA

La Valldigna islàmica es deia Alfàndec ("al-Khandaq", ‘el fossat, la fondalada’), tot evocant la "Gazwat al-Khandaq" غزوة الخندق o ‘batalla de la Fossat’, on Mahoma s’imposà als infidels i salvà Medina (627). Alfondeguilla és el mateix fossat, però a petita escala. Escrit Alfandeguiella (1285) o Alfandeguilla (encara en Cavanilles, 1792), amb diminutiu romanç -ella > *al-Khandaqῑlya, i una variació ulterior [a] > [o] influïda per l’àrab "funduq", ‘alfòndec, hostal, fonda’ i pel fet d’estar el poble tan fondo.

 

 

La vegetació de la muntanya del Castell d’Almenara

per Juan Ramón Vázquez Mora

Doctor en Farmàcia i professor de secundària

Autor del llibre Flora i vegetació de laserra d’Espadà (Diputació de Castelló, 2021)

Foto de l'autor: Mediterráneo

Fotos de l'article: J.R. Vázquez

ESPADÀNIQUES vol agrair al professor Vázquez la seua disponibilitat absoluta quan li vam demanar un article divulgatiu sobre la flora espadànica. Moltes gràcies!

La muntanya del Castell d’Almenara és, amb la platja i els Estanys, un del principals atractius de la vila d’Almenara (la Plana Baixa). Representa un dels últims contraforts de la serra d’Espadà, amb una orientació oest-est, i al seu peu descansa el poble d’Almenara. Al seu cim, a uns 174 metres sobre el nivell del mar, s’assenta el castell d’Almenara, flanquejat per dues torres conegudes com l’Agüelet (o de Bivalcadim) i l’Agüeleta (o de Bergamussa).

Molts són els atractius que desperta aquest turó per a qualsevol persona que s’hi acoste interessada en la història, la geografia, el paisatge o el món natural; però en aquesta ocasió vos proposem una visita pausada a la recerca de les plantes que hi habiten. Qualsevol època és bona per visitar-lo, però és a la primavera quan trobarem la major part de les plantes en flor i ens serà més fàcil el seu reconeixement.

En una primera aproximació, cal que tinguem ben present quin és el tipus de substrat sobre el qual està assentada la vegetació així com el clima, en ser aquests els dos factors principals que condicionaran la seua existència. Per al territori que ens ocupa, el clima és de tipus mediterrani, caracteritzat per un període estival amb escasses precipitacions unit a temperatures elevades, mentre que el tipus de substrat es correspon amb una base formada per argil·lites rogenques i gresos silicis formada durant el Triàsic inferior (Buntsandstein) i un sostre de roques calcàries i dolomies, amb tonalitats grisenques o brunes, formades durant el Triàsic mitjà (Muschelkalk).

Flora i vegetació de la serra d’Espadà: #biblospadànic de l'any

per Espadàniques

Tesi doctoral presentada en 2016 a la Universitat de València (Facultat de Farmàcia. Departament de Botànica) i llibre publicat en 2021 per la Diputació de Castelló.

Juan Ramón Vázquez Mora, doctor en Farmàcia i professor de secundària

 

Aquest text ha estat elaborat a partir de la tesi doctoral (1.030 pàgines), del llibre publicat per la Diputació de Castelló (presentat al mes de juny de 2022) i de les notes de premsa, especialment la de Miguel Ángel Sánchez (Mediterráneo, 7-6-2023).

En aquesta tesi de 2015, adaptada per al llibre + CD publicat en 2021 per la Diputació de Castelló, l’autor realitza un estudi botànic de la part de la serra d’Espadà situada a les comarques castellonenques de l’Alt Palància i la Plana Baixa, des de la costa fins a l’interior, a fi de poder contribuir a un millor coneixement de la seua flora i vegetació.

El treball es troba estructurat en diversos apartats o capítols:

En el primer capítol es descriuen breument els estudis previs i contribucions al coneixement de la flora o vegetació que s’han dut a terme a l’àmbit de la zona d’estudi acotada, alhora que es justifica l’estudi i es marquen quins són els objectius i el pla de treball.

En un segon capítol es descriu amb més detall el medi físic, s’indica la situació, extensió i límits de la zona estudiada, les seues particularitats geològiques, les unitats de sòls que s’hi presenten i la seua relació amb el tipus de vegetació, les unitats geomorfològiques que caracteritzen la zona, els rius i zones humides, les seues característiques climatològiques i demogràfiques, així com les àrees que gaudeixen d’algun tipus de protecció.

Al tercer capítol es realitza l’estudi florístic de la zona i s’aporta un catàleg florístic en el qual es relacionen detalladament tots aquells tàxons que ha pogut observar o dels quals es tenen referències i es conclou amb una anàlisi estadística del seu espectre corològic i de les seues formes vitals.

En un quart capítol es realitza l’estudi fitosociològic del territori, d’acord amb l’escola sigmatista, amb l’exposició de l’esquema sintaxonòmic, la descripció jeràrquica de les diverses unitats de vegetació observades a la zona i l’aportació de les taules fitosociològiques.

Finalment s’analitza la dinàmica de les sèries de vegetació i es mostra, amb esquemes, quina podria ser la seua evolució, es realitza la valoració botànica del territori i es comenten aquells aspectes relacionats amb la conservació o protecció que l’autor creu que s’haurien de dur a terme.

 

PRESENTACIÓ

La serra d’Espadà és un massís muntanyós que s’estén per les comarques de l’Alt Palància, l’Alt Millars i la Plana Baixa seguint una direcció aproximada NNW-SSE, des de la serra de Caudiel, a l’extrem occidental, fins a prop de la mar, a l’oriental. Junt amb la veïna serra Calderona constitueix el principal enclavament silicícola dins del territori valencià, i és per això que presenta un gran interés biogeogràfic i actua com un nucli d’especiació.

Ajudem a comprar la Muntanyeta de la Ràpita

per Acció Ecologista-AGRÓ

Volem que este mirador privilegiat
de la Marjal d’Almenara siga de totes i tots

Durant els darrers 30 anys, la Marjal d’Almenara ha passat d’estar en risc de desaparició a l’excel·lència mediambiental, gràcies al treball d’Acció Ecologista-Agró i al de les persones, administracions i entitats que ens heu donat suport. Entre altres projectes, hem impulsat la compra i custòdia del territori de llocs estratègics en esta zona humida.