Fa
uns anys, explotant les guies comercials de Castelló d’abans de la
guerra, ens va sobtar l’existència en 1921 d’una fàbrica de
xocolate en un poble de la nostra serra d’Espadà, Suera. Calia
confirmar-ho, i l’estiu de 2011 sotmetíem a interrogatori a uns
bons amics aprofitant la pujada estival a Suera Alta, on fan porrat i
baixen a sopar a la generosa font de Castro.
Efectivament,
quan tornàvem de nit em van indicar on es trobava la fabriqueta del tio Juan Alonso, familiar d’un dels excursionistes.
Els ulls se’ns van posar com plats, vam passar per la porta i els
vam demanar si conservaven materials de l’obradoret. Quedàvem
així: el familiar preguntava a la resta de la família i ens
telefonaríem. No hi hagué sort: els hereus no solen guardar els
trastos... :-(
 |
| Obrador de Juan Alonso, a Suera |
L’existència
de fàbriques de xocolate no era una novetat, però sí en un poblet
tan menut com Suera. Aquell mateix any (1921) n’hi havia a
Castelló, Alcalà de Xivert, Sogorb, Vinaròs, Vila-real o
Vilafranca. Per a l’any següent en figuren altres a Onda (Bautista
Ramos Colom), la Vall d’Uixó (Faustino Falcó), Borriana,
Benicarló, Albocàsser, Morella i Cinctorres.
 |
| Guia comercial de 1921, amb una de les pàgines de Suera |
 |
| Anunci de 1922 |
A
partir de la segona meitat del segle XIX s’esdevé un auge
generalitzat de la fabricació i el consum de xocolate. L’abaratiment
del cacau per la millora dels transports marítims i la mecanització
d’algunes fases de la producció permetia obtindre un producte
final a preus més assequibles. La fabricació del xocolate era una
activitat familiar que es realitzava a la vivenda, en alguna
dependència adaptada com a obradors.
El
procés de preparació passa per diferents fases. La primera és
l’obtenció de la pasta de cacau. Amb la torradora es torra
l’ametla del cacau, acció que ajuda a potenciar totes les
qualitats aromàtiques i de sabor de la matèria primera. Tot seguit
l’ametla del cacau es descorfa amb la descorfadora i és mòlta amb
un molí de moles de pedra per a obtindre la pasta de cacau amb una
textura suau. La fase següent és el premsat, mitjançant el qual se
separen els dos components bàsics de la pasta de cacau: la mantega i
el licor de cacau. I finalment, per a obtindre el xocolate, es
barreja en diferents proporcions mantega i licor, a la qual s’afegeix
sucre en pols i diversos aromes, com ara la vainilla. Esta pasta se
sotmet a un procés de conxatge amb una màquina anomenada conxa, que
consisteix a remoure el xocolate amb la finalitat d’obtindre una
emulsió perfecta. Una vegada obtinguda la mescla, s’emmotla la
pasta en calent i es desemmotla quan es gela dins la cambra
frigorífica. El procés finalitza amb l’embolicament del bollet o
de la pastilla; depenent de la qualitat del producte s’embolicava
amb un paper parafinat i damunt es col·locava l’embolcall amb la
marca del fabricant, o només amb l’últim. En principi, el paper
d’alumini es destinava solament a xocolates de més qualitat, però
amb el pas del temps va substituir el de parafina.
Fotos
de màquines, atifells i productes procedents del Museu del Xocolate
de Sueca (Chocolates Comes): https://chocolatescomes.com/museo/
