La volteta

per Josep Lluís Abad i Bueno 
espaiclaudator.blogspot.com
elpenjoll.blogspot.com
www.elpontdeleslletres.cat 
@llumdelsmots
  
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'escriptor este original amb què ens obsequia.

Hem arribat a Aín i les cigales encara canten mentre s’apaga el capvespre.

Hem pujat de l’infern de la Plana al paradís dels vents, però també de les mosques, mosquetes i mosquits emprenyadors.

Amb les potetes, Jana intenta treure-se-les dels ulls color de mel.

Cada tres o quatre passes es grata la cara i el musell davant d’un núvol, i missió que sap impossible d’espantar. Assumida, ella ho pateix.

Caminar per sobre la catifa d’or té aquest petit preu.

A més del zumzeig d’abellots i moscardes, hi ha una remor d’aigua del rierol incansable. Jana camina per un terra sec, però tou: s’ha gitat i panteixa.

La llum va fonent-se mentre abraça els ocells i alguns pica-soques que, amb cadència monòtona, encara treballen.

Jana obre les sendes sempre per davant; i és xiular-li i s’atura i es gira; amb la mirada diu:

- Príncep, que no saps que tots aquests camins els tenim cartografiats al cor?

Entre penombres, però amb somriures, respirem encara la xafogor.

7/07/2016

Primer dissabte d'estiu, 2016

per Josep Lluís Abad i Bueno 
espaiclaudator.blogspot.com
elpenjoll.blogspot.com
www.elpontdeleslletres.cat 
@llumdelsmots
  
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'escriptor este original amb què ens obsequia.

He desenllaçat Jana i pel terra sec de pols roja corre camí del molí i els tolls d’aigua fresca on es banyarà.

Ingressem a poc a poc en la serralada d’Espadà i amb el seu musell tot ho escaneja: excrements de rabosa, de porc senglar, les sargantanes que sobre les pedres accepten la primerenca benedicció del sol.

I, si sóc jo qui m’ature per escriure allò que us narre, ella també ho fa sota l’ombra d’una surera, les flors de la qual li fan un bell matalàs.

Si mamprenc la marxa, aixeca el cul i mossega la pinya abans que jo m’acoste. Té un sentit primari del joc i de la propietat.

Les fulles més velles i eixutes de les sureres plouen a terra; mentrimentres, un ventall suprem de melodies ocellaires ens acompanyen pas a pas.

Ens ha arribat l’estiu Jana -li dic- i amb panteix cerca qualsevol animaló que es moga entre les botges i els matolls.

Són les 9.36 d’hora solar i l’astre rei ja arranca de la pell petits filets de suor fina. Mentre Jana s’eixuga i camí del poble, escoltem els crits propers dels primers xiquets a la bassa, que és nostra piscina. Un agradable ventijol ens acarona.

Si la vida és tan complexa com una partida d’escacs, l’estiu, precís i fort com una pedra dura, se’ns ha enrocat.