per Òscar Pérez Silvestre
Filòleg, investigador i escriptorESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball inèdit per al blog.
L'inici de l'estiu marca també el començament de les labors de pelar el suro a la serra d'Espadà. És un treball pesat perquè la majoria de les sureres es troben en zones d'accés complicat a les quals només es pot arribar directament a peu i, en el millor dels casos, amb l'auxili d'alguna cavalleria o d'un vehicle que cal deixar aparcat en la pista més pròxima. Depenent de les circumstàncies climatològiques de l'any, el suro es despega millor o pitjor si la saba ha pujat a temps...
El lèxic del suro té una bona part que és privativa de l'ofici, però també moltes altres que són compartides per altres branques del saber o del lèxic comú. Per això, ací només esmentarem les que el Diccionari normatiu valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua tipifica amb la marca temàtica "SURO", però n'hi ha més, moltes més que ens parlen de tots els processos de transformació del suro des que és arrancat a la muntanya fins que arriba a les nostres cases convertit en diversos productes derivats. En una altra ocasió vam tractar sobre el lèxic dels faedors de vasos o ruscos, que podeu llegir també ací.
Si vos interessa, des de principis del segle XX hi ha estudis lèxics sobre esta matèria. En coneixem almenys un parell, de monogràfics: el de Rainer Marx (1914) i el de Mn. Griera (1925, reeditat en 1983), publicats en revistes especialitzades de dialectologia. Algunes de les imatges que reproduïm provenen de l'estudi de Marx, de difícil accés. A més, cal tindre en compte l'omnipresent DCVB i el treball ja exhaurit El món del suro de Santiago Hernández ("Quaderns de la Revista de Girona", 1987).
Hi ha oficis que es perden o es queden en un estat residual, i amb això desapareixen paraules i una part de la nostra cultura. Conéixer-les i identificar-les no frenarà possiblement els processos històrics, però ens pot ajudar a estimar i a arrelar-nos al nostre territori.
ANDANADA
4.
|
f. SURO Filada de pannes de suro
apilades l'una sobre l'altra, una vegada arrancades de la surera.
|
ARRUSQUERAR
v. tr. SURO Disposar en files (el
suro tret del bosc).
|
ASSAONAT
8.
|
adj. SURO Que està fet (el suro).
|
AVELLANA
2.
|
f. SURO Concreció llenyosa, de la
mida d'una avellana, produïda per la suberització irregular a causa d'un brot
avortat en les sureres.
|
BOIXET
4.
|
m. SURO Tap de mides més reduïdes
que les que podia tindre i el carrac permetia, per falta d'habilitat de
l'operari.
|
BORN
3.
|
m. SURO Panna que comença a
formar-se en la soca d'una surera.
|
BORNÓS
adj. SURO Que està (el suro) mal format.
BRETA
f. SURO Tap bisellat.
|
CAMISA
9.
|
f. SURO Capa de corfa entre el
suro i la fusta de la soca.
|
CAPEJADOR
m. SURO Operari que estava encarregat de capejar el suro.
CAPEJAR
v.
tr. SURO Tallar l'extrem (d'una peça de suro) per a
determinar-ne la qualitat.
CAPIAMPLE
m. SURO Peça rectangular més ampla d'un cap que de
l'altre, d'entre les que es trauen d'una panna o d'una post.
CAPS-I-PUNTES
m. pl. SURO Retalls aprofitables
que queden de treballar les pannes i les peces de suro.
|
 |
| Fent carracs |
CARRAC
m. SURO Prisma rectangular que es talla de la llesca de
suro per a fabricar-ne taps.
CARRADOR
m. i f. PROF./SURO Persona que
llesca la panna de suro i n'extrau el carrac.
|
CARRAR
1.
|
v. tr. SURO Traure els carracs (de
les llesques de suro).
|
2.
|
v. intr. SURO Fer carracs.
|
CLOVA
2.
|
f. SURO Part exterior i llenyosa
del suro.
|
CULASSA
f. SURO Part d'una panna de suro
que, en l'arbre, era la més pròxima a terra.
|
ENCAMISADA
f. SURO Acció o efecte
d'escamisar.
|
ENCAMISAR
v. tr. SURO Arrancar un tros de la
camisa al pelar (un suro).
|
ESCAMISAT
m. SURO Part de l'escorpit o la camisa que s'arranca
involuntàriament quan es pela el suro i que deixa la fusta al descobert.
ESCAPÇA
2.
|
f. SURO Base del tap.
|
ESCORPIT
m. SURO Capa de la corfa d'una
surera compresa entre el suro i la fusta.
|
ESPELAGRINAR
v.
tr. SURO Pelar per primera vegada (una surera) llevant-ne
el pelagrí.
ESQUERD
m. SURO Incisió longitudinal feta en l'arbre després de
traure el suro per a evitar que el nou suro es bade massa i per a facilitar la
pela.
GENIVA
3.
|
f. SURO Regruix que es forma en la
soca d'una surera, al llarg del tall que queda de dalt a baix quan es pela, i
que servix per a facilitar la pelada següent.
|
GENIVAL
f. SURO Geniva d'una surera.
|
LLEPIA
f. SURO Tros molt xicotet que es trau d'una peça de suro a
fi de dissimular-ne algun defecte.
 |
| Llescant suro |
LLESCA
3.
|
f. SURO Peça de suro tallada a la
mida apropiada per a fer-ne carracs o taps.
|
LLESCAR
2.
|
v. tr. SURO Tallar transversalment
les pannes en llesques d'una amplària igual a la que hagen de tindre els
taps.
|
LLEVADOR
10.
|
m. i f. PROF./SURO Persona que
arranca el suro de la surera.
|
LLEVAIRE
m. PROF./SURO Llevador 10.
MATXOT
m. SURO Suro de la primera pela després de traure el
pelagrí.
OBERTA
2.
|
f. SURO Incisió de dalt a baix per
a poder pelar el suro.
|
PANNA
6.
|
f. SURO Tros de suro, de forma
quadrangular, que s'arranca de la surera quan es pela.
|
PEDAÇ
3.
|
m. SURO Tros de pela de suro que,
per falta de saba, queda apegat a la soca, quan es pela la surera.
|
PELAGRÍ
m. SURO Primer suro que dóna la
surera quan no ha sigut pelada mai.
|
QUILMES
m.
pl. SURO Tap de suro d'una longitud entre 38 i 40
mil·límetres i d'un diàmetre entre 25 i 27 mil·límetres.
RASCLETA
f. SURO Aixa menuda, de tall ample i encorbat, que
s'utilitza per a toscar el suro.
RASSA
2.
|
m. SURO. Carrac.
|
RODALANYA
2.
|
f. SURO Rodanxa de suro amb un
forat central, utilitzada, entre altres coses, per a fer surar les xàrcies i
per a aprendre a nadar.
|
3.
|
f. SURO Tap, més ample que llarg,
que servix per a tapar pots o altres recipients de boca gran.
|
RODELLA
4.
|
f. SURO Peça redona de suro de
poca grossària que s'apega en la base del tap de xampany.
|
RUSCA
1.
|
f. SURO Corfa de la surera no
treballada.
|
RUSCALL
m. SURO Tros de suro roín que es
trau de les pannes.
|
RUSQUER
1.
|
m. SURO Muntó o pila quadrangular
de rusques de suro.
|
2.
|
m. APIC./SURO Peça de suro que té
forma cilíndrica i servix de buc d'abelles.
|
SUREDA
f. BOT. Lloc poblat de sureres.
|
SURER/A
1.
|
m. BOT. Surera.
|
2.
|
adj. SURO Del suro o que hi té
relació. Indústria surera.
|
SURO
1.
|
m. BOT./SURO Part exterior de la
corfa d'alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger, porós i
impregnat de suberina, la qual li conferix impermeabilitat, que protegix els
troncs, les branques i les arrels grosses.
|
3.
|
m. BOT. Súber.
|
4.
|
m. BOT. Surera.
|
5.
|
m. Tros de suro, especialment
surada dels ormejos.
|
7.
|
m. Tap fet de suro.
|
 |
| Pelagrí i matxot |
TOSCA
3.
|
f. SURO Corfa seca del suro.
|
TOSCATGE
m. SURO Operació que consistix a traure la tosca del suro.
XISCADA
f. SURO Acció o efecte de xisquejar.
|
XISQUEJAR
v. tr. SURO Traure, amb un
instrument tallant, llepies (d'un tros de suro, d'un tap).
|
