Què és Espadàniques?

dimecres, 28 d’agost del 2019

Necesidad de un cambio


per José Tomás Izquierdo
Biòleg i tècnic de gestió forestal

ESPADÀNIQUES agraeix a l'autor la cessió d'este article tan necessari sobre la gestió i l'ordenació dels recursos naturals, publicat enguany en el llibre de festes de Cirat.




   “Todos debemos ir engrosando ese pequeño ejército, que el día de mañana se considerará un ejército heroico, mucho más que los que lucharon con las armas en la mano. El ejército de los que un buen día dijeron que había que hacer algo para proteger a una Madre que no se queja, que nos ha dado todo lo que tenemos... y a la que estamos matando”.

Félix Rodríguez de la Fuente




Los montes
Han pasado 25 años desde el nefasto incendio que el dos de julio de 1994 comenzaba a quemar, debido a un rayo, buena parte del sur de la comarca del Alto Mijares, desde Espadilla hasta Pina de Montalgrao, y arrasó los montes de  Espadilla, Ayódar, Fuentes de  Ayódar, Torralba del Pinar, Villamalur, Pavías, Higueras, Caudiel, Toga, Torrechiva, Cirat, Arañuel, Montanejos, Montán, Fuente la Reina, Pina de Montalgrao, Benafer. Calcinó un total de 19.309 ha.

En aquella ocasión, las condiciones meteorológicas propiciaron la formación de algunos núcleos tormentosos, con bastante actividad eléctrica y escasa precipitación, las conocidas como tormentas secas estivales. Un rayo fue el detonante del incendio, sin embargo, las causas que favorecieron que de aquel inicial conato se desarrollara el peor incendio de la comarca hasta la fecha son varias y complejas.

diumenge, 18 d’agost del 2019

El secret dels espadànics

Per David Miró
Subdirector del diari Ara
@mirodavid



Em fa cosa escriure sobre la serra d'Espadà perquè encara és, en aquest 2019, una espècie de paradís perdut miltonià, un lloc on el temps sembla haver-se fossilitzat i les formes de relació humanes tradicionals resten incontaminades. Per a mi, venir a passar els estius a Artana és millor que qualsevol balneari o spa d'ínfules caribenyes, perquè és la mateixa concepció del temps la que canvia, la que atorga a les hores que passen una major flexibilitat i volubilitat, una lentitud que et fa ser més conscient del fet d'estar viu. Per dir-ho a la manera de Joan Fuster, ací pots sentir com et creix el pèl de la barba. I això és el temps.

dimarts, 13 d’agost del 2019

Presentació en societat d'Almedíjar VIVE

ESPADÀNIQUES vol agrair novament a l'associació Almedíjar VIVE la confiança en la difusió de la seua informació en el nostre blog, que és vostre. Els desitgem de tot cor que els objectius que persegueixen es facen realitat des de l'esforç comú. Vídeo de la notícia en À Punt.





El pasado día 8, se presentó en la Plaza del Rosario de Almedíjar la Asociación Almedíjar VIVE. Al acto acudieron más de un centenar de personas, entre vecinos y vecinas de la población, y visitantes de otros pueblos de la comarca del Alto Palancia.

La agrupación, integrada por personas de distintas edades con residencia estable o temporal en este pueblo de la sierra, presentó su proyecto en una intervención durante la que se hizo un repaso de cómo ha ido cambiando la situación del municipio. Almedíjar VIVE hizo un repaso remontándose 100 años atrás, cuando en la población residían de manera permanente alrededor de 700 personas y existían muchos de los servicios de los que actualmente el pueblo adolece.

dilluns, 12 d’agost del 2019

Les estacions d'estiu a la serra d'Espadà

Amb l'inici del segle XX, es posen de moda les anomenades en la premsa coetània "estaciones de verano de cura de aires y de reposo". És a dir, els llocs alternatius a les platges per motius de salut. Fugint de la humitat costanera i dels perills de les marjals, algunes famílies benestants busquen l'interior, amb un clima més sec i aigües termals o medicinals. I amb més calma, tot siga dit. Montanejos i la Vilavella havien sigut les pioneres, seguint l'estela d'altres com Benassal, Traiguera o Catí, però a poc a poc se n'afegiren altres que podien procurar algun benefici per a la salut.

En este apunt oferim algunes imatges de 1925, extretes d'una guia de la provícia de Castelló que podeu consultar en el Repositori Digital de la Universitat Jaume I. Són unes publicitats, quasi les primeres dels nostres pobles espadànics, que intenten atraure visitants i, per descomptat, uns ingressos extra a unes economies locals de subsistència.




dimarts, 6 d’agost del 2019

Els curiosos espadànics: com cercar i trobar documents sobre la serra d’Espadà

per Alejandro Albert Lizandra
Tècnic de Biblioteques, Arxius i Documentació


ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la redacció ex professo d'este treball per al nostre blog, que pot resultar molt útil per a la investigació sobre la nostra serra i els nostres pobles.


«Em dedique a la informació», conteste quan em pregunta algú sobre el meu treball. En aquest post intentaré posar el meu gra d’arena en aquesta enciclopèdia del coneixement coneguda com Espadàniques.

No és un apunt com els habituals. No parlaré de cap espadànic il·lustre ni de cap lloc conegut ni desconegut. Vos parlaré d’algunes fonts d’informació que podem fer servir per a trobar curiositats, notícies antigues, mapes i altres tipus de documents sobre la nostra història, la nostra gent i el nostre entorn.