Com protegir la serra d'Espadà

per Josep Herrero Cabanyes

Fundador de la SASE, investigador i membre d'Artanapèdia

ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a Josep Herrero les seues reflexions, fetes des de l'experiència i l'estima profunda i desinteressada per la serra d'Espadà des de fa tants anys. 

Després del darrer incendi a les comarques de l’Alt Millars i Gúdar-Javalambre, en el qual hem perdut quasi 5.000 hectàrees de bosc, cultius agrícoles, gran quantitat d’animals i alguna zona urbana, la nostra preocupació per la serra d’Espadà i per altres zones boscoses és màxima. Aquesta preocupació ens motiva a fer una reflexió sobre quines causes tenen els incendis i sobretot la forma d’evitar-los o com a mínim aconseguir que els seus impactes no siguen tan devastadors.

Segons les estadístiques, el 4 % són per causes desconegudes, el 31 % intencionats, el 39 % per negligències, el 25 % per llamps i l’1 % per reproducció d’altres focs. O siga, com a mínim el 70 % és d’origen humà i les causes naturals també són considerables.

Evidentment, amb aquestes dades estadístiques, els incendis als nostres boscos són inevitables.

Necesidad de un cambio

per José Tomás Izquierdo

Biòleg i tècnic de gestió forestal

ESPADÀNIQUES agraeix a l'autor la cessió d'este article tan necessari sobre la gestió i l'ordenació dels recursos naturals, publicat enguany en el llibre de festes de Cirat.

   “Todos debemos ir engrosando ese pequeño ejército, que el día de mañana se considerará un ejército heroico, mucho más que los que lucharon con las armas en la mano. El ejército de los que un buen día dijeron que había que hacer algo para proteger a una Madre que no se queja, que nos ha dado todo lo que tenemos... y a la que estamos matando”.

Félix Rodríguez de la Fuente

Los montes

Han pasado 25 años desde el nefasto incendio que el dos de julio de 1994 comenzaba a quemar, debido a un rayo, buena parte del sur de la comarca del Alto Mijares, desde Espadilla hasta Pina de Montalgrao, y arrasó los montes de  Espadilla, Ayódar, Fuentes de  Ayódar, Torralba del Pinar, Villamalur, Pavías, Higueras, Caudiel, Toga, Torrechiva, Cirat, Arañuel, Montanejos, Montán, Fuente la Reina, Pina de Montalgrao, Benafer. Calcinó un total de 19.309 ha.

En aquella ocasión, las condiciones meteorológicas propiciaron la formación de algunos núcleos tormentosos, con bastante actividad eléctrica y escasa precipitación, las conocidas como tormentas secas estivales. Un rayo fue el detonante del incendio, sin embargo, las causas que favorecieron que de aquel inicial conato se desarrollara el peor incendio de la comarca hasta la fecha son varias y complejas.