Com protegir la serra d'Espadà

per Josep Herrero Cabanyes

Fundador de la SASE, investigador i membre d'Artanapèdia

ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a Josep Herrero les seues reflexions, fetes des de l'experiència i l'estima profunda i desinteressada per la serra d'Espadà des de fa tants anys. 

Després del darrer incendi a les comarques de l’Alt Millars i Gúdar-Javalambre, en el qual hem perdut quasi 5.000 hectàrees de bosc, cultius agrícoles, gran quantitat d’animals i alguna zona urbana, la nostra preocupació per la serra d’Espadà i per altres zones boscoses és màxima. Aquesta preocupació ens motiva a fer una reflexió sobre quines causes tenen els incendis i sobretot la forma d’evitar-los o com a mínim aconseguir que els seus impactes no siguen tan devastadors.

Segons les estadístiques, el 4 % són per causes desconegudes, el 31 % intencionats, el 39 % per negligències, el 25 % per llamps i l’1 % per reproducció d’altres focs. O siga, com a mínim el 70 % és d’origen humà i les causes naturals també són considerables.

Evidentment, amb aquestes dades estadístiques, els incendis als nostres boscos són inevitables.

Hi havia altres èpoques anteriors en què el seu impacte no era tan gran. Això va succeir fins als anys 60 del segle passat, principalment per tres activitats laborals que repercutien favorablement en el manteniment del bosc en condicions òptimes. L’agricultura, principalment de secà; la ramaderia extensiva, i la recollida de la biomassa. Però anem per parts:

 

1. AVANTATGES DE L’AGRICULTURA DE MUNTANYA

L’agricultura de muntanya pot tenir diversos avantatges per evitar els incendis forestals, incloent:

Reducció de la biomassa: les terres agrícoles en zones de muntanya solen ser gestionades de manera intensiva, i això pot incloure el control de les herbes, la poda i la retirada de la biomassa dels cultius. D’aquesta manera s’ajuda a reduir la quantitat de matèria inflamable disponible per als incendis forestals, ja que hi ha menys vegetació seca acumulada.

Creació de barreres: els cultius també poden actuar com a barrera natural contra els incendis forestals. Les zones de muntanya on es practica l’agricultura solen estar fragmentades per talussos, murs de pedra o horts en terrasses, la qual cosa pot ajudar a contenir els incendis.

Protecció dels bombers forestals: evidentment, quasi totes les persones que han fet treballs d’extinció s’han refugiat en algunes d’aquestes finques de muntanya cultivades i, en alguns casos, més freqüents del que pareix, han evitat greus accidents.

Millora de les infraestructures: l’agricultura de muntanya també pot ajudar a millorar les infraestructures i els camins, el que pot facilitar l’accés als llocs on es produeixen els incendis i augmentar la capacitat de resposta dels bombers.

Es podria intentar plantar cultius rendibles, com la garrofa: però, malauradament, i en termes generals els cultius de secà no són rendibles pel minifundi existent, la impossibilitat en molts casos d’usar maquinària i per la manca de rendibilitat de quasi tot el sector agrícola. Per aquests motius resulta molt improbable que, si no hi ha ajudes, es posen en producció finques que en altre temps eren rendibles.

2. COM POT SERVIR LA RAMADERIA EN EL MEDI RURAL PER REGULAR LA BIOMASSA

La ramaderia pot ser una eina efectiva per ajudar a regular la biomassa en el bosc i prevenir els incendis forestals. Algunes de les maneres en què la ramaderia pot ajudar són:

Pastura controlada: el pasturatge controlat de bestiar en zones forestals pot ajudar a reduir la quantitat de biomassa acumulada, ja que consumeix la vegetació de manera considerable. Pensem que si una cabra o ovella adultes poden consumir fins a 5 kg/dia de matèria vegetal, mil caps de bestiar n’eliminarien 5 tones diàriament. Això pot disminuir el risc d’incendis forestals, ja que hi haurà menys material combustible disponible.

Manteniment de passos de foc: en zones de difícil accés per als bombers, els camins i passos de foc són vitals per als esforços de prevenció i extinció d’incendis. La ramaderia pot ajudar a mantenir aquests camins desbrossats i accessibles, el que facilita l’accés per als bombers.

Creació de zones tallafoc: la ramaderia també pot ajudar a crear zones tallafoc, que són àrees sense vegetació o amb vegetació molt reduïda que serveixen com a barrera natural contra els incendis forestals. Aquestes zones poden ser creades per mitjà del pasturatge controlat de bestiar. Recordant que aquest tallafocs haurien d’estar al costat de pistes i carreteres, serien eficients i evitarien el gran perill d’un tallafoc sense defensa per als professionals de l’extinció.

Millora de la biodiversitat: el pasturatge de bestiar en zones forestals també pot ajudar a millorar la biodiversitat de la zona, ja que els animals poden mantenir el paisatge obert i diversificar l’hàbitat. Això pot afavorir la proliferació d’espècies vegetals i animals diverses, fet que ajuda a estabilitzar el medi ambient i prevenir els incendis forestals.

L’inconvenient és la manca de rendibilitat: per aquest motiu és quasi impossible reprendre aquesta activitat si no hi ha ajudes de l’administració, si no es creen cooperatives de ramaders i marques de denominació d’origen o denominació de procedència, fent naturalment un producte de qualitat. Finalment, caldria saber si el consumidor estaria disposat a pagar més per la qualitat i pel manteniment d’un espai natural.

 

3. RECOLLIDA DE LA BIOMASSA ALS BOSCOS

La recollida de biomassa als boscos tal com es feia fins als anys 60 del segle passat per a la llar i la cuina de cada casa, per als forns de pa, per al carboneig i sobretot per als fors de ceràmica d’Onda, aconseguien mantenir el bosc en condicions de baixa inflamabilitat. Actualment, si s’aconseguira posar en valor eixos usos, podria haver-hi beneficis, entre els quals destaquen:

Producció d’energia: la biomassa forestal és una font de combustible renovable que pot ser utilitzada per a la producció d’energia. Pot ser convertida en calor, electricitat o biocombustibles líquids, proporcionant una alternativa més sostenible als combustibles fòssils.

Millora de la salut del bosc: la retirada degudament controlada de la biomassa del bosc pot ajudar a prevenir els incendis forestals, ja que hi hauria menys material combustible disponible. A més, aquesta recollida pot ajudar a reduir la densitat dels arbres, fet que afavoriria el creixement d’arbres més sans i vigorosos.

Creació de llocs de treball: la recollida de biomassa als boscos pot crear llocs de treball per a les comunitats locals, especialment en zones rurals on les oportunitats de treball són més limitades.

En resum, la recollida de biomassa als boscos pot ser una pràctica beneficiosa i sostenible, amb diversos usos i avantatges, incloent-hi la producció d’energia renovable, la millora de la salut del bosc, la millora de la qualitat del sòl i la creació de llocs de treball per a les comunitats locals, principalment en zones deprimides i en perill de despoblament.

Evidentment que hi pot haver molts beneficis, i més en aquesta època d’escassesa i encariment de l’energia fòssil, que en prou ocasions és usada com a arma política i militar per part d’algunes potències.

Per tots aquestos motius seria convenient que l’administració fera una aposta decidida per invertir en la producció de la biomassa sobrant dels boscos, destinar-la als usos que actualment es poden fer servir amb eficiència i rendibilitat, i apostar per la investigació per a poder aprofitar en el futur tot el seu potencial.