Què és Espadàniques?

dilluns, 23 de desembre de 2019

Un projecte de pantanet per al riu Belcaire (1752)

per Òscar Pérez Silvestre
Filòleg i investigador



ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball original per al blog, redactat en homenatge i recordança a un fondeguiller il·lustre: l'investigador i escriptor Toni Clavell i Villalba (Ω 2014), excursionista, persona compromesa i ànima de la pàgina Estudis Fondeguillers.



Cap al centre, sobre la pista, ubicació del despoblat de Castro.
Al fons, l'emblemàtic castell de Castro



El segle XVIII és el del primer creixement demogràfic per als pobles de la serra d’Espadà repoblats després de l’expulsió dels moriscos (1609): això es nota en diversos detalls, com ara la necessitat de posar en explotació terres noves que abastiren l’augment de població i, també, en les ampliacions de les esglésies que promogueren. L’aigua és un bé bàsic i necessari per fer-ho possible: sense l’aigua suficient no pot haver-hi regadiu ni, per tant, els productes d’horta ni conreus destinats als ramats. A més del consum, hem de tindre també en compte el pes dels impostos que calia satisfer al senyor.
A tall d’exemple, observeu l’evolució demogràfica d’Alfondeguilla, extreta d’un treball del malaguanyat Toni Clavell, publicat en el web Estudis Fondeguillers:

Tot no podia eixir de les pluges i del sistema de reg sostingut en el cicle dels barrancs, rebastit i ampliat després de l’estada dels moriscos en estes terres. Una ampliació de terres exigia disposar dels recursos hídrics necessaris i mesurar-los bé; és a dir, fer-ne un bon ús. Per això són tan habituals des de l’Edat Mitjana els litigis per l’aigua.

dimarts, 17 de desembre de 2019

Soldats marroquins enterrats a les poblacions de la serra d’Espadà

per Queta Ródenas
Investigadora i escriptora

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autora la cessió d'este treball original.









Des que el 26 de desembre de 2007 es va aprovar la Llei de memòria històrica, han sigut moltes les veus que n’han opinat i l’han titllada de: profundíssima errada, atac a la Transició, divisió dels espanyols, obertura de velles ferides, etc.
Alguns fins i tot es pregunten per què aquesta llei només es preocupa per les víctimes del bàndol perdedor. I és que encara hi ha molta gent que no és coneixedora de tot el que va fer el franquisme pels qui van morir lluitant en el seu bàndol, el dels revoltats. Tota una sèrie de lleis i disposicions sobre ajudes econòmiques i exempcions de taxes per a inhumacions, exhumacions i trasllats de les víctimes, així com prebendes laborals, com el subsidi de l’excombatent, es van publicar en atenció a “los caídos por Dios y por España” i a les seues famílies.
D’això tracta la Llei de memòria històrica, de fer exactament el mateix que va fer Franco amb les seues víctimes. Mitjançant una ordre inserida en el Boletín Oficial del Estado del 5 d’abril de 1940, es van donar ordres molt detallades per a recuperar els cossos de les víctimes “dels marxistes” i donar-los un enterrament digne. L’Ajuntament de Castelló de la Plana va dur a terme aquestes ordres i el 20 de setembre de 1941 va poder comunicar al fiscal instructor de la Causa General que els cadàvers enterrats fora del cementeri del terme municipal ja estaven “totalment i degudament controlats”.
A més a més, el 1958 el governador civil de la província va donar ordres per a la recollida i posterior trasllat dels “caiguts en la Guerra d’Alliberament”. Les seues restes, que ja estaven enterrades dins del cementeri, a l’illa tres del Quadre Vell, van ser col·locades en 65 caixes de 15 cossos cadascuna i van fer cap a Cuelgamuros, al monument que allí s’havia construït.

Franco tampoc es va oblidar dels soldats marroquins que van lluitar al seu costat en la guerra. De fet, el 30 de març de 1940, inserit en el Boletín Oficial de la Provincia núm. 38, es va sol·licitar informació de tots els marroquins que hi havia enterrats a la ciutat de Castelló i la seua província. Una a una, totes les poblacions van informar-ne, fins i tot les que no en tenien cap.
A banda dels enterrats al cementeri moro que hi havia a la població d’El Toro, la suma dels que hi havia a la resta de poblacions de la província de Castelló feia un total de 201. D’aquests, hi havia a la ciutat de Castelló 22 cadàvers identificats i 21 sense identificar en un recinte “junto al cementerio”. Realment estaven enterrats a les esquenes del cementeri, tot just on s’havia de fer la següent ampliació, que rebria el nom de Quadre de Santa Maria Magdalena. Però, per a poder dur endavant aquesta ampliació, l’Ajuntament va haver de demanar permís a l’Autoritat Militar per a poder exhumar els soldats marroquins, el qual va rebre el 1953, però amb una condició: “siempre que la nueva inhumación tenga, en lo posible, carácter de perpetuidad y por otra parte las sepulturas queden perfectamente localizadas, por si en su día se lleva a cabo la reunión de los restos de los muertos en nuestra Guerra de Liberación, en algún panteón común, como el proyectado en el Valle de los Caídos”.
Les poblacions de la serra d’Espadà, com ara Algimia de Almonacid, Chóvar, la Vall d’Almonacid, Torralba del Pinar, Tales, Matet, Fuentes de Ayódar, Almedíjar i Azuébar van informar de manera taxativa que no hi havia enterrat cap soldat o paisà marroquí en les seues terres.

D’altres, com Higueras, Eslida, Artana, la Vall d’Uixó i Aín, deien no tindre coneixement que s’hi haguera enterrat cap paisà o soldat marroquí, i l’Alcúdia de Veo va al·legar que, en haver estat evacuat el poble, no eren sabedors d’aquest fet.
Per contra, les poblacions que sí que en tenien constància eren Onda, amb 12 soldats marroquins enterrats al cementeri municipal (amb document amb les dades dels identificats); Suera, amb dos enterrats al costat del cementeri; Villamalur, amb sis o vuit marroquins en un camp sense determinar, segons els havien dit en tornar al poble després de l’evacuació, i Alfondeguilla, on tenien constància que hi havia 10 soldats al paratge de la penya del Migdia.

Curiosament, tot i que l’Ajuntament de Pavías deia tindre constància que al “camino de Artea” hi havia una persona marroquina, no es va donar el vistiplau per a posar-la en la relació total.


Malgrat no dur a terme el projecte d’un mausoleu del tipus del Valle de los Caídos per als moros que el van ajudar a guanyar la guerra, Franco sí que va dur endavant una gran tasca pel que fa a la memòria històrica dels seus.



dimarts, 10 de desembre de 2019

La mort latent: víctimes de les bombes en la postguerra (1942-1958)


Extret del treball d’Emilio Llobat Gallego (2011): Muertes y suicidios de los olvidados (ocurridos en Castellón y provincia entre los años 1942 y 1960). Amb esta humil contribució de l'Equip Espadàniques volem recordar uns fets que s'han comentat i que han deixat un rastre en la memòria dels pobles i en els registres judicials.

Oferim la informació sense més comentaris. Recordeu que si trobeu un artefacte passejant per la serra d'Espadà (encara en queden latents) heu de telefonar al 062, senyalitzar el lloc i allunyar-vos-en. Els agents especialitzats de la Guàrdia Civil el destruiran de forma controlada.


Text i imatge procedent del llibre Noticias de Bosnia, d'Alberto Herrero Salvador (2016)



Circumstàncies de les explosions
Buscant material de guerra per a ferralla o manipulant-lo: 4
Labors del camp: 4
Pasturant ovelles: 3
Fortuït, a casa: 3
Jugant: 2

Edats de les víctimes (mortals o ferides):
Xiquets: 11
Adults: 10

Termes municipals dels accidents: Artana, Bejís, Viver, Torás, Sacañet, Nules, la Vall d’Uixó, Alcalà de Xivert, El Toro, Caudiel, Santa Magdalena de Polpís.





Juzgado de Instrucción de Nules
Sumario 34- Año 1942- Muerte Antonio Tomás Gómez.
En virtud de haberse participado por el Juzgado municipal de Artana, hallarse instruyendo diligencias previas por el hecho de haber muerto a consecuencia de explosión de una bomba el vecino de esta Villa Antonio Tomás Gómez, de 19 años, natural de Fuente Alomo, hecho ocurrido el día tres del actual a las catorce horas treinta minutos en la partida Font del Ferro de Artana.

Auto:
Rollo 172- Sumario 34- 1942.
Se dictó auto de terminación en este sumario, incoado porque el día tres de Abril último y con ocasión de hallarse buscando metralla en la partida Font de Ferro, del término municipal de Artana, el vecino de Nules Antonio Tomás Gómez, hizo explosión un proyectil ocasionándole heridas tan graves que le produjeron la muerte instantánea, y sin que de lo actuado aparezca persona alguna responsable del hecho.



Juzgado de Instrucción de Viver
Sumario 15- Año 1942- Muerte Vicente Montesinos Flor.
En virtud de parte de Juzgado Municipal de Bejís del que resulta que en el día de hoy y sobre las seis de la mañana fue encontrado en la partida de La Marina de aquel término el cadáver de Vicente Montesinos, tratándose al parecer de un hecho casual producido por explosión de una bomba.

Auto:
Rollo 208- Sumario 15- 1942.
Resultando que por el Juzgado de Instrucción de Viver se dictó auto de terminación en este sumario, incoado por que el día 26 de Marzo último y con ocasión de hallarse el vecino de Bejís Vicente Montesinos Flor, recogiendo hilo espinoso de los antiguos frentes de guerra en la partida de la Marina, del término municipal de dicho pueblo hizo explosión una bomba produciéndole heridas tan graves que le ocasionaron la muerte instantánea, sin que de lo actuado aparezca persona alguna responsable del hecho.


Juzgado de Instrucción de Viver
Sumario 19- Año 1942- Muerte y lesiones Florentín Morte Lizondo y Florentín Morte Santafé.
En virtud de que en el día de hoy y sobre las trece horas explotó un artefacto de guerra en la casa nº 18 de la Calle de Teruel de esta Villa resultando con heridas gravísimas de metralla el dueño de dicha casa Florentín Morte Lizondo, que falleció momentos después de ocurrido el accidente y con heridas también muy graves el hijo del anterior llamado Florentín Morte Santafé que ha sido trasladado al Hospital Provincial de Castellón para una intervención quirúrgica urgente.

Auto:
Rollo 222- Sumario 19- 1942.
Resultando que por el Juzgado de Instrucción de Viver se dictó auto de terminación en este sumario, incoado por que el día 28 de Abril último con ocasión de hallarse cortando leña con un hacha en la entrada de su casa, situada en la calle Teruel número 19 de Viver, el vecino de dicho pueblo Florentín Morte Lizondo, hizo explosión un artefacto de guerra produciéndole heridas tan graves que falleció poco después de ocurrir la explosión, así como también a su hijo Luis Morte Santafé, que se hallaba en la puerta de la casa y que falleció al día siguiente en el Hospital de esta Capital, a consecuencia de las heridas, y sin que de lo actuado aparezca persona alguna responsable del hecho.





Juzgado de Instrucción de Viver
Sumario 10- Año 1943- Muerte Casildo Pérez Macian.
En virtud de comparecencia del vecino de Torás Severino Macián y Macián de la que resulta que en la partida Monredondo se halla el cadáver de su primo hermano de Casildo Pérez Macián, de unos once años de edad, vecino de Torás, el cual estaba guardando ganado y al tropezar con un alambre cayó sobre una bomba explotando ésta causándole la muerte, tratándose al parecer de un accidente casual y hecho desgraciado.

Auto:
Rollo 109- Sumario 10- 1943.
Resultando que por el Juzgado de Instrucción de Viver se dictó auto de terminación en este sumario, incoado por que sobre las diez horas del día 7 de Abril pasado, en ocasión de que el niño de 11 años de edad, Casildo Pérez Macián, residente en el pueblo de Torás, se hallaba apacentando ganado en la partida Monredondo del término municipal de Viver, al ir a recoger unas borregas que se extraviaban, tropezó con un alambre donde al caer en tierra sobre una bomba, allí abandonada en la pasada guerra, cuyo artefacto hizo por ello explosión, causándole tan graves lesiones que falleció momentos después en el mismo lugar de anemia aguda por shock traumático, cuando sus familiares que se hallaban en las inmediaciones trataban de auxiliarlo.


Juzgado de Instrucción de Viver
Sumario 13- Año 1943- Muerte Segundo Sainz y Sainz.
En virtud de comunicación del Juzgado Municipal de Sacañet, participando que en el día de ayer a comenzado a instruir diligencias sumariales con motivo de muerte por accidente ocurrido en la partida de las Cañadas de aquel término y cuyo hecho tuvo lugar en el mismo día de ayer a las diecisiete horas y treinta minutos por explosión de una bomba, no constando por ahora otras circunstancias.

Auto:
Rollo 137- Sumario 13- 1943.
Resultando que por el Juzgado de Instrucción de Viver se dictó auto de terminación en este sumario, incoado por que sobre las diez y siete y media horas, del día 28 de Abril último, en ocasión de hallarse el niño de once años de edad, Segundo Sainz y Sainz, segando broza para una caballería que apacentaba, en la partida de Las Cañadas, del término municipal de Sacañet, a unos doscientos metros al norte de dicho pueblo, tropezó con un artefacto de guerra allí abandonado, el cual hizo por ello explosión, alcanzando la metralla al expresado niño, produciéndole lesiones que le ocasionaron la muerte instantánea.


Juzgado de Instrucción de Nules
Sumario 33- Año 1943- Muerte Vicente Seores Monzonís y Santiago Montoliu Traver.
En virtud de diligencias practicadas por que a las trece horas treinta minutos del día de hoy los niños de diez años Vicente Seores Monzonís y Santiago Montoliu Traver, se encontraron un artefacto con el que se pusieron a jugar, haciéndoles explosión, lo que les causó lesiones a consecuencia de las que fallecieron en el acto, hecho ocurrido en la partida del Chabalí de este término municipal.

Auto:
Rollo 261- Sumario 33- 1943.
Resultando que por el Juzgado de Instrucción de Nules se dictó auto de terminación en este sumario, incoado por que el día veintidós de Julio último y en la partida Chabalí del término municipal de Nules los Niños Juan Santiago Montoliu Traver, y Vicente Seores Monzonís de diez años de edad, vecinos de Burriana encontraron un artefacto de guerra cargado de metralla el cual hizo explosión causándoles a ambos heridas determinantes de su rápida muerte.


Juzgado de Instrucción de Nules
Sumario 54- Año 1944- Muerte Ángel Conesa Cánovas.
En virtud de diligencias recibidas del Juzgado Municipal de la Vall de Uxó según las que el día 26 del actual cuando se encontraba picando en la pared para hacer un tabique en la casa en que vivía Ángel Conesa Cánovas, estalló un artefacto que le produjo la muerte instantáneamente.

Auto:
Rollo 363- Sumario 54- 1944.
Resultando que sobre las 10 horas del día 25 de Julio de 1944, en ocasión de que el vecino de Vall de Uxó Ángel Conesa Cánovas, se hallaba construyendo un tabique en la casa nº 28 de la calle de Nules de aquella ciudad, al picar en la pared, descubrió una bomba de sifón, llamada de Piña, que debió ser ocultada en dicho lugar durante la pasada guerra y al tratar de extraerla con las manos, hizo explosión produciéndole tan graves lesiones que falleció instantáneamente por destrozo del cráneo; sin que en el referido hecho tuviera intervención ninguna otra persona.




Juzgado de Instrucción de San Mateo
Sumario 1- Año 1944- Muerte y lesiones por explosión de un artefacto.
José Planes Vela
En virtud de haber explotado una bomba de mano que le causó la muerte al vecino de Alcalá de Chisvert José Planes Vela, el día 1 de Enero del corriente año.

Auto:
Rollo 12- Sumario 1- 1944.
Resultando que el día primero de Enero del corriente año, fue hallado en la cama de su habitación situada en el segundo piso de la casa número veintiuno de la calle de Santa Lucia de Alcalá de Chisvert, el cadáver de José Planes Vela, fallecido según dictamen facultativo, por hemorràgia traumática y fractura de base de cráneo a consecuencia de las heridas producidas por la explosión de un artefacto de guerra, y sin que de las diligencias practicadas aparezca la intervención de persona alguna en el referido hecho.


Juzgado de 1ª Instancia e Instrucción de Viver
Sumario 23- Año 1944- Muerte y lesiones Constantino Benedicto Marín y Joaquín Benedito Escrig.
En virtud de diligencias del Juzgado Municipal de El Toro de las que resulta que encontrándose el vecino de dicho término Constantino Benedito Marín el día dos del actual en unión de su hijo Joaquín Benedicto Escrig, en la partida Magalla del referido término de El Toro explotó un artefacto de guerra, causando lesiones graves a ambos falleciendo a consecuencias de ellas poco después el primero de los citados siendo trasladado el segundo en una ambulancia al Hospital Provincial de Castellón, tratándose al parecer de un accidente casual y desgraciado sin intervención delictiva por parte de tercera persona.

Auto:
Rollo 272- Sumario 23- 1944.
Resultando que en la tarde del día dos de Junio de 1944, encontrándose trabajando en las faenas del campo en la partida Magaña, del termino Municipal de El Toro, Constantino Benedicto Marín y su hijo Joaquín Benedicto Escrig, al dar con el azadón a una broza para arrancarla hizo explosión un artefacto de guerra que les ocasionó lesiones gravísimas a consecuencia de las cuales falleció el primero duraron las del segundo trescientos sesenta y dos días durante las cuales estuvo imposibilitado para el trabajo, y precisó asistencia facultativa durante doscientos setenta y cuatro días, quedándole como defecto o deformidad, una contractura muscular del muslo derecho.


Juzgado de Instrucción de Nules
Sumario 52 Año 1947- Muerte Bartolomé Ballester Navarro.
En virtud de que sobre las dieciocho horas del día de hoy a consecuencia de la explosión de un artefacto, ha fallecido en la partida del Benicató de este término municipal el vecino de esta Bartolomé Ballester Navarro.

Auto:
Rollo 300- Sumario 52- 1947.
Resultando que el presente sumario del cual este rollo se deriva fue instruido, por muerte del vecino de Nules Bartolomé Ballester Navarro el día veintidós del pasado mes de Mayo en la partida del Benicató de aquel término, a consecuencia de la explosión de un artefacto, hecho al parecer casual y distinto, sin intervención de persona alguna.


Juzgado de Instrucción de Viver
Sumario 28- Año 1948- Muerte Fermín Pérez Lázaro.
A virtud de oficio recibido del Juzgado de Paz de Bejís y diligencias practicadas por este Juzgado de las que resultan que el vecino de Bejís Fermín Pérez Lázaro, de treinta y cuatro años de edad, soltero, apareció muerto en la partida del Resinero del término municipal de Bejis al parecer por estar manipulando una bomba de mano o haberla pisado, que el hecho debió ocurrir el día ocho del actual y por la tarde.

Auto:
Rollo 466- Sumario 28- 1948.
Resultando que el 9 de Agosto pasado fue hallado en la partida del Resinero del término de Bejís el cadáver de Fermín Pérez Lázaro, muerto a consecuencia de la explosión de un artefacto de guerra.




Juzgado de 1ª Instancia e Instrucción de Viver
Sumario 14- Año 1948- Muerte Victoriano Tarrasón Villanueva.
A virtud de comunicación del Juzgado de Paz del Toro, en la que participa haber fallecido en el día de ayer, el vecino de aquella población Victoriano Tarrasón Villanueva, a consecuencia de explosión de una bomba, en la partida de El Alto de Lagrillar de aquel término.

Auto:
Rollo 225- Sumario 14- 1948.
Resultando que el 15 de Abril pasado hallándose el vecino de El Toro, Victoriano Tarrazón Villanueva, pastor, buscando chatarra mientras custodiaba ganado al manipular una bomba que se había encontrado hizo explosión causándole la muerte al parecer casual.


Juzgado de 1ª Instancia e Instrucción de Viver
Sumario 30- Año 1951- Muerte José Gil Adrián.
A virtud de oficio del Juzgado de Paz de Caudiel, y diligencias practicadas por este Juzgado, apareciendo de lo actuado que José Gil Adrián, de catorce años de edad, que se dedicaba a guardar ganado por el monte, en la tarde de ayer y en la Partida Sito Lobo, del término de Caudiel, se encontró un artefacto de guerra de los muchos que por allí existen a consecuencia de la guerra de la liberación, y bien porque lo cogiera y trasteara en el mismo o bien porque lo pisara explotó este causándole la muerte instantánea.

Auto:
Rollo 600- Sumario 30- 1951.
Resultando que el presente sumario del cual este rollo deriva fue instruido por muerte del vecino de Caudiel José Gil Adrián, de catorce años de edad, ocurrido el día ocho del pasado mes de Septiembre del año mil novecientos cincuenta y uno, y que por encontrarse en la Partida Sito Lobo término de aquel pueblo, apareciendo el cadáver todo destrozado y de la diligencia, autopsia resulta que la muerte fue debida a la explosión de un artefacto de guerra que por aquel lugar hay muchos sepultados, al cogerlo o pisarlo debiendo ser la muerte instantánea; sin que de ello interviniera persona alguna siendo un hecho casual y desgraciado.


Juzgado de Instrucción de Viver
Sumario 32- Año 1953- Muerte y lesiones Juan Pérez Lázaro y lesionado Ruperto Pérez Lázaro.
A virtud de diligencias instruidas por el Juzgado de Paz de Bejís de las que resulta que en el día de hoy sobre las nueve horas en ocasión en que Juan y Ruperto Pérez Lázaro, de 11, y 8 años de edad respectivamente se encontraban apacentando seis corderos, al parecer se encontraron un artefacto de guerra que los explotó causando lesiones a ambos a consecuencia de las cuales falleció Juan Pérez Lázaro y habiendo sido trasladado para su curación a Valencia el otro lesionado.

Auto:
Rollo 391- Sumario 32- 1953.
360
Resultando que en el día 28 del pasado Junio en ocasión de que Ruperto Ponz Lázaro de 8 años guardaba unos corderos en las proximidades de su domicilio en Bejis, se halló un artefacto de guerra poniéndose a jugar con él, que explotó hallándose con su hermano Juan y tardando en curar Ruperto 44 días que necesitó asistencia con pérdida de la vista total por vaciamiento de los ojos siendo casual el hecho.


Juzgado de 1ª Instancia e Instrucción de Nules
Sumario 12- Año 1956- Lesiones y muerte José Sánchez Honrubia y José Valls Sánchez.
En virtud de que el Juzgado de Paz de Vall de Uxó, ha participado telefónicamente, que en aquella población, sobre las catorce horas del día de hoy ha hecho explosión un artefacto en aquella población, causando la muerte de un niño y lesiones graves a otro.

Auto:
Rollo 51- Sumario 12- 1956.
Resultando que fue incoado por el Instructor de Nules por parte del Juzgado de Paz de Vall de Uxó el 1 del pasado Enero explotó un artefacto en la misma población causando la muerte de un niño y lesiones graves a otro al jugar con el aparato en cuestión que explotó al maniobrar con él, tardando en curar el niño lesionado José Sánchez Honrubia 36 días con asistencia, que necesitó no de asistencia con impedimento para sus juegos, quedándole anquilosis de la articulación peroneal del pie izquierdo que curará con el tiempo probablemente, habiendo fallecido el otro niño llamado José Valls Sánchez, y siendo al parecer casual el hecho.


Juzgado de Instrucción de Vinaroz
Sumario 15- Año 1958. Muerte
Por haber recibido aviso de que en el pueblo de Santa Magdalena de Pulpis, se ha producido una explosión de un artefacto, o bomba causando la muerte a un vecino de la misma.

Auto:
Rollo 1955- Sumario 15- 1958.
En virtud de muerte del vecino de Santa Magdalena de Pulpis, hecho ocurrido el día ocho del corriente mes como consecuencia de haver manipulado el interfecto imprudentemente, con una bomba de mano que en el monte al sitio la Partida de Campo-Roig encontró y al intentar abrir el artefacto con una ganzúa, hizo explosión, causándole tan graves lesiones que determinaron su fallecimiento.




dilluns, 2 de desembre de 2019

L'Alfàndega: apunts sobre un llogaret islàmic de la serra d'Espadà

per Ismael-Pascual Chiva i Molina
Autor del blog Camins en la Natura
Twitter: @ipasc_CM i @caminsnatura

ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a l'autor la cessió d'este treball, publicat originalment en el seu magnífic blog. Visiteu-lo!



Allà on la serra d'Espadà deixa de mirar cap a la Mediterrània i gira els seus ulls envers les terres del Palància, que tenen la ciutat de Sogorb com la seua capital. Allà on les aigües dels barrancs ja no alimenten el riu Anna, sinó que van a fer cap al de Morvedre. Allà on la llengua valenciana es dilueix i només resten d'ella barbarismes que fan singular la parla castellana de la contrada. Allà on un hispanoromà va deixar per escrit que un camí li pertanyia. Allà, centenars d'anys enrere, va haver el poble de l'Alfàndega.

Hui dia, arribar-hi és molt senzill. Només cal que ens aturem al quilòmetre 9 de la carretera CV-215, que uneix les localitats de l'Alcúdia de Veo i de l'Algímia. Si caminem uns metres cap a ponent, a la dreta, veurem un imponent casalot al bancal de dalt d'unes oliveres. Un casalot completament fora de context al mig d'un tros.
Ruïnes de l'Alfàndega des de la carretera CV-215

Una pista formigonada que puja violentament cap al nord de seguida ens deixa al peu de les ruïnes. No són les úniques, però. Hi ha més construccions desperdigolades per ací i per allà. Hem arribat al lloc que els autòctons anomenen Los Casales i que, en el passat, va ser l'Alfàndega, o Alfándiga en castellà. 

Aquestes construccions queden per damunt del nivell de les aigües i els conreus que ara les envolten són de secà. A l'altra banda de la carretera, però, creix una horta fèrtil regada per les aigües que baixen de la banda occidental del massís de l'Espadà i de la façana meridional de la Ràpita. La séquia de l'Alfàndega és l'encarregada de canalitzar-les i distribuir-les pels conreus.
La llum d'un capvespre de tardor 
llenega entre la vegetació mentre dibuixa 
les siluetes de les ruïnes de l'Alfàndega

Una de les edificacions de l'Alfàndega

Fa temps, però, que a l'Alfàndega no hi viu ningú. La manca de documentació ens fa difícil saber quan fou fundat aquest nucli de població i també quan va ser abandonat. Tanmateix, el topònim, que és d'origen àrab, fa pensar que foren els mahometans els qui s'assentaren al lloc per primera vegada. Foren pragmàtics a l'hora d'anomenar-lo i el batejaren amb el nom de l'element més important de la zona per a ells, el barranc. L'Alfàndega deriva de l'àrab al-khándaq, és a dir, "la vall, el barranc". I és que l'aigua que per ell corria, i encara corre, era essencial per a la supervivència de la comunitat.

També havia de ser fonamental per a aquella gent la seguretat. Enclotats com hi estaven en una vall angosta i sense visió directa ni amb l'Algímia ni tampoc amb el castell d'Almonesir, referent defensiu de la contrada ençà la seua construcció al segle XII, guaitaven aquests mahometans les amenaces que els podien delmar des de dues talaies enlairades a septentrió del poble. 

La primera, la més important i la més coneguda fou el castell de l'Alfàndega. Aquesta fortalesa, de la qual només sobreviu una torre isolada de planta quadrada, hi és a dos-cents vint metres i escaig en línia recta del llogaret. El desnivell del terreny és suficient, però, per tal de fer-la visible des d'Almonesir. La segona està just per dalt de la primera, un poc més cap a l'est. Corona un alt espadat de difícil accés a poc més de huit-cents seixanta metres en línia recta de l'Alfàndega. És l'indret que els locals anonemen Castillico del Barranco de la Rocha, o de Los Morrones.
La torre de l'Alfàndega, en primer terme. Dalt del
rocam que s'observa per sobre d'aquesta fortalesa
hi queda el Castillico del Barranco de la Rocha.

Amb tot, fou la mà cristiana la primera que va deixar constància escrita de l'existència de l'Alfàndega. O, almenys, constància escrita que ens haja sobreviscut. L'any 1244, algun dels notaris de Jaume I van ficar negre sobre blanc, com diríem ara, el nom d'una alqueria dita Alfandegua, o Alfandega, segons quina lectura fem del document, al Llibre del Repartiment.

Ara bé, els documents que ens permeten conèixer un poc millor el dia a dia dels habitants de l'Alfàndega han estat publicats, i també traduïts, per Barceló i Labarta (2005). El primer que ens parla del poble data del 15 de febrer de 1430 i documenta el cessament dels líders de la vall d'Almonesir que havien estat nomenats Frederic de Luna, comte de Luna, anterior senyor del territori que va fugir a la cort de Joan II de Castella. El territori era ara incorporat a la Corona. Tan bon punt foren apartats dels càrrecs, el batlle general del Regne de València, Johan Mercader, en nom del rei, que aleshores era Alfons el Magnànim, els restituí després del jurament de fidelitat.

"... en la dita alqueria d'Almedinella, lo dit honorable Batle general e Comissari dessús dit, justat to lo poble de la dita Vall (a la d'Almonesir es refereix), axí xristians com moros, dix a aquells de paraula e dix com ell fós tramés aquí per manament e ordenació del senyor Rey ab letra de cessió e altra provisió que's dreçava als alcayts, justícies, jurats, alamins e altres officials e persones, per los quals manava que li liurassen los castells, ciutats e lochs (...) E presentades les dites letres, lestes e publicades aquelles, en continent lo dit honorable Betle general e Comissari dessús dit manà a (...) Haçan Abez, de la alqueria d'Alfàndiga (...) que d'aquí avant se tinguessen per privats e revocats cascun de son offici (...) E axí mateix lo dit honorable Batle e Comissari dessús dit, en nom e per part del dit senyor Rey, de nou cità e comanà a (...) Haçan Abez, de la alqueria d'Alfàndega (...) los quals juraren, a l'alquibla segons zuna e xara de sarrahins, segons moros acostumen a jurar e prestaren homenatge que ells e cascun d'ells en son offici se hauran bé, feelment e leal e que guardaran los drets e regalies del dit senyor Rey e la fealtat a que li són tenguts...".

En acabant, "...los moros de la dita Vall d'Almonezir feren e prestaren lo jurament de feeltat en poder del dit honorable batle en la forma que's segueix (...) Açan Abeç; Mahomat Muça; Alí Terreu; Alí Bexir; Hamet Çale; Abdal·là Zeyt; Alí Zuleymen; Abdal·là Caní; Mahomat Calaf; Faat Ferriç; Faat Huzeyt; Açan Faraig; Yucef Albardení; Çaat Puntara; Calim Fortuny; Mahomat Homar; Bexir fill d'Alí; Hamet Abróç; Hamet Xerequí; Mahomat Razin, saig; Abrahim çalet Çahet; Açan Marchich; Zuleymen Xorquí; Mahomat Abdalill; Alí Ferris; Hamet Abdumelich, de la alqueria d'Alfàndiga (...) Juraren la cara girada vers migjorn, a l'alquibla segons çuna e xara de sarrahins, segons que moros acostumen jurar...".

Aquest document, doncs, ens revela el nom dels hòmens que habitaven a l'Alfàndega l'any 1430. En són un total de 26, cosa que permet aventurar que hi havia un nucli important de població assentat a la localitat a començament de la dècada dels anys '30 del segle XV.



Tot i quedar molt lluny en el temps de nosaltres, els veïns de l'Alfàndega ja es movien pel món de les finances quan el capitalisme encara feia les seues primeres passes. Així ho testimonia un altre text reproduït per Barceló i Labarta (2005). És una carta, originàriament escrita en àrab, de l'alamí de la vall d'Almonesir i que tenia per destinatari el justícia de Sogorb, sobre el deute d'un veí de l'Alfàndega. Data del 16 de gener de 1453 (any 857 després de l'hègira) i diu que "en fecha del martes, a dieciséis días de enero del año cincuenta y siete y ochocientos, recibió el alamín de la villa de Almonacid a Palau, servidor en la ciudad de Segorbe, con albarán ejecutorio contra Alí Asaij, de la alquería de Alfándiga".
Els edificis de l'Alfàndega han estat reutilitzats 
com a corrals i magatzems fins al nostre temps

Un moment transcendental per a la història de l'Alfàndega, per al conjunt de la vall d'Almonesir, per a la serra d'Espadà i per al futur del Regne de València va tindre lloc l'any 1526. I és que en acabar la guerra de les Germanies, el rei Carles I va voler fer batejar obligatòriament a tots els sarraïns que encara quedaven al País Valencià. Els mahometans no es van quedar de braços creuats i s'alçaren en armes, primer a Benaguasil i, una vegada derrotats allà, a l'Espadà. "Partiendo de Vall de Almonacid, en las proximidades de Segorbe (...), los cristianos asaltaron las posiciones de los rebeldes el día 28 de marzo de 1526" relata Pardo Molero (1992). L'Alfàndega i la resta de pobles de la vall d'Almonesir es van convertir, doncs, en escenaris de la guerra des de l'inici de les hostilitats.

Set mil soldats cristians dirigits pel duc de Sogorb "sufrieron sin embargo un notable descalabro en el primer ataque que dirigió el duque contra uno de los puntos fortificados por Zelim (es refereix a Selim Almansor, el nom vertader del qual era Caravaus, alamí d'Algar de Palància i cabdill de la revolta espadànica). Los valencianos desplegaron en vano una energía superior á sus fuerzas, y en vano osaron trepar por algunos cerros erizados é impracticables, porque los rebeldes, seguros en sus elevadas posiciones, lanzaron sobre ellos tanta multitud de piedras de varias dimensiones, que desesperado el duque de poder ganar aquellas posiciones suspendió el ataque y mandó emprender la retirada, dejando en el campo mas de sesenta muertos, además de doscientos heridos" (Boix, 1845: 19).

I és que els moriscos aconseguiren doblegar els cristians en un primer terme, i alguns assenyalaren al mateix duc de Sogorb com a responsable de la desfeta, per no voler massacrar als qui, més enllà de rebels, eren també els seus vassalls (Boix, 1845; Pardo Molero, 1992). Al remat, però, les tropes cristianes van vèncer completament els moriscos el 19 de setembre de 1526 després de sufocar els últims punts de resistència islàmica, situada a l'entorn del Benialí i el massís de l'Espadà.

"La montagna dove all'ultimo si ridussero et dove fumo rotti i morischi è posta ira alti monti tutti piu bassi di lei, eccetto uno lontano una legha (...) Questa montagna, benche stia fra alti monti, è pero spiccata da tutti et essente da ogni altezza che la eguali, et da ogni parte cade rápidamente dalla cima fin alle sue radici, ecceto da una parte verso levante, che dal "cerro" che dicono "de los Cristianos", dove gia altra volta stettero assediando i morischi, viene una schiena stretta d'un colle a congiongersi con la montagna a poco piu della meta della montata di essa, per dove montó parte dei tedeschi", és com descriu l'enginyer italià Giovanni Battista Antonelli el 1561 l'entorn de la batalla final entre moriscos i cristians (Ferrando, 1988).


L'Alfàndega, que apareix anomenada amb el topònim de l'Alfandeguilla de la Val de Almonezir en un document del 1522 (Barceló i Labarta, 2005), no va ser aliena a aquesta confrontació. I és que, només en el tram final de la contesa, uns 2.000 musulmans de l'Espadà van morir i uns altres 2.000 foren fets presoners i duts a la ciutat de València per a ser venuts com a esclaus (Butzer, Butzer, Miralles i Mateu 1985). No hem trobat dades concretes en relació a l'Alfàndega, tot i que al conjunt de la vall d'Almonesir hi havien 322 cases l'any 1510, mentre que l'any 1563 es calcula que n'eren només 180 i que el 1602 havien pujat a 248 (Butzer, Butzer, Miralles i Mateu 1985).

Pot ser, però, que l'Alfàndega deixara d'existir com a conseqüència de la revolta de la serra d'Espadà de 1526. És el que va ocòrrer amb altres llogarets de la zona com el de Benialí, al terme d'Aín (Butzer, Butzer, Miralles i Mateu 1985). De fet, el poble ja no apareix citat en el desarmament dels moriscos del 1563 (Danvila, 1887). Endemés, a la bula Apostolici Muneri, citada per Barceló (1983), s'especifica que el poble d'Alfandiguilla, que es correspon pel document del 1522 amb l'Alfàndega, està en ruïnes l'any 1599, i també el d'Almenidilla.

Açò és una dècada abans de l'expulsió dels moriscos valencians, que es certificà en la tardor de 1609 i que va suposar l'abandonament de 305 dels 553 assentaments que habitaven al Regne de València (Cano, 2014). "No se puede contar la ruyna de los lugares del Reyno, y quan yermos y despoblados han quedado con la transmigración de los Moriscos; y la dificultad que se siente en poblarlos", conclogué Escolano (1611).



REFERÈNCIES
BARCELÓ, Carme (1983). Toponímia aràbica del País Valencià: alqueries i castells. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva.

BARCELÓ, Carme i LABARTA, Ana (2005). Balad al-Munastīr y otros lugares arabófonos castellonenses (siglos XV-XVI). A Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. 41, l. 1-2.

BOIX, Vicente (1845). Historia de la ciudad y reino de Valencia. Volum II. València: Benito Monfort.

BUTZER, Elisabeth, BUTZER, Karl, MIRALLES, Ismael i MATEU, Juan F. (1985). Una alquería islámica medieval de la sierra de Espadán. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, volum LXI, 306 - 365.

CANO, Àngel (2014). L'expulsió dels moriscos valencians: causes i conseqüències (II). Disponible en línia a: http://blocs.mesvilaweb.cat/Angelcanomateu/?p=267593. Consulta: 26 de setembre de 2019.

DANVILA, Manuel (1887). Desarme de los moriscos en 1563. Boletín de la Real Academia de Historia, volum 10, 273-305.

ESCOLANO, Gaspar (1611). Década primera de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. València: Pedro Patricio Mey.

FERRANDO, Antoni (1988). Interés històric geogràfic i toponímic d'un informe militar sobre la Serra d'Espadà (1561). A Sharq Al-Andalus, n. 5, p. 153-162.

PARDO MOLERO, Juan Francisco (1992). La rebelión del Islam (Sierra de Espadán, 1526). A  Estudis: Revista d'història moderna, n. 18, p. 241-260.