Twitter: @espadaniques
Publiquem actualitzada l'aportació que vam fer al mes de març de 2015 per a la revista Memòria Viva 7 del projecte #Patrimoni PEU-UJI de la Universitat Jaume I. Trobareu la versió original (amb dades de març de 2015) ací.
«En
un període de globalització rampant, migració massiva i diversitat
creixent en societats de gairebé tot arreu, és temps de considerar
el paper de la cultura i l’aprenentatge del patrimoni en el
desenvolupament socioeconòmic de les comunitats, el seu sentit
d’identitat i de cohesió, i la qualitat de vida de la gent»
Peter
Kearns1
L’observació
de com es mou en un context de crisi
la dinamització cultural –entesa en un sentit molt ampli–,
planificada i conscient, en les societats avançades és el fonament
de la nostra intervenció social. Martí Casas, parlant dels museus
de Catalunya en aquesta conjuntura, explica en l’article «Els
museus catalans i la crisi (2): màxim estalvi i molts sacrificis»
del seu blog:
«Des
de l’inici de la crisi, paraules i conceptes com “austeritat”,
“reducció de costos”, “dèficit de funcionament”,
“desequilibri pressupostari” o les famoses “retallades” han
entrat amb força en el vocabulari quotidià dels professionals dels
museus catalans. [...] El primer que han fet totes les institucions
ha estat implementar fórmules per intentar ser més eficients i
reduir al mínim les despeses corrents. Són mesures imprescindibles,
no només en temps de crisi, que es poden adoptar de manera ràpida i
amb relativa facilitat perquè no acostumen a ser traumàtiques.
[...] Tots han reduït al mínim l’ús del paper imprès, suprimint
o reduint les invitacions, els fullets o les trameses postals.
Internet i les xarxes socials han estat un gran aliat en aquest
sentit, i totes les institucions que encara no hi havien acabat
d’entrar ara s’hi han hagut de familiaritzar i adaptar, de grat o
per força».2
De
vegades, però, la mera presència de les entitats culturals en les
xarxes socials no assegura la dinamització efectiva, pels motius que
analitza Javier Celaya (2009) amb clarividència.3
Han estat una moda,
«sin haber reflexionado previamente sobre cuáles son los objetivos
de negocio y de comunicación que quieren lograr con su presencia en
estas plataformas». [...] Dejándose llevar por las modas o pensando
que estas herramientas son un mero juego, muchas entidades culturales
han entrado en las redes sociales sin analizar sus consecuencias e
implicaciones en la organización». Després d’analitzar-los,
conclou: «Las entidades culturales deben estar y participar en las
redes sociales, pero antes de darse de alta en las mismas deberían
tener en cuenta estos aspectos básicos, así como otros más
estratégicos, con el fin de evitar errores, desagradables sorpresas
o la sensación
de tener una nula rentabilidad por su presencia en la web social».4
No
és un entorn fàcil la serra d’Espadà i els seus pobles pel que
fa a l’actuació cultural. En general, s’hi aprecia un
individualisme galopant de les localitats i, pitjor encara, un
sentiment prou superflu dels seus habitants de pertànyer a una
unitat
natural
i cultural. A hores d’ara, el mig desmantellat Centre
d’Interpretació de la Serra d’Espadà, ubicat a Eslida, no pot
exercir massa influència per la curtedat dels objectius
d’intervenció que planteja. Ben mirat, estem davant de realitats i
de sensibilitats ben diferents que no han arribat a tocar-se ni, molt
menys encara, a influir-se.
Nosaltres
creiem que els pobles de la serra d’Espadà –tant els inclosos en
l’àrea del parc natural, com en l’àrea d’influència o fora
de qualsevol protecció per motius diversos no sempre comprensibles–
tenen molt en comú. I això, sovint, és desconegut pels seus
habitants i pels fills i filles que, havent-hi nascut, un dia van
emigrar a altres llocs a la recerca altres possibilitats de vida.
El 16 de maig del 2014 naixia «Espadàniques», un projecte 2.0 de dinamització del territori mitjançant la difusió d’informacions i investigacions centrades en els pobles de la serra d’Espadà. Aquesta idea veia la llum després d’un temps en què detectàvem –a més de la crisi econòmica i les seues conseqüències més evidents– una involució en els plantejaments de promoció i difusió cultural dels ajuntaments i de les mancomunitats del nostre entorn. Unit a això, les associacions i els col·lectius que hi actuaven des de feia temps s’han replegat a posicions d’hibernació o d’autoconservació per no desaparéixer, en el millor dels casos. La migradesa de les subvencions –quan n’hi ha–, el caràcter estacional de la població i altres factors coadjuven a aquesta situació.
El 16 de maig del 2014 naixia «Espadàniques», un projecte 2.0 de dinamització del territori mitjançant la difusió d’informacions i investigacions centrades en els pobles de la serra d’Espadà. Aquesta idea veia la llum després d’un temps en què detectàvem –a més de la crisi econòmica i les seues conseqüències més evidents– una involució en els plantejaments de promoció i difusió cultural dels ajuntaments i de les mancomunitats del nostre entorn. Unit a això, les associacions i els col·lectius que hi actuaven des de feia temps s’han replegat a posicions d’hibernació o d’autoconservació per no desaparéixer, en el millor dels casos. La migradesa de les subvencions –quan n’hi ha–, el caràcter estacional de la població i altres factors coadjuven a aquesta situació.
«Espadàniques»,
nascut com a iniciativa individual i ja des del principi amb el
marcadíssim tarannà col·laboratiu que caracteritza les xarxes
socials, en poc de temps ha adquirit el caràcter de projecte
compartit i comú, obert a totes les persones que hi volen
participar. Des de la humilitat, i a poc a poc, sense ínfules, va
fent de paraigua de diverses iniciatives aïllades i esparses per
l’Espadà, a falta d’altres projectes aglutinadors. Amb tal
voluntat, hem trobat un desig social de rellançament del territori
des del coneixement de la seua història, costums, activitats,
paisatge i imatge.
En poques paraules: de la seua cultura. En data 25-3-2015 –10 mesos
després de ser creat– compta amb un blog de 54 entrades publicades
en obert i quasi 44.000 visites (espadaniques.blogspot.com), i un
compte de Twitter (@espadaniques) amb 1.677 seguidors, a més del
publicador de continguts del servei de xarxa Google+.
Tot
seguit expliquem quins són els treballs i els petits secrets
d’«Espadàniques», construïts des de la intuïció i dia a dia.
1.
Com s’articula «Espadàniques»?
El
blog i el compte de Twitter apareixen al mateix temps, al maig de
2014. Han anat creixent a poc a poc fins arribar a tocar interessos
diversos dels destinataris. Som conscients que el Facebook podria
ampliar notablement l’impacte de la informació que generem, però
cal tindre present que es tracta d’un projecte a temps parcial no
professionalitzat.
1.1.
El nostre/vostre blog: espadaniques.blogspot.com
Com
hem dit adés, en la bitàcola hi ha publicades fins a l'octubre de 2016
–moment en què publiquem aquesta actualització– un total de 54 entrades
sobre temes diversos. De més antigues a més actuals, hi trobareu
les següents:
- Maig 2014: Quin futur per a la serra d’Espadà?
- Maig 2014: Les portes a la serra d’Espadà
- Juny 2014: La producció d’oli a la serra d’Espadà: un DAFO del segle XIX (Òscar Pérez Silvestre)
- Agost 2014: Els viatges de Juan Sánchez Cisneros per la serra d’Espadà (1805-1807)
- Agost 2014: Les expedicions del botànic Cavanilles per la serra d’Espadà (1792-1793)
- Agost 2014: Sobre la primera descripció de la serra d’Espadà (1561)
- Octubre 2014: Els últims dies dels moriscos de la serra d’Espadà (I)
- Octubre 2014: Els últims dies dels moriscos de la serra d’Espadà (i II)
- Octubre 2014: On estan els tresors amagats pels moriscos expulsats?
- Octubre 2014: El Molí d’Aire d’Eslida (Jaume Buïgues)
- Novembre 2014: Llegendes de la serra d’Espadà: la conquesta de Castro (Òscar Pérez Silvestre)
- Novembre 2014: Els goigs com a manifestació de la religiositat popular d’un poble: Artesa (Ismael Chiva)
- Novembre 2014: Excursió al pic de la Font de Cabres (la Vall d’Uixó). PR V 164 (Sisco Garcia)
- Desembre 2014: Els vasos de suro: un artefacte espadànic (Òscar Pérez Silvestre)
- Desembre 2014: Caminant per l’Espadà (Antoni Pitarch)
- Desembre 2014: Antonio Ponz Piquer: cartes sobre la serra d’Espadà (1779 i 1788)
- Desembre 2014: Les nostres vivendes. Apunts sobre arquitectura tradicional a la serra d’Espadà (Juanma García)
- Gener 2015: Espadà, microcosmos valencià (Xavier Delgado)
- Gener 2015: Castro i Suleima (Suera Alta): espais arqueològics (Òscar Pérez Silvestre)
- Gener 2015: Llegendes de la serra d’Espadà (II): la conquesta del castell de Boinegro (Argelita)
- Gener 2015: El nostre patrimoni més proper (Àngel Portolés)
- Febrer 2015: Emili Beüt, un pioner per la serra d’Espadà (1902-1993)
- Febrer 2015: Espadànics als camps de concentració nazis (Lara Cardona Fernández)
- Febrer 2015: La passió fotogràfica de Mario Guillamón Vidal (1924-1990) per la serra d’Espadà
- Març 2015: Vegetació endèmica en la serra d’Espadà (Gondina Hierbas Aromáticas)
- Març 2015: Zoomorfisme del Príncep: la felicitat del nostre petit país (Josep Lluís Abad i Bueno)
- Abril 2015: La mossa de Suera (Ismael Chiva)
28. Maig 2015: Vicent Andrés Estellés i l'Espadà en el Mural del País Valencià
29. Maig 2015: El valle que nos lleva (Rubén López Morán)
30. Juny 2015. Eriçons (Josep Lluís Abad i Bueno)
31. Juliol 2015: Documental i llibre Terra, viatge a l'origen (David Segarra Soler)
32. Juliol 2015: El Catálogo Monumental de la Provincia de Castellón de la Plana: una visió inèdita de l’Espadà-Millars (Ismael Chiva)
33. Juliol 2015: Un lugar extraordinario (Juan José Carrasco)
34. Agost 2015: Llegendes de la serra d'Espadà (III): la gerra soterrada d'Eslida (Òscar Pérez Silvestre)
35. Agost 2015: Cuina tradicional de la serra d’Espadà (I): els dolços (Laura Agea)
36. Setembre 2015: Llegendes de la serra d’Espadà (IV): el tresor morisc d’Artana
37. Setembre 2015: Estampas artanencas (Rubén López Morán)
38. Novembre 2015: Llegendes de la serra d'Espadà (V): les narracions d'Elisa Pérez Rodríguez (1912), (Òscar Pérez Silvestre)
39. Desembre 2015: Pere Calders: de maniobres per la serra d'Espadà (Ismael Chiva)
40. Desembre 2015: Vents d'hivern (Josep Lluís Abad i Bueno)
41. Gener 2016: Llegendes de la serra d'Espadà (VI): les narracions d'Elisa Pérez Rodríguez (1912). La cueva del Estuco (Òscar Pérez Silvestre)
42. Febrer 2016: Cuina tradicional de la serra d'Espadà: olles, sopes i guisats (Laura Agea)
43. Febrer 2016: Eleuterio Pérez Solernou: mestre i excursionista (1879-1917), (Òscar Pérez Silvestre)
44. Març 2016: Flor de neu (Josep Lluís Abad i Bueno)
45. Abril 2016: Una fotografia inèdita d'Onda de l'any 1897 (Ismael Chiva)
46. Abril 2016: Mussol del cor (Josep Lluís Abad i Bueno)
47. Maig 2016: Un episodi poc conegut de les topeties entre Eslida i Artana: el litigi del cuiro (Òscar Pérez Silvestre)
48. Juliol 2016: Primer dissabte d'estiu, 2016 (Josep Lluís Abad i Bueno)
49. Juliol 2016: La volteta (Josep Lluís Abad i Bueno)
50. Juliol 2016: El lèxic del suro en el Diccionari normatiu valencià (AVL), (Òscar Pérez Silvestre)
51. Agost 2016: Huit despoblats moriscos de la serra d'Espadà (Ismael Chiva)
52. Agost 2016: Capvespre trist (Josep Lluís Abad i Bueno)
53. Setembre 2016: Eleuterio Pérez Solernou: mestre i excursionista (1879-1917). De la Vall a Eslida (Òscar Pérez Silvestre)
54. Setembre 2016: Unes recensions sobre llibres espadànics de Nel·lo Navarro (Òscar Pérez Silvestre)
Com
es pot comprovar, 40 entrades corresponen a col·laboradors que hem
anat fent al llarg d’aquest any. Les altres 14 són elaborades per
l’administrador del blog. La diversitat temàtica va eixamplant-se
a poc a poc, amb treballs sobre arquitectura tradicional,
excursionisme, la imatge
dels viatgers per la
serra en diversos moments, botànica, llegendes, religiositat
popular, patrimoni, arqueologia, documents històrics i llibres poc
coneguts, productes elaborats pels oficis antics, gastronomia,
història, literatura que parla de la zona, fotografia antiga i alguns textos literaris actuals habitualment inèdits.
Sabem
que hi ha molt per fer, però no partim del no-res. Hi ha moltes
experiències en quasi tots els pobles de la serra d’Espadà que
potser no han anat a més arran dels retalls i de la falta de criteri
a l’hora de prioritzar la cultura al nostre territori, però ací
estem i continuarem estant-hi. Realimentats per eixe desig social que
comentàvem –molt més ampli del que pensàvem i no circumscrit als
habitants espadànics de
tot l’any– de
conéixer millor aquest fragment de terra valenciana que es pot
explicar de moltes maneres, la nostra intenció és anar ampliant el
cos de col·laboradors i de temes. La nostra modesta missió és
intentar aportar elements nous i/o originals i fer de paraigua de
propostes interessants i ben formades que potser no tindrien veu o
altaveu en el circuit
oficial organitzat al
voltant d’Espadà. Som una pedra més, això sí, de la ribassada
que entre tots hem de fer cada dia.
1.2.
@espadaniques: la vitalitat, diversitat (i efimeritat?) de Twitter
Si
haguérem de concretar quina és l’eina que més dinamisme dóna a
«Espadàniques», sens dubte hauríem de dir que és Twitter. Això,
que en principi és molt positiu, té desavantatges en considerar que
el TL de qualsevol piulador/a està en moviment i actualització
constants. És, per tant, més efímer tot, encara que els continguts
sempre es puguen localitzar i consultar més tard.
Nosaltres
intentem que la nostra participació en Twitter siga significativa i
prou autocentrada en el territori que intentem remoure i promoure.
Per a això, fem ús de diversos recursos i tècniques que tractem de
descriure de forma senzilla i intuïtiva:
1.2.1.
Tuits d’elaboració pròpia
Són
la nostra aportació més original i distintiva, una bona mostra dels
nostres interessos personals que, per descomptat, no esgota ni de bon
tros el territori cultural de la serra d’Espadà. Sempre hem
intentat fer observacions allunyades del tipisme i del topisme, just
al contrari del que fan alguns dels projectes mercantilitzadors
presents des de fa un temps en la serra. No sabem fer-ho d’una
altra manera, i ho fem sine
ira et cum studio. El
dia que tinguem la sensació de no donar res ni de distingir-nos,
segurament desapareixerem voluntàriament.
Les
limitacions no permeten estar en tots els llocs, per això intentem
omplir els nostres nombrosos buits amb les aportacions valuosíssimes
de col·laboradors que ens envien fotos i missatges més pròxims als
fets, a més de completar-ho amb la consulta de premsa digital.
Per
tal d’articular i donar coherència a alguns dels missatges, hem
creat unes quantes sèries que han generat molt d’interés mentre
es publicaven i que reprenem de tant en tant. Són aquestes:
#Biblospadànics:
llibres i treballs d’investigació sobre temes diversos del nostre
territori, ja siguen novetats, contemporanis o antics. Si estan
digitalitzats posem l’enllaç al repositori on estan allotjats.
#Publispadàniques:
anuncis publicitaris dels anys 1920-1925 de productes elaborats en
els pobles de la serra, extrets de les guies comercials d’aquell
temps.
#Covespadàniques:
és una tria de coves de la serra, amb l’enllaç a la base de dades
de l’Espeleoclub Castelló (http://www.cuevascastellon.uji.es/),
la qual conté prop d’un miller de cavitats descrites de la serra
d’Espadà.
#Espadà80:
es tracta de la sèrie
de reportatges digitalitzats que el diari Mediterráneo
publicava en els anys 80 sobre els pobles castellonencs. Hem oferit
tots els d’Espadà. Com a complement d’aquesta, estem
preparant-ne una altra denominada #RutesGispert
en homenatge a Luis Gispert Macián, autor de la primera guia sobre
els pobles de la serra: Caminando
por la Sierra de Espadán
(València, 1980).
#Topospadànics:
dóna accés als PDF que publica l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua sobre toponímia. De moment estan disponibles Betxí, Chóvar,
Onda, Suera, Almenara, Algimia de Almonacid i Alfondeguilla.
#Cartospadànica:
possiblement, és la col·lecció amb què més hem gaudit en el
procés de documentació i acotació. Diàriament oferíem un mapa
amb la representació de la serra d’Espadà en la cartografia
europea des de 1585 fins al 1900.
#Arqueospadànica:
és una sèrie encara incipient sobre peces i investigacions
arqueològiques. Intentem que el tuit continga una imatge i l’enllaç
a la publicació digitalitzada en repositoris o portals de revistes.
#Blogosfera
espadànica: creiem
que és molt important que la gent que fa ús de les xarxes conega
quins blogs es fan des de dins del territori. El temps, l’exploració
i les noves coneixences personals ens acosten a bitàcoles molt
interessants (excursionisme, reflexió, literatura, assaig...) que
ens agrada difondre. Entre tots, treballant en comú i compartint, es
pot anar més lluny.
#FestesEspadà:
amb l’arribada de l’estiu, els nostres pobles s’omplin de
visitants estacionals i d’actes festius. Dins de les nostres
possibilitats, facilitem la consulta dels programes d’actes de
totes les localitats que ens arriben per mitjans digitals.
#SerraEspadà:
estem molt satisfets d’haver popularitzat aquest hashtag,
que fem servir en la gran majoria de tuits (de vegades, #Espadà per
necessitats d’espai). A hores d’ara ja l’utilitzen diversos
usuaris i això facilita la creació de comunitat i la recerca a les
persones interessades.
1.2.2.
Tuits d’altres comptes espadànics interessants
Nosaltres
tenim un lema que apliquem en la nostra vida i en l’acció en
«Espadàniques»: la frase «No tot està per fer i tot és
possible» refà aquells versos de Martí i Pol que canta Lluís
Llach en «Ara mateix». Sabem, com a premissa, que no partim del
buit. En aquest temps d’activitat en la xarxa, i a partir dels anys
anteriors de compromís en alguns projectes locals, hem aprés que
s’han fet moltes coses vàlides i duradores que cal aprofitar. No
podem estar eternament començant de zero; més aïna, cal ser
crítics –tindre criteri, vaja– i marcar-se un rumb de
construcció vàlid a mitjà termini que ens faça veure-hi clar que
allò que fem té un sentit i aporta valors, coneixement i autoestima
al personal del territori i també de fora que se l’estima. Espadà
és un país de recepció de visitants, però al llarg de la història
ha estat, també, un lloc d’eixida i de pèrdua notable
d’habitants. Reconciliar, donar-la a conéixer i re-arrelar
els fills, néts i besnéts d’aquells emigrants forçats és una
mediació ben bonica que creiem que anem fent.
Per
això, necessitem la concurrència d’informadors de diversos punts
geogràfics de la serra. Un dels fonaments de la xarxa 2.0 és la
compartició del coneixement, que sabem que fem i fan amb molt de
gust. Ben mirat, qui no hi vol compartir, no hi participa. Entre
altres, els més rellevants per a nosaltres són @caminsnatura, @JuanJCarrasco, @eltrianguloemo, @almonecir, @geammar, @ayodar_com o @MeteoTales.
1.2.3.
Tuits d’altres comptes extraespadànics d’interés general
En
aquest grup hi ha diversos usuaris interessantíssims que aporten
enllaços a informacions i a reflexions vàlides i generalitzables a
qualsevol entorn natural, ja siga sobre meteorologia, patrimoni,
cultura, fotografia, gestió forestal, legislació, etc.
1.2.4.
Tuits esporàdics de fotografia i/o valoracions de visitants
Les
visites als pobles de la serra d’Espadà aboquen de vegades àlbums
de fotos molt rics i valoracions que potser interessen als nostres
seguidors més fidels, atents a la vida del dia a dia a la serra. La
llista fóra inacabable, però volem destacar sobretot la labor de @JuanJCarrasco i @CastellonPics, que recull i elabora de tant en tant fotografies de
qualitat de la xarxa.
Com
donem més vida als continguts que es piulen?
Bàsicament,
fem ús de tres procediments per tal que els continguts –ja siguen
nostres o d’altri– tinguen més vida útil en aquesta xarxa
social tan àgil.
- Pel que fa als que nosaltres generem, és evident que alguns responen a actes culturals amb data de caducitat. Per tant, la nostra missió es limita a difondre la cita i recordar-la fins a l’últim moment; posteriorment, fem RT de tuits interessants de persones que hi han assistit o de la nota de premsa. Hi ha, però, altres piulades nostres més atemporals que considerem que mereixen continuar apareixent en els TL, i per a això ens fan molt de paper els gestors Tweetdeck i Hootsuite, que permeten planificar i diferir piulades, ja siguen noves o redifoses.
- Cada dia intentem revisar les llistes creades de tuits d’altres persones que seguim amb un interés especial i d’aquells que contenen paraules clau (nom dels pobles de l’Espadà, «Serra Espadà», «Sierra Espadán», per exemple). Normalment, els marquem com a favorits i més tard en fem RT, així contribuïm a difondre en altres moments del dia la piulada original i s’allarga la vida d’un tuit que, al nostre parer, creiem útil per als seguidors.
- L’altre recurs, posterior al que hem enunciat adés, és fer citació de la procedència i conservar al màxim el text original i els enllaços o fotografies, sempre que la llargària ho permeta.
1.3.
«Espadàniques» en la plataforma Google+
El
fet de tindre el blog allotjat en Blogspot, servei de Google, publica
i comparteix si volem els nostres continguts directament en Google+.
Tot i el creixement rapidíssim que tingué aquesta «plataforma social»
–així és com l’anomenen els creadors–, els experts asseguren
que els usuaris en fan poc d’ús (només 3 de cada 10 registrats la
visiten almenys una vegada per mes), però ens resulta interessant
com a input (accés
ràpid a noves informacions de blogs d’altres persones que seguim,
sobretot rutes per la serra d’Espadà i àlbums de fotos) i com a
output
que publicita i dóna accés a la nostra bitàcola. La creació de
cercles d’interés és útil per a compartir i rebre informació,
però en general creix amb comptagotes i sembla que no es corresponga
la quantitat de visualitzacions amb un
impacte major.
2.
Un camí obert i compartit, si voleu
A
tall de conclusió, volem tractar breument unes idees que puguen
arredonir l’exposició anterior. Des d’«Espadàniques» som
conscients de totes les limitacions d’un projecte com aquest, però
també de les seues fortaleses. El debat, tanmateix, se situa en una
altra esfera i implica altres interrogants: ¿És/serà capaç el
territori de la serra d’Espadà i els agents que hi actuen de
promoure’l significativament? ¿Es pot pal·liar aquell
individualisme local que esmentàvem, o
dit d’una altra manera, s’hi pot retornar un sentiment de
pertinença amb efecte d’arrelament durador, amb tot el que això
representa?
«Espadàniques»
és una iniciativa 2.0, però no és virtual. Creiem fermament que té
els peus en terra i els ulls fixats en un territori pendent
d’articulació i promoció sostenible. La nostra única pretensió
és aportar a la comunitat i col·locar correctament la nostra pedra
en aqueix ribàs que no ens agrada veure ensulsit. No hi falten mans
preparades, sinó voluntat d’actuació, saber com es fa, suport i
entusiasme. No es tracta de resistir, sinó de construir, proposar,
imaginar futurs possibles; no és pugnar per conservar allò que
tenim, sinó atrevir-nos a dibuixar nous horitzons d’alternatives
que tenim a l’abast de la mà. En això estem.
NOTES
1
Kearns, Peter: Heritage,
Regional
Development and Social Cohesion.
Örstersund, 2010.
3
«El sector cultural en las redes sociales».
http://www.dosdoce.com/articulo/opinion/2864/el-sector-cultural-en-las-redes-sociales/
(consulta del 23-3-2015).
