per Josep Sorribes (DEP) i David Gil
ESPADÀNIQUES tenia un deute amb els autors d'esta anàlisi sobre la serra d'Espadà. Fa pocs mesos, el 30 de gener de 2024, ens deixava Josep Sorribes Monrabal, fill al 50% de la serra. Li vam demanar permís per a publicar-li este capítol del magnífic llibre Nou viatge pel País Valencià, però ja no ens va poder atendre.
Les coses també canvien al territori de l'Espadà, a la zona de dins i a la vora del parc natural. Per això, ens agrade o no, és important escoltar les veus profètiques i crítiques que només busquen fer millor les coses per obtindre millors resultats i més eficaços. En homenatge seu, hui el llancem a la blogosfera i que de tot açò siga el que les persones vulguen que siga. Gràcies, Mestre.
El monumental Nou viatge pel País Valencià (PUV-Universitat d’Alacant-IAM, 2017), de Nèstor Novell i Josep Sorribes, és un dels llibres que amb més propietat parla del País Valencià en les últimes dècades, amb el marc complet del país com a referent. Més de tres anys de carreteres i de recerca han produït dos volums i més de mil cinc-centes pàgines d’anàlisi i opinió de l’estructura econòmica, cultural, històrica i lingüística de cada racó del país. El recorregut, en la línia il·lustrada de les pàgines de Cavanilles al XVIII o les de Fuster al XX, arreplega dades, reflexions, testimonis o fragments d’altres obres. A estones fred i acadèmic, d’altres més viu i literari, poc importen els dubtes en l’estil, perquè el que tenim és un treball incontestable, una radiografia immensa i detallada d’una terra en dos volums. N'extraiem el text, que trobareu en el volum 2, pàgines 761-775.
Les comarques oblidades
Si agafàrem un cotxe i recorreguérem la
distància que va des de Barraques a Sagunt, d’allà pujàrem fins a Vinaròs, i de
nou cap a l’interior cap a Morella, recorreríem, o passaríem a prop, dels
pobles i ciutats que concentren prop del 95 % del total de la població de les
comarques del nord del País Valencià, allò que coneixem administrativament com
la província de Castelló.
No obstant això, a les terres muntanyoses
que deixem entre la vall del Palància i els Ports de Morella, ens deixaríem
sense visitar tot un seguit de comarques que guarden una part molt important de
la història del País Valencià. Unes comarques que, a principi de segle,
concentraven una tercera part de la població de la província, i que van patir,
des d’aleshores, un procés intens d’emigració que les convertirien en el
pràctic desert que són ara mateix.
Aquest capítol busca ser una aproximació a
l’economia i el territori de les comarques de l’interior i el nord del País
Valencià, és a dir, l’interior de la província de Castelló, llevat de l’eix del
Palància i els Ports de Morella. Buscarem d’analitzar la seua realitat social,
econòmica i històrica, així com posar en relleu els seus trets més
significatius per tal de no deixar –una vegada més– oblidada aquesta part del
territori.
