Los ecosaberes en la protección de la Sierra de Espadán

per María Carrascosa i Alba Victoria Felipe

Graduades en Ciències Ambientals

ESPADÀNIQUES vol agrair a les autores la cessió d'este treball de síntesi sobre un TFC que van elaborar per a la Universitat Politècnica cde València-Escola Politècnica Superior de Gandia, dirigit pels professors Paloma Herrera i Rubén Ballestar en 2012. El podeu consultar íntegre ACÍ.

Hoy en día, el término rural tiene un significado distinto al de hace unos años. En el pasado, el mundo rural era un sistema social único que se interrelacionaba con la agricultura, que era el medio de subsistencia del mismo, y también del medio urbano. Sin embargo, actualmente las poblaciones rurales están sufriendo un declive importante de la población debido a una serie de causas, y están siendo partícipes de un cambio en su entramado y en su relación con la agricultura: ésta ha perdido su papel como eje económico y social de las áreas rurales.

Fervor religiós al Baix Espadà: confraries, germandats i festes de l'Església a través de l'informe del comte d'Aranda (1770)

per Ismael-Pascual Chiva i Molina

Autor del blog Camins en la Natura
Twitter: @ipasc_CM i @caminsnatura

ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a l'autor la cessió d'este treball, publicat originalment en el seu magnífic blog. Visiteu-lo!

Aquesta setmana us presentem un article sobre les celebracions religioses que organitzaven cap a l'any 1770 els pobles del Baix Espadà, territori definit per l'Emili Beüt al seu mapa de les Comarques naturals del Regne de València (1934) i que engloba la Vall d'Uixò, Onda, Ribesalbes, Artesa, Tales, Suera, Benitandús, Veo, l'Alcúdia de Veo, Aín, Eslida, Artana i Alfondeguilla.

Fou en aquell temps quan en Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, comte d'Aranda i president del Consell de Castella, va ordenar efectuar un informe sobre l'estat de les confraries, germandats i congregacions de tota Espanya. Amb més o menys fortuna, amb més o menys errors ortogràfics i amb alguna valencianada amollada per allà, els secretaris dels ajuntaments espadànics deixaren per escrit i donaren fe davant de José Sanjust, governador de Peníscola, i de Juan García de Ávila, alcalde major de la vila de Castelló, respectivament, de les associacions religioses dels seus pobles i de les festes que aquestes i les corporacions locals muntaven en honor de Jesucrist, de les Marededeus i dels sants.

Tots els pobles del Baix Espadà, a excepció de Benitandús, declararen fer celebracions religioses i, endemés, tots ells coincidiren en tindre una festa o una confraria dedicada a la Mare de Déu del Roser, culte molt popular al Regne de València, però també a Catalunya, a les Illes Balears i arreu del món cristià a partir del segle XVI, com a conseqüència de la derrota turca a la batalla de Lepant el 1571.

Per altra banda és a destacar com algunes de les festes que es descriuen encara se celebren hui dia, com és el cas, per exemple, de les dedicades a santa Anna a Artesa, a sant Marcel a Veo, o a sant Bertomeu a Alfondeguilla. D'altres, però, han desaparegut, com ara la celebració de sant Pere Màrtir a Onda, mentre que algunes van aparèixer temps després. És el cas de la també ondera Congregació dels Dolors, la qual va ser fundada l'any 1788, tot i que abans ja es feia algun tipus de festa en honor a aquesta advocació mariana. Tanmateix, no apareix reflectida al text que ens ocupa, cosa que podria indicar que va ser iniciada després del 1770.

Així diu el text seleccionat de l'informe: