Fervor religiós al Baix Espadà: confraries, germandats i festes de l'Església a través de l'informe del comte d'Aranda (1770)

per Ismael-Pascual Chiva i Molina

Autor del blog Camins en la Natura
Twitter: @ipasc_CM i @caminsnatura

ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a l'autor la cessió d'este treball, publicat originalment en el seu magnífic blog. Visiteu-lo!

Aquesta setmana us presentem un article sobre les celebracions religioses que organitzaven cap a l'any 1770 els pobles del Baix Espadà, territori definit per l'Emili Beüt al seu mapa de les Comarques naturals del Regne de València (1934) i que engloba la Vall d'Uixò, Onda, Ribesalbes, Artesa, Tales, Suera, Benitandús, Veo, l'Alcúdia de Veo, Aín, Eslida, Artana i Alfondeguilla.

Fou en aquell temps quan en Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, comte d'Aranda i president del Consell de Castella, va ordenar efectuar un informe sobre l'estat de les confraries, germandats i congregacions de tota Espanya. Amb més o menys fortuna, amb més o menys errors ortogràfics i amb alguna valencianada amollada per allà, els secretaris dels ajuntaments espadànics deixaren per escrit i donaren fe davant de José Sanjust, governador de Peníscola, i de Juan García de Ávila, alcalde major de la vila de Castelló, respectivament, de les associacions religioses dels seus pobles i de les festes que aquestes i les corporacions locals muntaven en honor de Jesucrist, de les Marededeus i dels sants.

Tots els pobles del Baix Espadà, a excepció de Benitandús, declararen fer celebracions religioses i, endemés, tots ells coincidiren en tindre una festa o una confraria dedicada a la Mare de Déu del Roser, culte molt popular al Regne de València, però també a Catalunya, a les Illes Balears i arreu del món cristià a partir del segle XVI, com a conseqüència de la derrota turca a la batalla de Lepant el 1571.

Per altra banda és a destacar com algunes de les festes que es descriuen encara se celebren hui dia, com és el cas, per exemple, de les dedicades a santa Anna a Artesa, a sant Marcel a Veo, o a sant Bertomeu a Alfondeguilla. D'altres, però, han desaparegut, com ara la celebració de sant Pere Màrtir a Onda, mentre que algunes van aparèixer temps després. És el cas de la també ondera Congregació dels Dolors, la qual va ser fundada l'any 1788, tot i que abans ja es feia algun tipus de festa en honor a aquesta advocació mariana. Tanmateix, no apareix reflectida al text que ens ocupa, cosa que podria indicar que va ser iniciada després del 1770.

Així diu el text seleccionat de l'informe:

UNA FOTOGRAFIA INÈDITA D’ONDA DE L’ANY 1897

per Ismael-Pascual Chiva i Molina

Autor del blog Camins en la Natura
Twitter: @ipasc_CM i @caminsnatura

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball, que es publica simultàniament ací i en el blog de l'autor.

 

Vista actual d’Onda des de la partida de la Merlota

La tradició ceràmica d’Onda ve de lluny. Per exemple, el 1385 ja hi funcionava un xicotet taller propietat de Garcia Cantavella. Tanmateix, fins al segle XVIII tota la producció ondera fou domèstica, de la mateixa manera que ho era a la resta de localitats de la zona (Feliu, 1998: 58).

El punt d’inflexió, però, es produí l’any 1727, quan el comte d’Aranda, en Buenaventura Pedro de Alcántara Giménez de Urrea y Abarca de Bolea, va obrir a l’Alcora, capital de l’Alcalatén, una fàbrica de pisa. Tot i el seu bon funcionament, com apunta María Luisa González (1980: 13), unes dècades després, les tensions que tingueren lloc entre la direcció i els artistes van fer que foren acomiadats alguns d’ells, els quals s’establiren pel seu compte a la mateixa població i a altres pròximes, com Onda o Ribesalbes.

En aquest context, l’any 1778 en Manuel Guinot va posar en marxa la seua fàbrica de pisa a Onda, ubicada al Raval de Sant Josep, a la qual va seguir la d’Andrés Peris, que s’inaugurà el 1806 al Portal de València (Feliu, 1998: 59, 62) al lloc conegut com la pallissa de Gavaldà. A partir de mitjan segle XIX, aquestes empreses, rebatejades amb el nom de «La Esperanza» la primera i «La Campana» la segona, començaren a produir taulells en sèrie (Feliu, 1998: 63).

 

Segell de la fàbrica de La Campana d’Onda a la part posterior d’un taulell

 

La producció ceràmica, unida al sentiment religiós dels onders, va començar a fructificar en forma de retaules ceràmics devocionals, que eren col·locats a les façanes de les cases del poble. Això va fer que els carrers arribaren a perdre el seu nom tradicional en favor del del sant o de la Mare de Déu que hi havia en cadascun d’ells. Prova d’açò és l’acta de la sessió ordinària de l’Ajuntament d’Onda del 4 de març de 1859, transcrita per Francesc Àlvaro i Fèlix al seu treball inèdit Toponímia urbana: vies públiques dedicades a personatges vinculats a la vila d’Onda (2007):

"A propuesta de la comisión nombrada para la variación y fijación de los nombres de las calles de la población, el Ayuntamiento acordó lo siguiente: Que la parte de la calle de Arriba que empieza desde la casa de José Peris García y concluye en las cuatro esquinas, se llame de San Isidro, por estar en ella colocado el cuadro de este Santo (...) Que la parte de la calle de Arriba que principia en las cuatro esquinas y termina en la casa de la viuda de Manuel Castelló se denomine de Santa Isabel por tener dicha calle colocado el cuadro de esta Santa (...) Que la plaza del Arraval y Plá se les ponga, á la primera San José por estar en ella la Capilla de este Santo (...) y la calle del Puador se denominará de la Virgen del Carmen".

D’aquesta manera es van oblidar quasi tots els noms originaris dels carrers del nucli històric d’Onda. A banda dels carrers de la Llum, de la Perdiu, de València, del Moro, de Borriana, de la Moreria, d’en Galceran o de Dalt (no oficial), i de les places de Dins (no oficial), de Fora (no oficial), o de la Sinagoga, pocs topònims més van sobreviure.

Retaule de la Mare de Déu dels Dolors i fragment conservat del retaule de les Ànimes del Purgatori, dos dels més antics conservats als carrers d’Onda (s. XVIII-XIX)

 

Un dels molts noms antics que desaparegueren fou el de l’actual plaça del Salvador, de la qual és titular el patró d’Onda. Ací, però, no hi ha cap retaule ceràmic; el que hi ha és una imatge de Jesús Transfigurat.

Capella del Salvador, a la plaça del Salvador d’Onda

 

La del Salvador és una escultura moderna, protegida dins d’una fornícula tancada amb un vidre i encastada en la paret de la casa número 19. Al frontal de la capella diu «AÑO 1958» i està dibuixat l’escut de la Vila. No obstant això, com afirma Francesc Àlvaro i Fèlix (2006), el primigeni conjunt degué ser anterior a eixa data.

Capella del Salvador, a la façana de la casa número 19

de la plaça del Salvador d’Onda

 

La prova definitiva d’aquesta afirmació l’hem trobada en una revista anomenada Madrid Cómico, que va publicar un viatge per la província de Castelló l’any 1897. De les diverses instantànies d’Onda que hi apareixen, la més valuosa és la de la «Plazuela y entrada á la calle del Salvador» per ser l’única fotografia conservada de la capella del Salvador original.

Plaça del Salvador amb la capella original (any 1897)

 

Detall de la Capella del Salvador original. On en l’actualitat hi ha una finestra

de l’habitatge, abans hi hagué pintat un Sol

Aquesta imatge, desconeguda per als onders de hui en dia, ens mostra l’estat primigeni de la capella, segurament el que tingué fins el 1932. Aleshores, proclamada la II República el 14 d’abril de 1931 i consagrada la laïcitat de l’Estat per la Constitució aprovada el 9 de desembre d’aquell any, l’Ajuntament d’Onda enretirà els noms del santoral dels carrers. És el que ocorregué durant el transcurs del Ple del consistori del 17 de juny de 1931, quan «a proposición del señor Canelles este Ayuntamiento por unanimidad acuerda la variación o cambio de nombre de las plazas y calles siguientes: Plaza de San José, calle de San Miguel (...), plaza de San Roque, calle de los Ángeles, calle de la Virgen del Carmen (...)». A banda, el 15 d’abril de 1932 emeté una ordre que obligà els propietaris dels habitatges on hi haguera retaules ceràmics devocionals o capelles a desmantellar-los o a tapiar-los.

Retaule de la Mare de Déu del Pilar, que les veïnes de la plaça a la qual dóna nom afirmen que fou un regal d’un tal Vicente Gimeno l’any 1802. Si ens fixem a la dreta, es veu com els taulells estan mal col·locats, fet que prova que fou un dels retaules desmuntats el 1932

 

Fou llavors quan va desaparèixer la capella del Salvador que veiem a la fotografia de 1897. Acabada la Guerra Civil i instaurat un nou règim polític a l’Estat espanyol, amb la religió catòlica com a credo oficial, es tornaren a col·locar els retaules ceràmics supervivents i se’n feren un bon grapat de nous per a substituir els desapareguts i per a santificar els nous carrers que s’urbanitzaven, fruit de l’augment poblacional, a la zona de la Serratella, el Tossalet i el vessant est del turó del Castell.

Retaule de sant Tomàs d’Aquino, al carreró entre la plaça del Salvador i el carrer de la Mare de Déu d’Agost, pintat l’any 1847 i tapiat el 1932 fins que va ser redescobert unes dècades més tard

 

BIBLIOGRAFIA

ÀLVARO, Francesc (2006). Un tomb pel casc vell de la vila d’Onda. Onda: Gràfiques Castañ.

ÀLVARO, Francesc (2007). Toponímia urbana: vies públiques dedicades a personatges vinculats a la vila d’Onda. Treball inèdit.

FELIU, Joan (1998). La cerámica arquitectónica de Onda en el siglo XIX. Tesi doctoral. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. Disponible enlínia.

GONZÁLEZ, María Luisa (1980). «La azulejería de Onda». Narria: Estudios de Artes y Costumbres Populares, p. 13-14, n. 17.

Els goigs com a manifestació de la religiositat popular d'un poble: Artesa

per Ismael-Pascual Chiva i Molina
Autor del blog Camins en la Natura
Twitter: @ipasc_CM i @caminsnatura

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball, que es publica simultàniament ací i en el blog de l'autor.

Una de les manifestacions de religiositat popular més arrelades i esteses al País Valencià són els goigs o gojos. Com no, al nostre àmbit més pròxim, el de l’Espadà, estan també presents a tots els pobles. En aquesta ocasió, però, ens anem a centrar en el cas particular dels goigs que es coneixen a Artesa. Ho fem amb motiu que aquesta setmana se celebraven tradicionalment les festes patronals al poble, les Festes Promeses, que van tindre pràcticament el seu punt i final el novembre del 1984 quan, després del mal oratge constant any rere any, es decidiren traslladar a l’estiu, pels volts de la festa de Santa Anna, patrona i titular de l’Església Parroquial.

Artesa és una xicoteta localitat situada als peus del Montí i integrada dins el terme municipal d’Onda, a la comarca de la Plana Baixa, sota la forma de pedania. El 2013 comptava amb 207 habitants. Del seu nucli urbà, l’element més destacable és l’Església Parroquial de Santa Anna, edificada entre els segles XVII i XVIII i d’estil barroc desornamentat. L’Altar Major està presidit pel Crist Crucificat, flanquejat pels patrons del poble, Santa Anna i Sant Roc, així com pel Santíssim Sagrament, que gaudeix també d’una veneració especial.

Pel que fa al tema que ens ocupa, el dels goigs, a Artesa se’n canten a diverses advocacions del santoral. Els que coneixem són: a Santa Anna, a Sant Roc, a Sant Antoni Abat, a Sant Josep, a la Mare de Déu del Carme, a Sant Jaume el Major, al Santíssim Salvador, al Santíssim Sagrament i a la Puríssima Concepció.

Els goigs més populars són els dedicats a Santa Anna. D’autor anònim, els trobem per primera vegada documentats l’any 1712 en un llibre publicat a València que s’anomena Patrocinio del Glorioso Patriarca el Señor San Joaquín, obra de R.P. Fr. Juan Bautista Joaquín de Murcia. Estan redactats en castellà i es desconeix des de quan es canten a Artesa. La seua transmissió va ser purament oral fins el 1992, quan es ficaren per escrit i es feren algunes matisacions per a tractar de corregir les deformacions que havia sofert la lletra original pel pas del temps. A pesar d’açò, el seu text no coincideix al cent per cent amb la versió del 1712 i s’ajusta més fidelment a altres versions, com les cantades a Sucaina o a Albal. Es componen de huit estrofes, més la tornada.

Es canten els dos diumenges de les festes d’estiu en acabant de la missa (només quatre de les estrofes), el primer diumenge d’aquestes festes davant el retaule ceràmic del carrer de Santa Anna (només quatre de les estrofes) i el dia de Santa Anna.

Els goigs a Santa Anna són els que major varietat de melodies musicals presenten. En l’actualitat només es continuen interpretant tres d’elles, però coneixem que fins no fa massa temps, durant la novena de Santa Anna, cada dia se n’interpretava una de diferent. Aquestes tres melodies de les que parlem no són privatives d’Artesa i, amb certes variacions i canvis, les retrobem a Onda, Tales, Suera, Fuentes o Pavies, i també arreu de la geografia valenciana i, fins i tot, aragonesa.

Fragment del text dels goigs a Santa Anna recollit al llibre de 1712

 

Lletra completa dels goigs a Santa Anna, d'Artesa

Partitura de les tres melodies utilitzades actualment a Artesa per a interpretar aquests goigs

Els goigs a Sant Roc són d’autor anònim i, molt probablement, van arribar a Artesa a través d’Onda, on el Sant de Montpeller també és patró. En aquest sentit, es tracta d’una reducció i adaptació del text que es canta a la capital del municipi. Allà on els onders diuen villa, els artesols diuen pueblo. I allà on els primers diuen Onda, els segons diuen Artesa. Estan redactats en castellà i no estan massa escampats, si els comparem amb els de Santa Anna, el text dels quals es coneix fins i tot a Llatinoamèrica. Així doncs, a banda d’Onda i Artesa, únicament els hem pogut localitzar a Albalat de la Ribera. Tenen quatre estrofes, més la tornada, i estan redactats en castellà.

Aquests goigs es canten el dilluns de les festes promeses, al novembre. Fins fa uns anys, aquest dia sempre es feia una processó en honor a Sant Roc i en tornar a l’Església es cantaven els goigs. Ara, la processó només es fa alguns anys, i quan no ix es canten els goigs en acabant de la missa. També es canten el dia de la festa pròpia del Sant, el 16 d’agost, els anys en els que es celebra la missa a la Parròquia.

Solament coneixem una melodia per cantar el text. És la tercera que hem recollit per cantar els goigs a Santa Anna. En aquest punt, difereix de la que s’empra a Onda.

Text complet dels goigs a Sant Roc, d’Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs

La festa de Sant Antoni és una de les celebracions més importants de l’any a Artesa. Per tradició, té lloc el 16 de gener, vespra de la festa; de la festa, la vespra. Sobre aquesta va publicar el 2009 un interessant article Jordi Bonet al setmanari local d’informació d’Onda Arrels. En ell, va recollir també els goigs a Sant Antoni que es canten al poble. Tenen quatre estrofes i estan redactats en castellà. La darrera d’elles va ser escrita per un devot anònim l’any 2007.

La lletra d’aquests goigs està escampada per tot el País Valencià i també es coneguda fora de les nostres fronteres. Cal comentar que, amb total probabilitat, és una traducció feta al segle XVIII d’uns goigs més antics en valencià topetats a l’arxiu parroquial de Betxí i que daten del 1650, dels quals ja es coneixien fragments orals no només a aquesta localitat de la Plana Baixa sinó també a altres llocs del nostre territori, com ara a Alzira. Aquests estan signats per Pere Miquel Bernat, i també els recollia Jordi Bonet al seu article, encara que mai els hem escoltat cantar a Artesa.

La melodia amb la qual es musiquen els goigs a Sant Antoni Abat és la mateixa que s’empra per a Sant Roc.

Lletra dels goigs a Sant Antoni Abat, de Betxí, en valencià

Lletra dels goigs a Sant Antoni Abat, d'Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs

La de Sant Josep és una advocació prou arrelada a Artesa. Prova d’açò és el fet que, a banda de tindre el seu propi altar a l’Església Parroquial, té un plafó ceràmic dedicat que s’ubica entre les cases número 6 i número 8 del carrer dels Quatre Cantons (aquest tram del carrer s’ha conegut popularment com la plaça de Sant Josep). No es fa una gran festa pública al poble el 19 de març però algun any se li han cantat els goigs davant del referit retaule de ceràmica, i després s’ha organitzat un xicotet berenar.

Els gojos a Sant Josep no tenen cap edició publicada a Artesa. Únicament, fa un parell d’anys es va distribuir una fulleta amb algunes de les estrofes i la tornada, però res més. El text està redactat en castellà i es canta també, per exemple, a la Salzadella. En general, està escampat per tota la geografia peninsular. Segurament va ser escrit al segle XVIII, però la primera vegada que el tenim datat és l’any 1813, en un recull revisat de poesia sagrada imprés a Mallorca.

La melodia que s’utilitza per cantar els goigs a Sant Josep coincideix amb una de les emprades per als de Santa Anna.

Full de goigs publicat el 2010 amb motiu de l'Any Marià en honor a la Mare de Déu de
l'Esperança d'Onda. Conté extractes dels goigs de Sant Josep, la Mare de Déu del
Carme i Santa Anna

Melodia emprada per cantar aquests goigs

La devoció per la Mare de Déu del Carme ha estat arrelada a Artesa per segles. La proximitat del Convent de Pares Carmelites d’Onda n’ha estat un factor determinant. També el fet que des que l’Església del poble es va deslligar de la de Tales allà per la dècada del 1970 tots els rectors han sigut carmelites.

La Mare de Déu del Carme té el seu propi altar lateral a la Parròquia d’Artesa i, a més a més, un retaule ceràmic a la plaça que duu el seu nom, encara que popularment aquest indret és anomenat plaça de Dalt.

Els goigs a la Mare de Déu del Carme cantats a Artesa es coneixen també a altres zones del País Valencià, com ara la Plana d’Utiel-Requena o el cap-i-casal. Els topetem també arreu de l’Estat Espanyol. Estan redactats en castellà i la seua extensió original és de 9 estrofes: una per a cada dia de la novena, i el dia de la festa es cantaven totes seguides. En el nostre cas no hem conegut cap edició completa que haja circulat per Artesa, per la qual cosa no podem concretar la seua extensió exacta en estrofes conegudes al poble. Únicament sabem de dos fulls repartits en l’any 2010 (un és el que ja hem mostrat anteriorment amb els goigs a Sant Josep) en els que es recollien només algunes d’elles.

La lletra d’aquests goigs es remunta al segle XVIII i la primera vegada que ens l’hem trobada documentada amb data exacta és en un Novenari a la Verge del Carme imprés a Barcelona l’any 1800.

Observarà el lector que la següent fulla de goigs, inèdita, té una desena estrofa afegida. Aquesta va ser escrita per l’autor d’aquest text fa un parell d’anys però com dèiem fa un moment ha romàs sense veure la llum fins el dia de hui.

La melodia que s’utilitza per musicar els goigs a la Mare de Déu del Carme és la mateixa que s’empra per als de Sant Josep.

Lletra completa dels goigs a la Mare de Déu del Carme, d’Artesa

Melodia emprada per cantar aquests goigs

La festa de Sant Jaume el Major ha trobat en les festes d’estiu d’Artesa el millor amic per a popularitzar-se. Coincideix sempre amb aquestes celebracions, ja que cau justetament el dia anterior a la festa de Santa Anna.

Els goigs a Sant Jaume el Major tenen poca tradició a Artesa, i van ser introduïts per Jordi Bonet l’any 2011. Ell els va extraure d’una novena al Sant. En un primer moment es van seleccionar quatre de les cinc estrofes que té el text original. Però l’any 2012 es van ampliar a sis estrofes: les cinc originals del text i una sisena escrita per l’autor d’aquest text. L’any 2013 no es va fer missa en honor a Sant Jaume i per tant no es van cantar els goigs. El text està en castellà i es coneix en molts indrets tant de l’Estat Espanyol com de Llatinoamèrica.

La melodia escollida per a cantar aquests goigs és la mateixa amb la que es musiquen els de la Mare de Déu del Carme.

Lletra completa dels goigs a Sant Jaume el Major, d’Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs

El lligam d’Artesa amb Onda ve des de molt antic. Per això, els patró més popular del cap de municipi, el Santíssim Salvador, rep també una devoció especial a Artesa.

Els goigs al Santíssim Salvador d’Artesa són exactament els mateixos que es coneixen a Onda. Tanmateix, mai els hem escoltat cantar al poble i l’única referència que tenim d’ells és la que apareix a l’inventari de l’arxiu de l’etnògraf valencià Fermín Pardo, dipositat a la Biblioteca de Requena, qui els va deixar enregistrats dècades enrere. La lletra està redactada en castellà i en desconeixem la llargària en estrofes i la melodia emprada per cantar-los.

Adjuntem a continuació un full amb els goigs que se li canten a Onda (hi ha una altra lletra en castellà segurament més antiga i una altra en valencià del període de la Renaixença) i també la melodia anònima amb la qual s’interpreten quan són cantats al seu Ermitori. Pel que fa a aquesta música, va ser recuperada per l’onder Daniel Catalán a iniciativa de Pere Ramos l’any passat, 2013, amb motiu de les Festes Constantinianes, i l’arranjament coral fou estrenat pel Cor de la Unió Musical Santa Cecília d’Onda, sota la direcció del mateix Daniel Catalán i amb l’acompanyament a l’orgue de l’autor d’aquest text.

Lletra completa dels goigs al Santíssim Salvador

Manuscrit elaborat per l’autor d’aquest text amb la melodia tradicional de l’Ermitori del Santíssim Salvador per a cantar aquests goigs, amb motiu de la seua presentació el 8 de desembre de 2013.

Els goigs al Santíssim Sagrament que es canten a Artesa tenen poca tradició al poble i només s’han arribat a interpretar una vegada, el primer diumenge de les festes de novembre (Festes Promeses) de l’any 2011, en acabant de la Processó. Estan redactats en català, la seua extensió és de huit estrofes i van ser escrits pel Pare Hilari d’Arenys de Mar. Van veure la llum a meitat segle XX. En el nostre cas particular, es llevaren quatre de les estrofes. També el text va ser lleument retocat per a donar-li una aparença més valenciana a la redacció.

La melodia utilitzada per a musicar aquests goigs és la mateixa que s’empra per als de Santa Anna, Sant Josep o la Mare de Déu del Carme.

Lletra dels goigs al Santíssim Sagrament, d’Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs

Els goigs a la Puríssima Concepció d’Artesa ens són ben desconeguts. Sabem de la seua existència gràcies a l’inventari del anteriorment citat etnòleg Fermín Pardo, qui els va enregistrar fa algunes dècades. Darrerament, en la missa en honor a aquesta advocació mariana que se celebra cada 8 de desembre a l’Església de Santa Anna, en vegada dels goigs s’interpreta a capella l’Himne de la Congregació de Maria Immaculada d’Onda, obra del músic onder Joan Baptista Ramos (+1936).



REFERÈNCIES

ANÒNIM (1800). Novenario y Septenario de la Sacratísima Virgen del Carmen. Barcelona: Llibreria de Francisco Font. Disponible en línia: http://books.google.es/books?id=RHViPfsT9MAC&pg=PA1&dq=novenario+y+septenario+carmen&hl=es&sa=X&ei=UNVkVMuCFMTZat60gPAG&ved=0CCkQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Consulta: 10 de novembre de 2014

ANÒNIM (1813). Colección de poesías sagradas sobre los principales misterios de Jesucristo, y de su Santísima Madre. Mallorca: Impremta de Sebastián García. Disponible en línia: http://books.google.es/books?id=QlSwX1cFcNQC&pg=PA258&dq=%22pues+sois+santo+sin+igual+y+de+Dios+el+más+honrado%22&hl=es&sa=X&ei=g6FbVIyPO5OxaZLAgbAB&ved=0CDgQ6AEwBQ#v=onepage&q=%22pues%20sois%20santo%20sin%20igual%20y%20de%20Dios%20el%20más%20honrado%22&f=false Consulta: 9 de novembre de 2014

BIBLIOTECA DE REQUENA. Inventario del Archivo Sonoro de Fermín Pardo. Disponible en línia: http://www.bibliotecaspublicas.es/requena/imagenes/Inventario_Archivo_Sonoro_Fermin_Pardo.pdf Consulta: 11 de novembre de 2014

BONET, Jordi. "La festa de Sant Antoni a Artesa". Publicat al setmanari local d’informació d’Onda Arrels el gener de 2009.

GOGISTES VALENCIANS. "Mare de Déu del Carme". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/Nuestra%20Señora%20del%20Carmen Consulta: 10 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. "Sant Antoni Abat". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/San%20Antonio%20Abad Consulta: 9 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. "Sant Josep". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/San%20José Consulta: 9 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. "Sant Roc". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/San%20Roque?updated-max=2013-05-02T00:01:00%2B02:00&max-results=20&start=7&by-date=false Consulta: 8 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. "Santa Anna". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/Santa%20Ana Consulta: 8 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. "Santíssim Salvador". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2011/01/gozos-al-santisimo-salvador-cuya-imagen.html Consulta: 11 de novembre de 2014

INE. Población del Padrón continuo por unidad poblacional. Disponible en línia: http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Artesa&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n Consulta: 8 de novembre de 2014

MURCIA, Juan Bautista Joaquín de (1712). Patrocinio del Glorioso Patriarca el Señor San Joaquín. Valencia. Disponible en línia: http://books.google.es/books?id=QuA8AAAAcAAJ&pg=PA142&dq=santa+ana+de+dios+amada+san+joaquin+patrocinio&hl=es&sa=X&ei=6_JYVJTqMYjVasWpgeAK&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Consulta: 8 de novembre de 2014

Altar major de l'església d'Artesa