Filòleg, investigador i escriptor
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball, publicat per primera vegada en el Llibre de Festes d'Eslida de 2008. El dia 15 de maig de 2022, amb motiu del centenari de la mort d'Ecroyd, un grup nombrós de persones capitanejades per Artanapèdia i L'Era d'Artana van fer una excursió a la casa de la Solana de la Mina, on va viure a temporades i va morir este home de negocis.
Al
cementeri d’Eslida reposen les despulles mortals d’un personatge
únic, peculiar, que et fa interrogar-te quan lliges la seua làpida:
«En
memoria cariñosa de
Alfredo R.
Ecroyd Russell
fundador de
la Liga Antialcohólica Española,
que nació
en Bradford (Inglaterra)
14
diciembre 1844,
y murió en
la Solana del Rey
20 mayo 1922.
A su amado
dará Dios el sueño (Salmo 127)»
Això diu,
literalment, la pedra que cobria el seu nínxol. Certament es tracta
d’un epitafi solemne i distingit, exclusiu, preparat per a una
personalitat. Valentín Paulo em va posar sobre la pista de l’habitador de la casa
de la Solana de la Mina, un anglés que no sabíem ben bé a què es
dedicava. Indagant i buscant, hem pogut arreplegar diverses
informacions que ara són publicades; estic segur que aquell home no
deixarà indiferent cap dels lectors o lectores que s’atrevisca a
entrar en estes línies.
Alfred
Russell Ecroyd Russell va nàixer a Bradford el 14 de desembre de
1844. Era fill del matrimoni format per Benjamin Ecroyd (1800-1857) i
Hanna Russell (1804-1873). El 13 de gener de 1870 es va casar a
Wilmslow amb Hannah Maria Neild (Greenheys 1839-Torquay 1915),
matrimoni del qual van nàixer quatre fills: Russell (1871), Ethel
Mary (1872), Wilfrid Thorp (1873) i Cuthbert Wigham (1975).
La seua
muller, Hannah Maria Neild, va destacar molt prompte com a
activista antialcohòlica al seu poble natal. La curiositat per
l’estudi i un talent natural la convertiren en una oradora de
primera fila, a pesar de les dificultats que la societat masclista de
l’època li va posar per a obtindre cap títol acadèmic. El 1894
arriba esta família a l’Espanya, possiblement per les ocupacions
comercials del seu marit Alfred Ecroyd. La destinació va ser molt
pròxima: Artana. Diuen les cròniques que ella va ser qui va influir
sobretot en Ecroyd per tal que fundara a escala estatal el moviment
de temprança (és a dir, basat en la moderació
o eliminació total del consum personal i social de begudes
alcohòliques).|
|
|
Si bé a l’Estat
espanyol hi havia hagut alguns intents anteriors, com la societat
creada des d’un punt de vista confessional a Valladolid el 1888 per
un pastor evangèlic, pareix que és a partir de 1909 que emergeixen
amb una certa singularitat les figures d’Alfred Ecroyd i la seua
esposa Hannah, ajudats per alguns metges, amb la pretensió
d’obtindre firmes dels professionals sanitaris per tal de crear
opinió i forçar el Govern espanyol a la prohibició total de la
venda i consum de begudes alcohòliques. Sembla, però, que els èxits
en altres països com els Estat Units o el Regne Unit no es van poder
aconseguir ací per la indiferència del Govern i per l’arrelament
dels hàbits de consum.
Tot i això,
després de dos anys de campanya del matrimoni Ecroyd-Neild i del
metge de Tales Miguel Gallart Traver (natural d'Artana, 1880-1917), el dia 1 d’abril de 1911 es
constituïa a Tales l’Associació Antialcohòlica Espanyola. Durant
l’any 1910 havien publicat els fullets informatius “Concepto
médico del alcohol”, dirigit als metges, “Opiniones de hombres
eminentes sobre el vino” i “La Iglesia contra el alcohol”.
L’octubre de 1910 apareixia des d’Artana el primer número del
periòdic de quatre pàgines titulat El Abstemio, amb
periodicitat irregular, encara que anava publicant-se cada tres o
cinc mesos. Esta publicació, portaveu de l’Associació
Antialcohòlica Espanyola, va arribar a publicar 10.000 exemplars per
a difondre’ls a tot Espanya i encara a l’estranger.
Un altre
personatge vinculat a la Lliga Antialcohòlica va ser el mestre
Francisco Fuertes Antonino, natural de la Vall d’Uixó (1884-1953).
Des del principi va assumir la direcció del periòdic, que portava
des de qualsevol dels pobles on era destinat. Curiosament, este
mestre va ser amic del nostre Francisco Mondragón, amb qui va
compartir unes colònies a Eslida l’agost de 1933, organitzades per
la Diputació de Castelló per als xiquets de la Casa Provincial de
Beneficència.
La Lliga
Antialcohòlica es va dissoldre quasi immediatament després de la
mort de Hannah Neild, esdevinguda a finals de 1915 a la població
anglesa de Torquay, als 77 anys d’edat. Ella havia tingut un
protagonisme cabdal en la creació de la Lliga i aportava anualment
100 pessetes, més tantes altres del seu marit i dels fills. Ella
ocupà el càrrec de vicepresidenta perpètua. L’acció més
rellevant que va ser capaç d’organitzar l’entitat fou el Congrés
Antialcohòlic de Barcelona, del 3 al 4 d’octubre de 1914.
El seu fill
Russell Ecroyd Neild, casat a València el 1911 amb María
Pérez Rodríguez, s’havia establit a Castelló i s’havia
convertit a poc a poc en un conegut home de negocis. El 1912 havia
posat en funcionament una línia d’autobusos que els dijous i els
diumenges d’estiu feia el trajecte Castelló-Benassal, línia que
va perdre el 1913 en fundar-se la companyia Hispano de Fuente
En-Segures. Abans ja havia obert un negoci que portava el seu nom,
relacionat amb els recanvis, la reparació i el lloguer de cotxes i
bicicletes de marques angleses. Sabem que el 1913 era el taller més
antic de la capital i estava ubicat als carrers de Ximénez, 1 i
Moyano, 2 de Castelló, darrere del Teatre Principal. L’any 1922 el
trobem al carrer de l’Escultor Viciano, 22 i es dedica als recanvis
i a garatge. A més, també comercia amb colors per a ceràmica de la
casa anglesa Harrison & Son (Hanley) i s’ofereix a fer
traduccions i interpretacions de l’anglés. La seua col·laboració
al sosteniment de la Lliga Antialcohòlica fou també molt important:
a més dels donatius constants, va exercir el càrrec de tresorer
(1911-1913) i visecretari (1913-1914); la seua esposa María Pérez en
fou vicesecretària (1911-1913) i vicepresidenta (1913-1914).
 |
| Publicitat de 1907 |
 |
| A l'esquerra, Russell i María en la primera excursió en cotxe al Desert de les Palmes (1912) |
Alfred
Ecroyd, son pare, va morir també als 77 anys d’edat a la seua casa
de la Solana de la Mina d'Eslida el dia 20 de maig de
1922, on ell i un altre anglés, l'enginyer de mines Walter Ridge, havien instal·lat una estació meteorològica. Segons la crònica del soterrar que van publicar el dia 23 de
maig els diaris Heraldo de Castellón i La Provincia Nueva,
pareix que solia tornar cada any a les seues possessions de la Solana
a passar la temporada de primavera i estiu. Una altra font, el full
mensual El Crit de la Muntanya, ens informa que Alfred Ecroyd
era entusiasta i protector econòmic de l’acció valencianista que
a Artana protagonitzava l’actiu Vicent Tomàs i Martí, ideòleg
del valencianisme agrarista impulsat en molts pobles de la Plana i de
l’Horta entre els anys 1918-1923. Des del seu humil butlletí
l’acomiadaven amb unes paraules plenes de sentiment i sinceritat:
“Descanse en pau aquell home tan altruista, tan bo i tan just”.
Encara que
Alfred Ecroyd estava més vinculat a Artana, va ser enterrat a Eslida
pel fet d’haver mort dins del nostre terme. Segurament va oficiar
el funeral Mn. Eduardo Manzana, rector d’Eslida en aquell moment. A
Artana era rector el seu germà Mn. Facundo Manzana. Per voluntat
expressa del difunt, no volia que es portara dol. El vers del salm
127 que apareix en la làpida i en les esqueles de la premsa té una
enunciació un poc estranya, sobretot si la comparem amb les versions
més actuals d’estes composicions bíbliques. “A su amado dará
Dios el sueño” és una interpretació literal de l’escriptura,
que hui sol parafrasejar-se així: “fins i tot quan dormen, Déu
dóna el pa als seus amics”.
Quan estava
arreplegant informació sobre este personatge, vaig trobar en
Internet l’arbre genealògic de la seua família, i curiosament no
hi consta ni la data ni el lloc de defunció d’Alfred Ecroyd, ni
tampoc on és soterrat. Vaig enviar un missatge
electrònic al Regne Unit demanant d’entrar en contacte per tal de
comunicar estes dades, però no he obtingut cap resposta.
Possiblement haja de ser un d’eixos secrets, íntims i compartits
alhora, de la gent d’Eslida i espadànica...
