Les nostres escoles «espadàniques»

per Elsa Vilalta Fonfria

Aprenent i ensenyant... Ara des de la Subdirecció d’Ordenació de la Conselleria d’Educació

@elsavilalta. Subdirectora general d’Ordenació

ESPADÀNIQUES vol agrair a Elsa que ens haja fet un espai en una agenda tan plena de compromisos per a la redacció reposada d'un article tan pròxim, tan ple d'estima per la seua terra i per l'escola. Gràcies de tot cor.

Les «espadàniques», les persones que vivim en els pobles envoltats de la serra d’Espadà, tenim una gran sort i gaudim de molts privilegis, alguns dels quals ignorem fins que arriba el dia que portes algun convidat foraster i et descobreix el luxe de viure i gaudir d’un entorn regalat, tant pel que fa al valor de l’entorn natural com del patrimoni històric que atresora. 

Vista del castell de Castro de Fondeguilla

Un dels molts avantatges que tenim els qui hem nascut en les comarques de la Plana Baixa, l’Alt Millars o l’Alt Palància, que sovint passa desapercebut i que poques vegades és preuat com caldria, és tindre l’oportunitat d’escolaritzar els nostres infants en les escoles rurals.

CEIP Francisco Mondragón (Eslida)  

 

Sortosament, cada vegada més les famílies s’adonen de la qualitat educativa que ofereixen estos centres educatius i de la qual disfruten les nostres filles i fills. D’això parlarem en este article, de les escoles «espadàniques». 

Projecte sobre la flora i fauna de la serra d’Espadà

És ben sabut que el sistema educatiu ha de vetlar perquè totes les xiquetes i xiquets assolisquen les mateixes competències en acabar l’educació obligatòria i tinguen, consegüentment, les mateixes oportunitats acadèmiques i professionals en el seu futur com a ciutadanes i ciutadans. I este objectiu s’ha d’aconseguir independentment del context social, econòmic, cultural o lingüístic de la família en què es crie l’infant. Volem una escola inclusiva, anivelladora i que compense les desigualtats de la nostra societat. 

La inclusió és un dels eixos cabdals de la política educativa de la Conselleria d’Educació. Així, el Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, té per objecte «establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament d’un model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis d’equitat i igualtat d’oportunitats en l’accés, participació, permanència i progrés de tot l’alumnat, i aconseguir que els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones, en especial d’aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat i en risc d’exclusió».  En l’article 22 del Decret s’estableix que l’Administració «proporcionarà els mitjans i desenvoluparà les actuacions que promoguen l’escolarització en àmbits territorials aïllats, desafavorits i en el medi rural». És evident que viure en zones rurals aïllades pot ser una barrera per al nostre alumnat, i des de les institucions s’han de posar els mitjans i els recursos per a poder tombar-la. 

Xinquer (la Plana Baixa)

              

Abans parlàvem d’avantatges i de privilegis, però no podem obviar les mancances del medi rural quant a serveis i eixides laborals i que ocasiona que un dels problemes greus amb què ens trobem en les zones de l’interior de les nostres comarques siga el de l’abandó i el despoblament. Com diu el masover Joan Benages dels Ports al documental No s’apaguen les estreles de David Segarra i David Serna que acompanya l’espectacle de Xavi Sarrià, «cal treballar la terra i recuperar-la perquè la gent no se’n vaja, que les ciutats ja estan plenes». Per això, cal posar mesures que aturen o redrecen la situació, que posen en valor la ruralitat, i des de l’àmbit educatiu també es pot actuar. I es pot fer implementant actuacions perquè les escoles siguen un reclam i la gent es quede allà on ha nascut o perquè gent de la ciutat puga optar per una alternativa de vida en les nostres pobles.

Apuntmedia.es

Les escoles de la serra d’Espadà són escoles menudes; de vegades són centres d’educació infantil i primària (CEIP) on habitualment les aules acullen grups de més d’un nivell educatiu, per exemple, primer, segon i tercer de primària, la qual cosa, lluny de ser un inconvenient, és molt beneficiós des del punt de vista didàctic perquè el treball internivell és enriquidor i els més menuts poden aprendre dels més grans i adoptar rols diferents treballant en grups col·laboratius, o perquè les comunitats dels grans apadrinen els menuts en l’aprenentatge i foment de la lectura, per citar algun exemple. Per no parlar de les ràtios baixes d’alumnes per docent que tenen. 

Sovint hi ha tan poc d’alumnat en els llogarets de la serra d’Espadà que, de vegades, els pobles no compten amb un CEIP, sinó que centres de diverses localitats constitueixen un col·legi rural agrupat (CRA) amb un aulari en cadascuna de les poblacions (3 o 4, habitualment), professorat itinerant i una direcció del centre instal·lada en un dels aularis. Però com va dir una vegada una mestra rural, «els CRA són com qualsevol altra escola, però en lloc de passadissos entre les aules, hi ha carreteres».

En el nostre cas tenim els CRA Palància-Espadà (Almedíxer, Castellnovo, Navaixes i la Vall d’Almonesir), el CRA Palància-Millars (Caudiel, Xèrica, Montan i Montanejos) i el CRA Sot de Ferrer-Assuévar-Xova i el CRA Espadà-Millars (Fanzara, Lludient, Suera i Tales), que enguany ha crescut amb un aulari més, en reobrir l’escola d’Argeleta després de 47 anys tancada.

Aulari d’Argeleta

A més dels CEIP i dels CRA, enguany s’ha iniciat una nova modalitat a la Vilavella, amb l’obertura d’un institut-escola, un centre que ofereix tota l’educació bàsica: primària i secundària obligatòria, i infantil. És una resposta als entorns rurals; de fet, el curs passat se’n va obrir un a Atzeneta del Maestrat. 

Institut-escola a la Vilavella

Certament, la visió envers l’escola rural ha canviat molt. Recorde –deu fer ja més de deu anys– en una visita a l’escola de Catí, un comentari d’un antic alt càrrec conservador, poc amic de l’escola pública, quan en passar pel passadís on estaven penjades les orles de l’alumnat, es queixava amb sorna que hi havia més mestres que alumnes. Qualsevol xiquet o xiqueta, independentment de les circumstàncies socials, familiars o contextuals, ha de tindre garantida l’adquisició de les mateixes competències clau en el nostre sistema educatiu valencià, i l’escola pública ha de vetlar pels seus drets.

Joan Turu

Per sort, les coses han canviat molt i des de la Conselleria s’implementen mesures no solament per a garantir la qualitat educativa d’estes escoles, sinó també perquè siguen un eix més en les polítiques contra el despoblament rural.

S’han obert moltes aules en els centres d’infantil i primària que escolaritzen alumnat de 2 anys, com a instrument per a afavorir la conciliació laboral i familiar i perquè les famílies que hagen d’escolaritzar els seus infants no hagen de desplaçar-se a ciutats veïnes o optar per la vida en nuclis urbans. Així, a les nostres escoles compten amb una aula del nivell infantil de 2 anys als pobles d’Aín, l’Alcúdia de Veo, Almedíxer, Assuévar, Xova, Eslida, les Fonts d’Aiòder, Figueres, Pavies, Torralba del Pinar i Vilamalur, i enguany també disposen d’estes aules els pobles de Fondeguilla, Algímia d’Almonesir, Artana, Aiòder, Matet, Suera, Tales i la Vall d’Almonesir.

Aula de primer cicle d’Educació Infantil 2 anys

Algunes de les escoles de la serra d’Espadà es troben en municipis de predomini lingüístic castellà (segons l’article 36 de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià). Això no lleva, però, que l’alumnat d’estes escoles puga adquirir una competència plurilingüe i que tinga el dret d’aprendre el valencià, com ho fa l’alumnat dels pobles veïns, perquè totes i tots, independentment de quina siga la seua llengua familiar, han de tindre les mateixes oportunitats el dia de demà. En totes les escoles apliquen un Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural on les àrees es vehiculen en valencià, castellà i anglés.

Pel que fa a la llengua estrangera, tots els centres, també els CRA, han estat dotats amb un auxiliar de conversa perquè els ajude i els motive en l’ús oral de l’anglés. A més, enguany l’alumnat del CRA Palància-Millars participarà en un programa d’immersió lingüística en anglés subvencionat pel Ministeri d’Educació, i el de Sot de Ferrer-Assuévar-Xova aplica el Portfolio Europeu de les Llengües, promogut pel Consell d’Europa perquè adquirisquen les llengües de manera autònoma i motivadora. Enguany, seguint en l’àmbit de les polítiques d’internacionalització educativa, alguns d’estos centres participaran en un Programa Europeu de mobilitat europea, un Erasmus +,  centrat en escoles rurals d’arreu d’Europa.

L’alumnat participa també en intercanvis lingüístics promoguts per la Conselleria, i l’any passat ho feren en el projecte «Rapsodes» sobre la cançó oral improvisada, des del cant d’estil tradicional fins al rap actual. Com a resultat, volem mostrar-vos el producte final «Vine i passa» del CRA Palància-Espadà, que descriu perfectament com són les escoles rurals i que vos convidem a vore ACÍ.

Tots els centres educatius rurals es caracteritzen per adoptar metodologies innovadores que aconsegueixen un alumnat motivat que troba en l’escola una segona casa, una segona família i cada dia va ben feliç a classe. Com hem comentat adés, el treball internivell permet que tot l’alumnat del centre es conega i treballen junts. També són escoles arrelades al context, al medi, que lliguen tot el treball curricular a l’entorn i al dia a dia de l’alumnat i ho fan mitjançant projectes de treball. A més, aspiren a transformar la societat des de l’escola amb projectes d’aprenentatge-servei, com ara la repoblació d’alguns paratges de la serra d’Espadà o la conscienciació de la ciutadania sobre els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides: mobilitat sostenible, reducció dels residus, igualtat de gènere… 

Aprenentatge basat en projectes: El curs de l’aigua, el riu Belcaire

Aprenentatge-servei: conscienciació sobre la mobilitat sostenible a la comunitat educativa

Transformació dels patis i exposicions sobre coeducació

A més, durant la situació sanitària produïda per la pandèmia de la covid-19 han trobat solucions més fàcils per a evitar els contagis, perquè moltes escoles ja estaven avesades a treballar al pati on compten amb horts escolars o en entorns pròxims, en plena natura, alhora que descobreixen més paratges o llocs emblemàtics del seu poble.

Hort escolar de l’aulari de la Vall d’Almonesir (CEIP Palància-Espadà)

L’investigador local Òscar Pérez Silvestre amb l’alumnat del CEIP Francisco Mondragón d’Eslida

Per últim, cal afegir que l’èxit d’estes escoles és, d’una banda, la implicació del professorat i el seu compromís educatiu, però un tret comú que identifica les escoles rurals és la forta vinculació de les famílies i la consolidació d’una comunitat educativa que treballa conjuntament per millorar l’educació dels infants, les ciutadanes i els ciutadans del futur que heretaran com a patrimoni la nostra serra d’Espadà, un lloc paradisíac on viure.