per Josep Casabó Bernad
El 6 de juny de 2020, Joanmi Masip i Héctor Cardona, membres de l’Espeoloclub de la Vall d’Uixó, descobriren un panell amb una sèrie de gravats en la paret més fonda de la cova, allà on la llum del sol no arriba. Pocs dies després m’acompanyaren a veure-les i recorde que aquell dia per a mi es va produir un miracle. Aquest és el relat del que sabem i sobretot del que encara no sabem, però abans convé fer una xicoteta introducció perquè els lectors entenguen la importància de la troballa i la situen en el temps.
La Prehistòria és el període més llarg i antic de la història de la humanitat. Començà fa més de 2,6 milions d’anys, i al llarg de tot aqueix oceà de temps van succeir la major part de les fites que convertiren els primitius homínids en els éssers conscients que ara som. La major part de la Prehistòria correspon al Paleolític, un període anterior al descobriment de l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica i els metalls, durant el qual l’economia dels nostres avantpassats consistia en la caça i la recol·lecció, la qual cosa els obligava a mantindre’s sempre en moviment, cercant els llocs on hi havia aliment i refugi. Fa només uns 50.000 anys arribà a Europa una nova espècie provinent d’Àfrica, la nostra, i 5.000 anys després cohabitava en la península Ibèrica amb els neandertals. Sembla que l’art apareix just un poc abans de la nostra arribada, però es desenvoluparà enormement amb nosaltres.
Però durant tot aquest temps que suposa gairebé el 99,9 % del passat del gènere Homo, no disposem de textos escrits que ens ajuden a conéixer i interpretar el passat. És per això que els prehistoriadors hem hagut de desenvolupar tota una sèrie de estratègies i tècniques per tal d’obtenir informació que ens ajude a reconstruir el passat a partir de les deixalles que deixaren els nostres avantpassats. Restes de menjar, objectes d’ornament, eines de pedra, banya o os, pol·len i ADN fòssil, llavors, carbons i els sediments mateixos són tresors que ben interrogats ens contaran tot allò que volem saber.
