Què és Espadàniques?

dimarts, 21 de març del 2023

40 edicions de la Volta al Terme de Fondeguilla

per C.E. Amics de la Volta al Terme de Fondeguilla

www.voltaalterme.es

http://voltaalterme.blogspot.com/



ESPADÀNIQUES felicita els pioners i les persones que continuen fent que la Volta al Terme de Fondeguilla siga el que és després de 41 anys. Enhorabona! Vos oferim el text que ens han enviat des de l'organització.


 

El 27 de maig de 2023, la serra d’Espadà es vestirà de gala per a celebrar la 40ª edició de la Volta al Terme de Fondeguilla (VTF). Aquesta cursa per muntanya de 34 km i 2.450 metres positius, amb eixida i arribada a la plaça de Fondeguilla, recorre el perímetre del terme municipal (Racó del Batle, Sumet, Penya Migdia, Aigualit, Penyalba, l’Ereta, la Pitera, Coll d’Artana, la Serra, el Coll Roig, la Nevera, les Bonyigues, el Sinaí, el Pla Miralles, Marianet, l’Alt del Senyor, l’Apol·linari, el Colom, la Lloma del Tio Cirera, la Lloma la Fogassa, Aiguamolls, Rodeno, el Coll de Garrut, el Palmeralet i, per últim, l’Alt de Pipa).

Aquesta idea boja, sorgida en la barra del Pub de Paco Choli en 1982, s’ha convertit en la prova degana de curses per muntanya de l’Estat espanyol. Des d’aquell any i tots els anys (excepte 2020 i 2021 per la pandèmia) el darrer dissabte de maig tots els enamorats d’aquest esport i de la serra d’Espadà tenen una cita per a enfrontar-se a una les proves mítiques i més dures del calendari nacional del trail running.

En 2009, la VTF va acollir el Campeonato de España Individual y por Federaciones de Carreras por Montaña de la FEDME. Enguany, per a celebrar aquesta 40 edició, la VTF acollirà el Campionat Autonòmic Individual i per Clubs de curses per muntanya de la FEMECV.

Al títol de campió i campiona autonòmics només optaran els federats de la FEMECV. Els actuals campions autonòmics Francisco Vicente Macià Garcia i Júlia Font Gómez (Oriola, juliol de 2022) defensaran el títol davant dels millors corredors i corredores valencians. Volem recordar que Júlia Font és natural de Fondeguilla i ostenta el rècord de la prova amb un temps de 4 hores, 7 minuts i 11 segons des de 2019. El rècord masculí és més antic, de l’any 2008, posseït per Raúl García Castán, pentacampió d’Espanya i campió d’Europa, que va deixar el crono en un temps de 3 hores, 22 minuts i 21 segons.




Les categories inferiors federades tindran un recorregut adaptat al seu nivell. Els corredors promesa faran el mateix recorregut que l’absoluta, però eixint des de l’Ereta, amb un recorregut de 25,7 km i un desnivell positiu de 1.640 m i negatiu de 2.010 m. Les categories cadet, juvenil i júnior eixiran des del Colom i faran la part final de la Volta al Terme, amb una distància de 10,4 km i un desnivell positiu de +710 i negatiu de -790 m.

Per als corredors no federats es celebrarà, al mateix temps, la prova OPEN, amb una categoria única per a tots els corredors.

Teniu tota la informació de la prova en www.voltaalterme.es



dijous, 16 de març del 2023

Morir a Espadà: notes sobre l’estructura i el contingut de testaments i codicils atorgats per espadànics de la dècada dels 60 del segle XVIII

per Ismael Xiva i Molina

Autor del blog Camins en la Natura
Twitter: @ismaxiva i @caminsnatura

ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a l'autor la cessió d'este magnífic estudi original, fruit de moltes hores de treball d'arxiu, de transcripció i d'investigació.

1. INTRODUCCIÓ

Si una cosa té l’espècie humana que iguala a tots els seus membres, aquesta és la mort. Des que naixen —llavors encara sense saber-ho—, totes les persones estan predestinades a faltar. Mentre creixen, a mesura que presencien el traspàs dels iaios, dels pares, dels amics, etc., comprenen que els dies de la seua vida finiran tard o d’hora.

Sent-ne conscients per a bé o per a mal d’aquest fet, és molt comú, arreu del món i en tot temps, que vulguen ordenar el destí del seu cos i dels seus béns per a quan jo no hi siguen en aquest món, a fi de deixar una petjada duradora en la terra, més enllà del límit de la vida biològica del seu cos físic. Açò, que ja ho succeïa en l’Antiguitat grecoromana i, evidentment, continua fent-ho en el nostre temps, s’articula per mitjà dels testaments.

 

Cementeri de Suera. Fotografia: Ismael Xiva i Molina


Aquest document és el que, negre sobre blanc, arreplega les últimes voluntats dels éssers humans que volen evitar que la seua siga una successió ab intestato. Abans, però, també es podia fer a través dels codicils, o siga, de clàusules addicionals complementàries, modificatives o revocatòries en relació a un testament prèviament atorgat. De fet, a Catalunya i a les Illes Balears, la pràctica codiciliària continua vigent, però no és admesa per la resta de legislacions civils de l’Estat espanyol.