per Grup d'Estudis Socials de l'Espadà (GESE)
 |
| Campament guerriller de l'AGL al terme de la Sénia |
La conformació orogràfica de la serra d’Espadà, amb infinitat de barrancades, indrets abruptes i espadats, coves i considerables elevacions muntanyoses, ha permès l’ocultament de fugitius socials per diferents motius. Fins i tot, alguns s’atreveixen a dir que “l’únic comú denominador de tots els municipis de la serra és la seua història de lloc d’amagatall i resistències”.[i] De la mateixa manera, amb una ubicació encastada entre els cursos fluvials del Palància i del Millars, la part interior de la serra ha estat un punt de contacte relativament proper amb les serralades de Gúdar, Penyagolosa o Javalambre. Rutes utilitzades per al comerç agrari, la transhumància ramadera, etc., però també per fugitius i guerrillers de tota mena.
Així, durant la Guerra de Successió, a principis del segle XVIII, el membre destacat de la milícia armada austracista Pere Joan Barceló (a) Carrasclet també va passar per la serra. Amb una presència destacada a les muntanyes del Priorat, Carrasclet es va desplaçar des d’allà, passant pels Ports de Beseit i el Maestrat fins arribar a la serra d’Espadà, per tal de baixar a Moncofa i embarcar amb destí a La Marina, en una missió de contacte amb la resistència antiborbònica d’aquella zona. Quan la Guerra del Francés (1808-1814), un altre que va utilitzar la serra per tal d’amagar-se fou el Prior del convent de Nules. Segons el relat del fets realitzat per ell mateix, amb l’entrada de les tropes napoleòniques a Nules, es va enfrontar amb els soldats resultant ferit. Encara així, per Aïgues Vives va poder arribar a Artana on el van curar de les ferides. Posteriorment, també el van acollir a Eslida, després es va amagar a Aín, es va tornar a amagar a Eslida, fins que el van trobar els soldats i va haver de fugir de nit llençant-se per un “despeñadero”, i, finalment, per barrancs i muntanyes, es va posar a salvaguarda a Fondeguilla. Durant la seua estància a la serra, el combatiu Prior mantenia contacte amb altres frares que estaven per la zona, així com amb els guerrillers de la partida del trabucaire frare Nebot.[ii]
