El fonedor del Corral Nou (Eslida)

per Josep Herrero Cabanyes

Investigador. Membre d'Artanapèdia

ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a Josep Herrero el gran treball d'investigació, recuperació i dignificació que realitza des de fa molts anys. 

En alguns pobles de la serra d’Espadà ha existit una activitat minera durant molts segles; fins i tot alguns jaciments es remunten a època romana. Un dels minerals molt apreciats en totes les èpoques era el mercuri, amb nombre atòmic 80 i un pes de 200.59, i color platejat. Sense anar lluny podem citar alguns pobles de la zona com són Betxí, Artana, Eslida i, sobretot, Xova, on s’extreia aquest valorat producte.

Els seus usos han sigut nombrosos en baròmetres, manòmetres, esfigmomanòmetres, bombes de buit, interruptors, llums fosforescents. També s’utilitzava en amalgames dentals, amalgames per a l’extracció de l’or i la plata, producció de clor i sosa càustica, en telescopis, en la fabricació de cosmètics, d’armes i explosius, etc.

Malgrat aquesta varietat d’usos, el mercuri està sent reemplaçat per altres materials per la seua toxicitat.

A Eslida, a la partida del Corral Nou, hi ha un fonedor que es nodria de la Galeria del Corral Nou, ara totalment coberta d’esbarzers. A aquest fonedor caldria fer-li un bon accés, eliminar part de la vegetació que l’envolta, desenrunar algun lloc derruït i posteriorment restaurar-lo. Seria un recurs didàctic i turístic que ens ajudaria a comprendre l’important passat miner de la nostra zona.

Per a més informació sobre la mineria de mercuri en la nostra zona podeu consultar:  https://artanapedia.com/patrimoni/mina-mercuri-fonedors/

A CONTINUACIÓ DONEM DETALLS D’AQUESTA INTERESSANT CONSTRUCCIÓ:

Planta: quadrada per al forn i rectangular per a les dependències annexes.

Mesures: 4 x 4 metres el forn, i les dependències annexes 9 x 5 m.

Coordenades: 39.906881, -0.283736.

Situació: Polígon 4, parcel·la 60.

Conservació: en la nostra opinió, és el forn més ben conservat dels termes d’Eslida i Artana.

Altres detalls: en la part oest baixa està la llar d’alimentació del forn. Segurament, pels vents dominants de ponent, les flames podrien accedir amb més facilitat a la graella d’alimentació que comunica a la dependència de dalt. Aquesta dependència superior és on es dipositava el mineral prèviament matxucat; la porta d’accés se situa al nord, probablement per a mitigar la calor del forn durant el treball. Aquesta dependència superior estava rematada per una volta tancada per tal d’evitar que el gas de mercuri s’evaporara.

 Recomanacions: seria convenient netejar tot el conjunt, principalment la volta del forn, ara desfeta, i restaurar-la. D’aquesta manera, amb poques despeses tindríem un fonedor quasi complet que ens permetria comprendre millor el funcionament d’aquests enginys.

Agraïm l’ajuda dels senyors Ximo Arenós i Andrés Bastante.