Què és Espadàniques?

dilluns, 13 de desembre de 2021

Suera: la productivitat d’un poble

per Mònica Serrano Menero

Periodista i membre  del Centre Cultural de Suera



ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autora la cessió d'este treball fet expressament per al nostre blog amb motiu dels 25 anys de la mostra Suera, un poble al carrer. Moltíssimes gràcies i enhorabona, Suera! 



«Segur que algú reconeix aquestes persones. Em sabríeu dir qui són?», pregunta la guia turística del SOM (Suera, Obert Museu) mentre ensenya una imatge dels personatges de L’Alqueria Blanca. Poques vegades no li han sabut respondre. Però, què pot relacionar la sèrie de Canal 9 i À Punt amb aquest municipi de la Plana Baixa?

Durant una de les primeres temporades es troba aigua al terreny que enfronta a dos famílies, els Pedreguer i els Falcó, i la producció de la sèrie buscava una maquinària antiga per poder introduir en la trama una planta embotelladora. Pascual Ballester, el propietari aleshores de la fàbrica, que abans havia pertangut a la família Martí, els va oferir màquines, caixes i botelles. El seu desig era que utilitzaren La flor de Espadán, però no va ser possible, ja que feia referència a una comarca en concret. Aleshores, va ser Ricsana, una de les marques que comercialitzaven pel Palància.



La Flor de Espadán va ser l’última empresa del sector a tancar. Una indústria, la de les llimonades, que va arribar a tindre 90 fàbriques a la província de Castelló. El declivi d’aquest sector va vindre propiciat per la forta competència de les grans companyies, mentre la factoria de Suera va mantindre fins al final dels seus dies el sistema artesanal de botella per botella i un model ecològic gràcies al retorn dels envasos per ser reutilitzats.

No és aquest l’únic sector que ha viscut a Suera ni l’únic que es recorda en el projecte SOM, herència i evolució directa de la mostra Suera: vespra de Reis, un poble al carrer que se celebra fa 25 anys com a homenatge a les tradicions i costums passats, entre els quals hi ha molts oficis i negocis de l’antigor.

L’oli va ser una altra producció molt important a Suera, ja que hi va haver fins a tretze molins. En l’actualitat només continua en funcionament un d’ells. I és que el cultiu d’olivars ha sigut una branca essencial de l’agricultura de Suera i cada any, en arribar l’octubre, s’inicia la collita de l’oliva, que la majoria destinaran a fer oli. Per recordar la rellevància d’aquests espais de producció d’oli, especialment per al consum particular, una de les parades essencials de les visites al SOM és el molí del tio Ernesto, on qui el visite trobarà el regló, els espartims, les premses i tot allò que es necessitava per la producció d’oli d’oliva.




També de la gastronomia tradicional es va fer indústria: Suera va acollir dos fàbriques de fer panfigos, una d’elles del veí Joaquín Porcar. Alguns d’aquests negocis queden ja molt lluny de l’actualitat, però d’altres continuen ben presents amb el seu relleu generacional com la carnisseria de Modesta, la panaderia de Felipo o la tenda de Virgínia. No per res, Suera és un poble conegut pel seu caràcter productiu i orgullós de les seues arrels.




Apreciar i posar en valor d’on venim és un treball indispensable per a l’autoconeixement, i d’això aquest poble, que és una frontera lingüística, en sap molt però no és l’únic de la serra d’Espadà que s’estima l’origen i la història pròpia. El Museu Etnològic de Tales és un altre gran exemple d’honra i preservació de la memòria històrica i col·lectiva.

Per sort, aquesta pràctica s’està estenent a la major part dels pobles, però en alguns casos, per desgràcia, han fet tard a registrar esdeveniments i capítols importants. No deixem que el temps siga l’oblit!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.