Espadàniques: Muntanyes valencianes i el seu patrimoni

per Cristian Martínez Hernández

Químic, divulgador i amant de les muntanyes

Twitter: @MuntanyaV

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball, una part del qual forma part del seu llibre recent Muntanyes valencianes i el seu patrimoni. Vos desitgem una bona lectura.

Sota el títol Muntanyes valencianes i el seu patrimoni s’amaga un projecte que va nàixer sense grans ambicions. Aquest llibre, però, és la consolidació d’un altre projecte més gran, amb el qual comparteix la mateixa finalitat: donar a conéixer part del patrimoni material, cultural i natural que caracteritza el País Valencià.

No és gens estrany que quan algú pense en com passar les seues vacances tinga la idea d’agafar mitjans de transport de llarga distància (tren i avió, principalment) i anar a visitar llocs exòtics dels quals hem sentit parlar en mitjans de comunicació, llibres i pel·lícules. Aquesta opció, per descomptat, és molt atractiva i interessant.

Per altra banda, no és tan habitual com l’anterior trobar gent que pense que pot dedicar les seues vacances a agafar un parell d’hores el cotxe i visitar els pobles de l’interior valencià i els seus voltants. Pot ser que siga pel fet que una destinació llunyana i exòtica sembla més glamurosa. I pot ser que, en efecte, siga així. Una altra raó podria ser el desconeixement que hi ha al voltant d’allò que tenim ben a prop, a excepció d’uns quants llocs ben promocionats i que concentren la majoria dels visitants (parlem de llocs com Peníscola, Morella, Montanejos, Chulilla, Cullera o la Costa Blanca en general).

Amb l’arribada de la pandèmia provocada per la COVID-19, sembla que hi ha hagut un canvi de tendència i un creixement de l’interés per descobrir el millor del que tenim al costat de casa. Si aquesta tendència s’acaba consolidant entre els hàbits de la gent, ho veurem en el futur.

De qualsevol manera i amb independència de quina siga la raó per a aquest tipus de comportament, aquest llibre té com a principal objectiu posar en valor el patrimoni natural, cultural i material de deu muntanyes valencianes i de l’entorn més pròxim a elles.

Cal destacar que s’ha tractat que les muntanyes seleccionades estiguen repartides pel territori de nord a sud i d’est a oest, de manera que no hi haja predomini d’una zona en particular. A més, s’ha intentat que entre les muntanyes triades hi haja representació d’algunes de les més conegudes juntament amb altres la influència de les quals no arriba més enllà de l’àmbit local o, en el millor dels casos, comarcal.

Quant a les muntanyes que el lector pot trobar en el llibre, són les següents: Maigmó, Penyagolosa, Cavall Verd, Alt del Governador, Mola d’Ares, Torremundo, Montcabrer, Garbí, El Pinar i el Pico Martés.

Cada capítol està dedicat a una d’aquestes muntanyes (deu capítols per a deu muntanyes) i es troba estructurat en diferents apartats segons allò que s’estiga tractant. Aquests apartats són els següents: Dades generals, Patrimoni natural, Clima, Patrimoni cultural i material, Rutes de pujada al cim i Referències.

Pel que fa a les rutes de pujada als cims, s’ha d’aclarir que l’objectiu d’aquest llibre no és constituir una guia d’excursionisme (qui busque això no ho trobarà en aquesta publicació). Només es donen pautes bàsiques de les rutes més conegudes de pujada a les muntanyes de què es parla, i que s’hauran de complementar amb altres recursos com poden ser mapes o tracks per a dispositius GPS.

Quant a la informació present en el llibre, s’ha obtingut principalment a partir de fonts oficials (fonamentalment recursos online), com poden ser els portals webs d’ajuntaments dels municipis i de la Generalitat Valenciana, entre d’altres. No obstant això, hi ha també casos en què s’ha hagut de consultar llibres de referència o panells explicatius ubicats als llocs presentats al llibre.

A més, el lector trobarà nombroses fotografies a color en cadascun dels capítols que facilitaran la visualització dels diferents llocs d’interés presents en aquestes deu muntanyes valencianes.

M’agradaria també comentar que aquest llibre ha sigut el resultat de mesos de treball. En tot eixe temps hi ha moltes hores de treball davant de la pantalla de l’ordinador dedicades a la recerca d’informació i a l’escriptura. Hi ha també hores dedicades a la correcció d’errades ortogràfiques i gramaticals (de les quals sempre n’hi pot haver alguna que no haja trobat), a la reformulació de les idees expressades i a la maquetació.

No obstant això, hi ha també molt de treball de camp. Viatges fets amb el propòsit de fer fotografies que encara faltaven o per acabar de conéixer els llocs que volia tractar en el llibre.

Tot en conjunt ha sigut, al cap i a la fi, una experiència complexa però que ha servit per a enriquir la visió que tenia de les muntanyes valencianes i descobrir alguns dels nombrosos tresors que guarden al seu entorn.

Espere, per tant, que aquest llibre, amb les seues limitacions, puga servir de la mateixa manera a molta altra gent interessada en el patrimoni valencià. Són quantioses les joies que tenen les nostres muntanyes i, encara que no ho sabem, estan esperant-nos per a mostrar-se i captivar-nos.

Com a aperitiu i en agraïment a Espadàniques per l’oportunitat de fer difusió d’aquest projecte, compartisc amb tots vosaltres les pàgines dedicades a una de les deu muntanyes triades, que podem trobar a la preciosa localitat de Torralba del Pinar, a la serra d’Espadà.

EL PINAR

Dades generals

El cim del Pinar, també conegut com Alt de la Santa, es troba en el terme municipal de Torralba (o Torralba del Pinar), en la comarca de l’Alt Millars, dins dels límits del Parc Natural de la Serra d’Espadà (sistema Ibèric). Assoleix una altura de 1.102 metres, cosa que el converteix en el segon cim més elevat de la serra. Segons es diu al poble, el nom de la Santa prové d’una xicoteta capella que els militars hi van construir durant la Guerra Civil.

Cim del Pinar, a 1.102 metres

Patrimoni natural

Hem de tindre en compte que la localitat de Torralba (i, per tant, el cim del Pinar) s’ubica en la seua totalitat en l’interior del Parc Natural de la Serra d’Espadà, raó per la qual el seu patrimoni natural està caracteritzat per una gran diversitat i valor ecològic. Dins del terme municipal, trobem grans extensions de boscs on les espècies predominants són els pins, les sureres i les alzines. De fet, quasi 1.200 hectàrees de la superfície del municipi estan ocupades per boscs, mentre que els cultius no en representen més de 100. En referència a les sureres, resistents al foc, hem d’indicar que les de la serra d’Espadà constitueixen la major massa d’aquest tipus de tot el País Valencià, gràcies a la naturalesa silícia del sòl. A més, aquests arbres han tingut una gran importància en l’economia dels pobles del parc natural a causa de la producció del suro.

Entre la flora de la zona també són destacables els matolls, amb espècies com el bruc i el ginebre, entre d’altres. I no podem menysprear l’existència dels cultius, que es caracteritzen per la presència d’ametlers, garroferes, oliveres i cirerers.

Sotabosc en la pujada al cim

Destaca també en el municipi la Microreserva de Flora del Tallar, de poc més de 8 hectàrees d’extensió, amb importants espècies vegetals protegides, i on antigament s’elaborava carbó que després es venia als municipis de la Plana i Sogorb.

Entre les aus, té especial importància l’àguila de panxa blanca, escassa i amenaçada. A més, hi trobem altres espècies d’àguiles com la serpera i la calçada. Tanmateix, pel que fa als rapinyaires podem trobar també l’astor, el mussol banyut i el duc. Altres espècies d’aus són el gaig, el pit-roig o el pica-soques blau.

Pel que respecta als mamífers, destaca la presència de porcs senglars, de l’esquirol comú, raboses, fagines i genetes, entre d’altres, a més de diferents espècies de ratpenats, algunes de les quals es troben en perill d’extinció.

Els amfibis es troben representats amb espècies com el gripau comú, el gripau corredor o l’ofegabous, que viu en aigües tranquil·les com les basses de reg.

El fardatxo, la sargantana cuallarga i serps com la verda i la blanca són alguns dels rèptils que habiten la serra d’Espadà.

Clima

El clima de la zona és de tipus mediterrani amb un lleuger matís continental, amb períodes de sequera durant l’estiu i èpoques de pluja en els mesos de tardor. De la mateixa manera que en la resta del parc natural, el clima a Torralba destaca també per la seua humitat, superior a les zones circumdants a causa del relleu i orientació de la serra. En algunes ocasions, a l’hivern, es donen precipitacions en forma de neu.

Patrimoni cultural i material

En la localitat de Torralba trobem l’església parroquial del segle XVIII, dedicada a la Transfiguració del Senyor. En un costat de l’església figuren unes creus gravades que, segons diuen els veïns del poble, les feien els mossos abans de partir a la guerra amb l’objectiu de rebre protecció i tornar al poble en el futur. En el seu interior, es conserva una creu processional de gran valor que data del segle XVIII.

El nucli urbà, amb estètica medieval i declarat Bé de Rellevància Local, mereix també que dediquem uns minuts a passejar pels seus carrers i gaudir de la tranquil·litat que els caracteritza. L’origen àrab del municipi es mostra ens els carrers estrets i concèntrics, conformats per xicotets edificis amb parets emblanquinades.

Església parroquial de Torralba

L’ermita de Santa Bàrbara, d’una sola nau i ubicada als afores del poble, va ser construïda pels veïns, segons es creu, sobre una antiga mesquita àrab. Hi podem trobar un panell ceràmic en què figura una oració a la santa. És una ermita xicoteta, de 7 metres de llargària i 5 metres d’amplitud. Santa Bàrbara i el Crist de l’Agonia són els patrons de la localitat i tenen les seues festes el primer cap de setmana de desembre, moment en què té lloc una peregrinació a l’ermita.

Carrers de Torralba

Ermita de Santa Bàrbara

Hi ha també una gran presència de fonts repartides pel municipi, com la del Santíssim Salvador o la de Santa Bàrbara, les aigües de la qual són de mineralització molt dèbil i preades pels veïns. Aquesta última font es situa al costat del llavador del poble i comparteix amb aquest el subministrament d’aigua. Tenim també la Font Vella, que durant molt de temps va ser l’encarregada d’abastir d’aigua els habitants de Torralba.

Llavador del poble

El castell de Vialeva o Villahaleva és un altre dels atractius de la localitat. D’origen àrab i construït entre els segles X i XII, ara només en queden algunes restes i ha sigut declarat Bé d’Interés Cultural.

Per altra banda, entre els municipis de Villamalur i Torralba trobem el Castillejo, un conjunt d’estructures militars de la Guerra Civil construït mitjançant la tècnica de la pedra en sec sobre un antic jaciment iber.

I, finalment, tenim Los Morrones de Gil, una formació muntanyosa al peu de la qual hi ha una antiga mina de mercuri.

Rutes de pujada al cim

Entre els camins de pujada al Pinar, en tenim un parell. Una possibilitat consisteix a eixir des de la localitat de Villamalur. Si iniciem l’excursió en aquest poble i passem pel sud de l’Alt del Pinar (1.044 metres d’altura, no confondre amb el Pinar o Alt de la Santa, del qual parlem en aquest capítol), ens espera una ruta de 7 quilòmetres aproximadament (només d’anada) fins arribar al cim. Aquesta ruta no té cap dificultat tècnica i transita per camins entre pins i sureres, per l’aljub de l’Alt del Pinar i per les restes d’unes trinxeres de la Guerra Civil fins arribar al vèrtex geodèsic en el cim del Pinar.

Una segona alternativa de pujada, més curta (3 quilòmetres i mig d’anada), s’inicia en la mateixa localitat de Torralba. Aquesta ruta tampoc té cap pas complicat. Tanmateix, hi trobem un parell de trams que, malgrat que no són llargs, tenen un desnivell important. Per tant, com sempre que anem a la muntanya, és recomanable tindre un estat de forma física adequat. En aquesta ruta passarem, entre altres punts, per la Fuente del Cerezo, prop de la Fuente Montalbanas i el Collado de la Rocha.