«Espadàniques»: un exemple de dinamització 2.0

per Equip Espadàniques
Twitter: @espadaniques

Publiquem actualitzada l'aportació que vam fer al mes de març de 2015 per a la revista Memòria Viva 7 del projecte #Patrimoni PEU-UJI de la Universitat Jaume I. Trobareu la versió original (amb dades de març de 2015) ací.

«En un període de globalització rampant, migració massiva i diversitat creixent en societats de gairebé tot arreu, és temps de considerar el paper de la cultura i l’aprenentatge del patrimoni en el desenvolupament socioeconòmic de les comunitats, el seu sentit d’identitat i de cohesió, i la qualitat de vida de la gent»

Peter Kearns¹

L’observació de com es mou en un context de crisi la dinamització cultural –entesa en un sentit molt ampli–, planificada i conscient, en les societats avançades és el fonament de la nostra intervenció social. Martí Casas, parlant dels museus de Catalunya en aquesta conjuntura, explica en l’article «Els museus catalans i la crisi (2): màxim estalvi i molts sacrificis» del seu blog:

«Des de l’inici de la crisi, paraules i conceptes com “austeritat”, “reducció de costos”, “dèficit de funcionament”, “desequilibri pressupostari” o les famoses “retallades” han entrat amb força en el vocabulari quotidià dels professionals dels museus catalans. [...] El primer que han fet totes les institucions ha estat implementar fórmules per intentar ser més eficients i reduir al mínim les despeses corrents. Són mesures imprescindibles, no només en temps de crisi, que es poden adoptar de manera ràpida i amb relativa facilitat perquè no acostumen a ser traumàtiques. [...] Tots han reduït al mínim l’ús del paper imprès, suprimint o reduint les invitacions, els fullets o les trameses postals. Internet i les xarxes socials han estat un gran aliat en aquest sentit, i totes les institucions que encara no hi havien acabat d’entrar ara s’hi han hagut de familiaritzar i adaptar, de grat o per força».²

De vegades, però, la mera presència de les entitats culturals en les xarxes socials no assegura la dinamització efectiva, pels motius que analitza Javier Celaya (2009) amb clarividència.³ Han estat una moda, «sin haber reflexionado previamente sobre cuáles son los objetivos de negocio y de comunicación que quieren lograr con su presencia en estas plataformas». [...] Dejándose llevar por las modas o pensando que estas herramientas son un mero juego, muchas entidades culturales han entrado en las redes sociales sin analizar sus consecuencias e implicaciones en la organización». Després d’analitzar-los, conclou: «Las entidades culturales deben estar y participar en las redes sociales, pero antes de darse de alta en las mismas deberían tener en cuenta estos aspectos básicos, así como otros más estratégicos, con el fin de evitar errores, desagradables sorpresas o la sensación de tener una nula rentabilidad por su presencia en la web social».⁴

 No és un entorn fàcil la serra d’Espadà i els seus pobles pel que fa a l’actuació cultural. En general, s’hi aprecia un individualisme galopant de les localitats i, pitjor encara, un sentiment prou superflu dels seus habitants de pertànyer a una unitat natural i cultural. A hores d’ara, el mig desmantellat Centre d’Interpretació de la Serra d’Espadà, ubicat a Eslida, no pot exercir massa influència per la curtedat dels objectius d’intervenció que planteja. Ben mirat, estem davant de realitats i de sensibilitats ben diferents que no han arribat a tocar-se ni, molt menys encara, a influir-se.

Nosaltres creiem que els pobles de la serra d’Espadà –tant els inclosos en l’àrea del parc natural, com en l’àrea d’influència o fora de qualsevol protecció per motius diversos no sempre comprensibles– tenen molt en comú. I això, sovint, és desconegut pels seus habitants i pels fills i filles que, havent-hi nascut, un dia van emigrar a altres llocs a la recerca altres possibilitats de vida.

El 16 de maig del 2014 naixia «Espadàniques», un projecte 2.0 de dinamització del territori mitjançant la difusió d’informacions i investigacions centrades en els pobles de la serra d’Espadà. Aquesta idea veia la llum després d’un temps en què detectàvem –a més de la crisi econòmica i les seues conseqüències més evidents– una involució en els plantejaments de promoció i difusió cultural dels ajuntaments i de les mancomunitats del nostre entorn. Unit a això, les associacions i els col·lectius que hi actuaven des de feia temps s’han replegat a posicions d’hibernació o d’autoconservació per no desaparéixer, en el millor dels casos. La migradesa de les subvencions –quan n’hi ha–, el caràcter estacional de la població i altres factors coadjuven a aquesta situació.

«Espadàniques», nascut com a iniciativa individual i ja des del principi amb el marcadíssim tarannà col·laboratiu que caracteritza les xarxes socials, en poc de temps ha adquirit el caràcter de projecte compartit i comú, obert a totes les persones que hi volen participar. Des de la humilitat, i a poc a poc, sense ínfules, va fent de paraigua de diverses iniciatives aïllades i esparses per l’Espadà, a falta d’altres projectes aglutinadors. Amb tal voluntat, hem trobat un desig social de rellançament del territori des del coneixement de la seua història, costums, activitats, paisatge i imatge. En poques paraules: de la seua cultura. En data 25-3-2015 –10 mesos després de ser creat– compta amb un blog de 54 entrades publicades en obert i quasi 44.000 visites (espadaniques.blogspot.com), i un compte de Twitter (@espadaniques) amb 1.677 seguidors, a més del publicador de continguts del servei de xarxa Google+.

Tot seguit expliquem quins són els treballs i els petits secrets d’«Espadàniques», construïts des de la intuïció i dia a dia.

1. Com s’articula «Espadàniques»?

El blog i el compte de Twitter apareixen al mateix temps, al maig de 2014. Han anat creixent a poc a poc fins arribar a tocar interessos diversos dels destinataris. Som conscients que el Facebook podria ampliar notablement l’impacte de la informació que generem, però cal tindre present que es tracta d’un projecte a temps parcial no professionalitzat.

1.1. El nostre/vostre blog: espadaniques.blogspot.com

Com hem dit adés, en la bitàcola hi ha publicades fins a l'octubre de 2016 –moment en què publiquem aquesta actualització– un total de 54 entrades sobre temes diversos. De més antigues a més actuals, hi trobareu les següents:

1. Maig 2014: Quin futur per a la serra d’Espadà?
2. Maig 2014: Les portes a la serra d’Espadà
3. Juny 2014: La producció d’oli a la serra d’Espadà: un DAFO del segle XIX (Òscar Pérez Silvestre)
4. Agost 2014: Els viatges de Juan Sánchez Cisneros per la serra d’Espadà (1805-1807)
5. Agost 2014: Les expedicions del botànic Cavanilles per la serra d’Espadà (1792-1793)
6. Agost 2014: Sobre la primera descripció de la serra d’Espadà (1561)
7. Octubre 2014: Els últims dies dels moriscos de la serra d’Espadà (I)
8. Octubre 2014: Els últims dies dels moriscos de la serra d’Espadà (i II)
9. Octubre 2014: On estan els tresors amagats pels moriscos expulsats?
10. Octubre 2014: El Molí d’Aire d’Eslida (Jaume Buïgues)
11. Novembre 2014: Llegendes de la serra d’Espadà: la conquesta de Castro (Òscar Pérez Silvestre)
12. Novembre 2014: Els goigs com a manifestació de la religiositat popular d’un poble: Artesa (Ismael Chiva)
13. Novembre 2014: Excursió al pic de la Font de Cabres (la Vall d’Uixó). PR V 164 (Sisco Garcia)
14. Desembre 2014: Els vasos de suro: un artefacte espadànic (Òscar Pérez Silvestre)
15. Desembre 2014: Caminant per l’Espadà (Antoni Pitarch)
16. Desembre 2014: Antonio Ponz Piquer: cartes sobre la serra d’Espadà (1779 i 1788)
17. Desembre 2014: Les nostres vivendes. Apunts sobre arquitectura tradicional a la serra d’Espadà (Juanma García)
18. Gener 2015: Espadà, microcosmos valencià (Xavier Delgado)
19. Gener 2015: Castro i Suleima (Suera Alta): espais arqueològics (Òscar Pérez Silvestre)
20. Gener 2015: Llegendes de la serra d’Espadà (II): la conquesta del castell de Boinegro (Argelita)
21. Gener 2015: El nostre patrimoni més proper (Àngel Portolés)
22. Febrer 2015: Emili Beüt, un pioner per la serra d’Espadà (1902-1993)
23. Febrer 2015: Espadànics als camps de concentració nazis (Lara Cardona Fernández)
24. Febrer 2015: La passió fotogràfica de Mario Guillamón Vidal (1924-1990) per la serra d’Espadà
25. Març 2015: Vegetació endèmica en la serra d’Espadà (Gondina Hierbas Aromáticas)
26. Març 2015: Zoomorfisme del Príncep: la felicitat del nostre petit país (Josep Lluís Abad i Bueno)
27. Abril 2015: La mossa de Suera (Ismael Chiva)
    28. Maig 2015: Vicent Andrés Estellés i l'Espadà en el Mural del País Valencià
    29. Maig 2015: El valle que nos lleva (Rubén López Morán)
    30. Juny 2015. Eriçons (Josep Lluís Abad i Bueno)
    31. Juliol 2015: Documental i llibre Terra, viatge a l'origen (David Segarra Soler)
    32. Juliol 2015: El Catálogo Monumental de la Provincia de Castellón de la Plana: una visió inèdita de l’Espadà-Millars (Ismael Chiva)
    33. Juliol 2015: Un lugar extraordinario (Juan José Carrasco)
    34. Agost 2015: Llegendes de la serra d'Espadà (III): la gerra soterrada d'Eslida (Òscar Pérez Silvestre)
    35. Agost 2015: Cuina tradicional de la serra d’Espadà (I): els dolços (Laura Agea)
    36. Setembre 2015: Llegendes de la serra d’Espadà (IV): el tresor morisc d’Artana
    37. Setembre 2015: Estampas artanencas (Rubén López Morán)
    38. Novembre 2015: Llegendes de la serra d'Espadà (V): les narracions d'Elisa Pérez Rodríguez (1912), (Òscar Pérez Silvestre)
    39. Desembre 2015: Pere Calders: de maniobres per la serra d'Espadà (Ismael Chiva)
    40. Desembre 2015: Vents d'hivern (Josep Lluís Abad i Bueno)
    41. Gener 2016: Llegendes de la serra d'Espadà (VI): les narracions d'Elisa Pérez Rodríguez (1912). La cueva del Estuco (Òscar Pérez Silvestre)
    42. Febrer 2016: Cuina tradicional de la serra d'Espadà: olles, sopes i guisats (Laura Agea)
    43. Febrer 2016: Eleuterio Pérez Solernou: mestre i excursionista (1879-1917), (Òscar Pérez Silvestre)
    44. Març 2016: Flor de neu (Josep Lluís Abad i Bueno)
    45. Abril 2016: Una fotografia inèdita d'Onda de l'any 1897 (Ismael Chiva)
    46. Abril 2016: Mussol del cor (Josep Lluís Abad i Bueno)
    47. Maig 2016: Un episodi poc conegut de les topeties entre Eslida i Artana: el litigi del cuiro (Òscar Pérez Silvestre)
    48. Juliol 2016: Primer dissabte d'estiu, 2016 (Josep Lluís Abad i Bueno)
    49. Juliol 2016: La volteta (Josep Lluís Abad i Bueno)
    50. Juliol 2016: El lèxic del suro en el Diccionari normatiu valencià (AVL), (Òscar Pérez Silvestre)
    51. Agost 2016: Huit despoblats moriscos de la serra d'Espadà (Ismael Chiva)
    52. Agost 2016: Capvespre trist (Josep Lluís Abad i Bueno)
    53. Setembre 2016: Eleuterio Pérez Solernou: mestre i excursionista (1879-1917). De la Vall a Eslida (Òscar Pérez Silvestre)
    
    54. Setembre 2016: Unes recensions sobre llibres espadànics de Nel·lo Navarro (Òscar Pérez Silvestre)

Com es pot comprovar, 40 entrades corresponen a col·laboradors que hem anat fent al llarg d’aquest any. Les altres 14 són elaborades per l’administrador del blog. La diversitat temàtica va eixamplant-se a poc a poc, amb treballs sobre arquitectura tradicional, excursionisme, la imatge dels viatgers per la serra en diversos moments, botànica, llegendes, religiositat popular, patrimoni, arqueologia, documents històrics i llibres poc coneguts, productes elaborats pels oficis antics, gastronomia, història, literatura que parla de la zona, fotografia antiga i alguns textos literaris actuals habitualment inèdits.

Sabem que hi ha molt per fer, però no partim del no-res. Hi ha moltes experiències en quasi tots els pobles de la serra d’Espadà que potser no han anat a més arran dels retalls i de la falta de criteri a l’hora de prioritzar la cultura al nostre territori, però ací estem i continuarem estant-hi. Realimentats per eixe desig social que comentàvem –molt més ampli del que pensàvem i no circumscrit als habitants espadànics de tot l’any– de conéixer millor aquest fragment de terra valenciana que es pot explicar de moltes maneres, la nostra intenció és anar ampliant el cos de col·laboradors i de temes. La nostra modesta missió és intentar aportar elements nous i/o originals i fer de paraigua de propostes interessants i ben formades que potser no tindrien veu o altaveu en el circuit oficial organitzat al voltant d’Espadà. Som una pedra més, això sí, de la ribassada que entre tots hem de fer cada dia.

1.2. @espadaniques: la vitalitat, diversitat (i efimeritat?) de Twitter

Si haguérem de concretar quina és l’eina que més dinamisme dóna a «Espadàniques», sens dubte hauríem de dir que és Twitter. Això, que en principi és molt positiu, té desavantatges en considerar que el TL de qualsevol piulador/a està en moviment i actualització constants. És, per tant, més efímer tot, encara que els continguts sempre es puguen localitzar i consultar més tard.

Nosaltres intentem que la nostra participació en Twitter siga significativa i prou autocentrada en el territori que intentem remoure i promoure. Per a això, fem ús de diversos recursos i tècniques que tractem de descriure de forma senzilla i intuïtiva:

1.2.1. Tuits d’elaboració pròpia

Són la nostra aportació més original i distintiva, una bona mostra dels nostres interessos personals que, per descomptat, no esgota ni de bon tros el territori cultural de la serra d’Espadà. Sempre hem intentat fer observacions allunyades del tipisme i del topisme, just al contrari del que fan alguns dels projectes mercantilitzadors presents des de fa un temps en la serra. No sabem fer-ho d’una altra manera, i ho fem sine ira et cum studio. El dia que tinguem la sensació de no donar res ni de distingir-nos, segurament desapareixerem voluntàriament.

Les limitacions no permeten estar en tots els llocs, per això intentem omplir els nostres nombrosos buits amb les aportacions valuosíssimes de col·laboradors que ens envien fotos i missatges més pròxims als fets, a més de completar-ho amb la consulta de premsa digital.

Per tal d’articular i donar coherència a alguns dels missatges, hem creat unes quantes sèries que han generat molt d’interés mentre es publicaven i que reprenem de tant en tant. Són aquestes:

#Biblospadànics: llibres i treballs d’investigació sobre temes diversos del nostre territori, ja siguen novetats, contemporanis o antics. Si estan digitalitzats posem l’enllaç al repositori on estan allotjats.

#Publispadàniques: anuncis publicitaris dels anys 1920-1925 de productes elaborats en els pobles de la serra, extrets de les guies comercials d’aquell temps. 

 

#Covespadàniques: és una tria de coves de la serra, amb l’enllaç a la base de dades de l’Espeleoclub Castelló (http://www.cuevascastellon.uji.es/), la qual conté prop d’un miller de cavitats descrites de la serra d’Espadà.

#Espadà80: es tracta de la sèrie de reportatges digitalitzats que el diari Mediterráneo publicava en els anys 80 sobre els pobles castellonencs. Hem oferit tots els d’Espadà. Com a complement d’aquesta, estem preparant-ne una altra denominada #RutesGispert en homenatge a Luis Gispert Macián, autor de la primera guia sobre els pobles de la serra: Caminando por la Sierra de Espadán (València, 1980).

#Topospadànics: dóna accés als PDF que publica l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre toponímia. De moment estan disponibles Betxí, Chóvar, Onda, Suera, Almenara, Algimia de Almonacid i Alfondeguilla.

#Cartospadànica: possiblement, és la col·lecció amb què més hem gaudit en el procés de documentació i acotació. Diàriament oferíem un mapa amb la representació de la serra d’Espadà en la cartografia europea des de 1585 fins al 1900.

#Arqueospadànica: és una sèrie encara incipient sobre peces i investigacions arqueològiques. Intentem que el tuit continga una imatge i l’enllaç a la publicació digitalitzada en repositoris o portals de revistes.

#Blogosfera espadànica: creiem que és molt important que la gent que fa ús de les xarxes conega quins blogs es fan des de dins del territori. El temps, l’exploració i les noves coneixences personals ens acosten a bitàcoles molt interessants (excursionisme, reflexió, literatura, assaig...) que ens agrada difondre. Entre tots, treballant en comú i compartint, es pot anar més lluny.

#FestesEspadà: amb l’arribada de l’estiu, els nostres pobles s’omplin de visitants estacionals i d’actes festius. Dins de les nostres possibilitats, facilitem la consulta dels programes d’actes de totes les localitats que ens arriben per mitjans digitals.

#SerraEspadà: estem molt satisfets d’haver popularitzat aquest hashtag, que fem servir en la gran majoria de tuits (de vegades, #Espadà per necessitats d’espai). A hores d’ara ja l’utilitzen diversos usuaris i això facilita la creació de comunitat i la recerca a les persones interessades.

1.2.2. Tuits d’altres comptes espadànics interessants

Nosaltres tenim un lema que apliquem en la nostra vida i en l’acció en «Espadàniques»: la frase «No tot està per fer i tot és possible» refà aquells versos de Martí i Pol que canta Lluís Llach en «Ara mateix». Sabem, com a premissa, que no partim del buit. En aquest temps d’activitat en la xarxa, i a partir dels anys anteriors de compromís en alguns projectes locals, hem aprés que s’han fet moltes coses vàlides i duradores que cal aprofitar. No podem estar eternament començant de zero; més aïna, cal ser crítics –tindre criteri, vaja– i marcar-se un rumb de construcció vàlid a mitjà termini que ens faça veure-hi clar que allò que fem té un sentit i aporta valors, coneixement i autoestima al personal del territori i també de fora que se l’estima. Espadà és un país de recepció de visitants, però al llarg de la història ha estat, també, un lloc d’eixida i de pèrdua notable d’habitants. Reconciliar, donar-la a conéixer i re-arrelar els fills, néts i besnéts d’aquells emigrants forçats és una mediació ben bonica que creiem que anem fent.

Per això, necessitem la concurrència d’informadors de diversos punts geogràfics de la serra. Un dels fonaments de la xarxa 2.0 és la compartició del coneixement, que sabem que fem i fan amb molt de gust. Ben mirat, qui no hi vol compartir, no hi participa. Entre altres, els més rellevants per a nosaltres són @caminsnatura, @JuanJCarrasco, @eltrianguloemo, @almonecir, @geammar, @ayodar_com o @MeteoTales.

1.2.3. Tuits d’altres comptes extraespadànics d’interés general

En aquest grup hi ha diversos usuaris interessantíssims que aporten enllaços a informacions i a reflexions vàlides i generalitzables a qualsevol entorn natural, ja siga sobre meteorologia, patrimoni, cultura, fotografia, gestió forestal, legislació, etc.

1.2.4. Tuits esporàdics de fotografia i/o valoracions de visitants

Les visites als pobles de la serra d’Espadà aboquen de vegades àlbums de fotos molt rics i valoracions que potser interessen als nostres seguidors més fidels, atents a la vida del dia a dia a la serra. La llista fóra inacabable, però volem destacar sobretot la labor de @JuanJCarrasco i @CastellonPics, que recull i elabora de tant en tant fotografies de qualitat de la xarxa.

Com donem més vida als continguts que es piulen?

Bàsicament, fem ús de tres procediments per tal que els continguts –ja siguen nostres o d’altri– tinguen més vida útil en aquesta xarxa social tan àgil.

1. Pel que fa als que nosaltres generem, és evident que alguns responen a actes culturals amb data de caducitat. Per tant, la nostra missió es limita a difondre la cita i recordar-la fins a l’últim moment; posteriorment, fem RT de tuits interessants de persones que hi han assistit o de la nota de premsa. Hi ha, però, altres piulades nostres més atemporals que considerem que mereixen continuar apareixent en els TL, i per a això ens fan molt de paper els gestors Tweetdeck i Hootsuite, que permeten planificar i diferir piulades, ja siguen noves o redifoses.
2. Cada dia intentem revisar les llistes creades de tuits d’altres persones que seguim amb un interés especial i d’aquells que contenen paraules clau (nom dels pobles de l’Espadà, «Serra Espadà», «Sierra Espadán», per exemple). Normalment, els marquem com a favorits i més tard en fem RT, així contribuïm a difondre en altres moments del dia la piulada original i s’allarga la vida d’un tuit que, al nostre parer, creiem útil per als seguidors.
3. L’altre recurs, posterior al que hem enunciat adés, és fer citació de la procedència i conservar al màxim el text original i els enllaços o fotografies, sempre que la llargària ho permeta.

1.3. «Espadàniques» en la plataforma Google+

El fet de tindre el blog allotjat en Blogspot, servei de Google, publica i comparteix si volem els nostres continguts directament en Google+. Tot i el creixement rapidíssim que tingué aquesta «plataforma social» –així és com l’anomenen els creadors–, els experts asseguren que els usuaris en fan poc d’ús (només 3 de cada 10 registrats la visiten almenys una vegada per mes), però ens resulta interessant com a input (accés ràpid a noves informacions de blogs d’altres persones que seguim, sobretot rutes per la serra d’Espadà i àlbums de fotos) i com a output que publicita i dóna accés a la nostra bitàcola. La creació de cercles d’interés és útil per a compartir i rebre informació, però en general creix amb comptagotes i sembla que no es corresponga la quantitat de visualitzacions amb un impacte major.

2. Un camí obert i compartit, si voleu

A tall de conclusió, volem tractar breument unes idees que puguen arredonir l’exposició anterior. Des d’«Espadàniques» som conscients de totes les limitacions d’un projecte com aquest, però també de les seues fortaleses. El debat, tanmateix, se situa en una altra esfera i implica altres interrogants: ¿És/serà capaç el territori de la serra d’Espadà i els agents que hi actuen de promoure’l significativament? ¿Es pot pal·liar aquell individualisme local que esmentàvem, o dit d’una altra manera, s’hi pot retornar un sentiment de pertinença amb efecte d’arrelament durador, amb tot el que això representa?

«Espadàniques» és una iniciativa 2.0, però no és virtual. Creiem fermament que té els peus en terra i els ulls fixats en un territori pendent d’articulació i promoció sostenible. La nostra única pretensió és aportar a la comunitat i col·locar correctament la nostra pedra en aqueix ribàs que no ens agrada veure ensulsit. No hi falten mans preparades, sinó voluntat d’actuació, saber com es fa, suport i entusiasme. No es tracta de resistir, sinó de construir, proposar, imaginar futurs possibles; no és pugnar per conservar allò que tenim, sinó atrevir-nos a dibuixar nous horitzons d’alternatives que tenim a l’abast de la mà. En això estem.

NOTES

1 Kearns, Peter: Heritage, Regional Development and Social Cohesion. Örstersund, 2010.

2 https://embadalits.wordpress.com/2014/11/06/els-museus-catalans-i-la-crisi-2-maxim-estalvi-i-molts-sacrificis/ (consulta del 17-3-2015).

3 «El sector cultural en las redes sociales». http://www.dosdoce.com/articulo/opinion/2864/el-sector-cultural-en-las-redes-sociales/ (consulta del 23-3-2015).

4 La cursiva és nostra.