Què és Espadàniques?

dijous, 22 de setembre del 2016

Unes recensions sobre llibres espadànics de Nel·lo Navarro

per Òscar Pérez Silvestre
Filòleg, investigador i escriptor

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'estes ressenyes publicades en la revista Saó i Caramella sobre novetats bibliogràfiques que parlen sobre la serra d'Espadà, escrites pel valler Nel·lo Navarro.







Els fils de la memòria
Nel·lo Navarro i Josep V. Font
Onada Edicions, 2015

Un títol tan suggeridor, d’entrada, em convida a fer unes divagacions sobre la vitalitat de les llegendes, rondalles i contalles tradicionals al territori de la serra d’Espadà. Si bé el llibre –reedició del magnífic Vora del riu d’Uixó (1994)– se centra en el territori per on discorre el Belcaire (Fondeguilla, la Vall d’Uixó, Moncofa i, de retruc, la Vilavella veïna), com sempre hi trobem elements compartits amb la resta de la rondallística europea. Ben mirat, potser aquest llibre ara revisat i, de nou, posat en circulació per Onada Edicions siga un dels pocs exemples en el circuit llibresc que recull materials del territori espadànic, ni que siga del vessant sud-est. La resta de la serra, però, continua dissortadament en un erm que no ha oferit cap treball sistemàtic. Sabem que s’hi estan fent coses, però aïlladament i de cara al melic propi.


En aquest bon exemple dels investigadors i escriptors Nel·lo Navarro i Josep V. Font, els relats tradicionals no són presentats ni deixats caure en un continuum indexat, com sol ser habitual en els reculls a l’ús, sinó que apareixen enllaçats com cireres en cistella per una ficció situada cronològicament a la fi de la primera guerra carlina (1833-1840), quan dos pròfugs de l’exèrcit de Cabrera fan cap a les muntanyes. Un d’ells, el narrador de la trama, es posa a escriure a la vellesa aquella estada en terra desconeguda amb el company oriünd, que és qui li transmet les històries tradicionals. Aquest, un bon coneixedor del terreny, li fa de guia del paisatge i li amenitza les nits l’espera a l’amagatall amb una onzena de narracions de diversos gèneres com ara rondalles meravelloses, d’enginy, de gegant beneit i llegendes etiològiques.
El recull que presentem ja ha estat estudiat científicament per Vicent M. Garcés Ventura en el novíssim número 13 de la revista d’estudis Aigualit del Centre d’Estudis Vallers (disponible en centreestudisvallers.com), que en destaca amb justícia de criteri que representa “un meravellós model de literatura tradicional i una autèntica mostra d’amor cap a la història, els costums, la literatura i la gent de la nostra localitat. Posar per escrit aquestes narracions ens ha permès conservar aquestes històries i rescatar-les de l’oblit, alhora que ens reconcilien amb una literatura, de caire tradicional, que ha ajudat a configurar com cap altra l’ideari col·lectiu del nostre poble”.

Celebrem la nova posada en circulació d’aquests relats, que “si bé no aconseguiran recuperar un circuit literari oral, víctima dels avanços d’aquesta moderna societat, sí que permetran entendre la popularitat d’alguns personatges, de certs malnoms, així com també pseudotopònims que moltes generacions de vallers i valleres utilitzen en el seu dia a dia”, ens diu Garcés. Una vegada més, els pobles grans de l’àrea d’influència de la serra d’Espadà fan de pioners i, esperem, d’espenta per a la resta de poblets, als quals convidem a recuperar unes històries que expliquen tantes coses... 




Terra cremada i ignota
La memòria es perd, però també s’ofega. L’ofeguen, l’ofeguem, i em ve automàticament a la ment aquella escena cinematogràfica de Cañas y barro vista de xiquet amb els ulls mig coberts. Nel·lo Navarro (la Vall d’Uixó, 1960) és ben conegut per la seua obra poètica i narrativa dins del nostre circuit literari, però potser calga afegir a la seua biografia oficial una passió que l’acompanya i que ha cultivat des de ben jove, quan no s’estilava tindre afició per les restes materials de la Guerra Civil i et miraven malament; una baula entre la gent de postguerra que recollia metralla i l’interés posterior per recuperar ho reitere metralles i/o memòries.



Com a fruit de centenars de passejades, entrevistes, preguntats i consultes, han nascut alguns llibres i treballs de referència per als interessats en la contesa bèl·lica a la serra d’Espadà i la rodalia de la Plana. Guia excel·lent i amé, un erudit sense petulàncies, ens va oferir fa pocs anys un catàleg pioner i innovador sobre la munició de les armes lleugeres de la guerra passada, Símbols en el ferro (Ed. Base, 2008), elaborat amb un altre expert, el saguntí José Manuel Palomar.
Amb Les mans i altres contes de guerra (Ed. Unaria), reconegut a Castelló recentment amb el XIV Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado, Nel·lo Navarro reconstrueix escenes ambientades en els primers moments de la guerra i d’altres en què l’enfrontament va marcar la vida dels seus protagonistes. Ben mirat, ens hi reconeixerem de seguida perquè són extrapolables a les nostres històries familiars o a les anècdotes cruentes que ha heretat aquest país d’aquella guerra. Amb un vast coneixement del context i de les microhistòries el valler reprén toponímies i racons tradicionals que emmarquen el vessant sud-oriental de la serra de Ponent Girat (la serra d’Espadà), basteix un grup de huit narracions arrelades al terrer que s’allarguen al nostre temps, amb fluxos de rememòria a aquells anys 30. Especialment colpidora ens ha resultat «La platja», en aquest sentit.
Navarro està de bona collita. Quan llegireu aquestes línies estarà presentant a Nules el seu darrer poemari premiat, Llebeig, amb la LX Flor Natural.

Les mans i altres relats de guerra
Ed. Unaria. Castelló de la Plana, 2014





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.