per Òscar Pérez Silvestre
Filòleg, investigador i escriptor
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'estes ressenyes publicades en la revista Saó i Caramella sobre novetats bibliogràfiques que parlen sobre la serra d'Espadà, escrites pel valler Nel·lo Navarro.
Filòleg, investigador i escriptor
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'estes ressenyes publicades en la revista Saó i Caramella sobre novetats bibliogràfiques que parlen sobre la serra d'Espadà, escrites pel valler Nel·lo Navarro.
Els fils de la memòria
Nel·lo Navarro i Josep V. Font
Onada Edicions, 2015
Un títol tan
suggeridor, d’entrada, em convida a fer unes divagacions sobre la vitalitat de
les llegendes, rondalles i contalles tradicionals al territori de la serra
d’Espadà. Si bé el llibre –reedició del magnífic Vora del riu d’Uixó
(1994)– se centra en el territori per on discorre el Belcaire (Fondeguilla, la
Vall d’Uixó, Moncofa i, de retruc, la Vilavella veïna), com sempre hi trobem
elements compartits amb la resta de la rondallística europea. Ben mirat, potser
aquest llibre ara revisat i, de nou, posat en circulació per Onada Edicions
siga un dels pocs exemples en el circuit llibresc que recull materials del
territori espadànic, ni que siga del vessant sud-est. La resta de la serra,
però, continua dissortadament en un erm que no ha oferit cap treball
sistemàtic. Sabem que s’hi estan fent coses, però aïlladament i de cara al
melic propi.
En aquest bon exemple
dels investigadors i escriptors Nel·lo Navarro i Josep V. Font, els relats
tradicionals no són presentats ni deixats caure en un continuum indexat,
com sol ser habitual en els reculls a l’ús, sinó que apareixen enllaçats com
cireres en cistella per una ficció situada cronològicament a la fi de la
primera guerra carlina (1833-1840), quan dos pròfugs de l’exèrcit de Cabrera
fan cap a les muntanyes. Un d’ells, el narrador de la trama, es posa a escriure
a la vellesa aquella estada en terra desconeguda amb el company oriünd, que és
qui li transmet les històries tradicionals. Aquest, un bon coneixedor del
terreny, li fa de guia del paisatge i li amenitza les nits l’espera a
l’amagatall amb una onzena de narracions de diversos gèneres com ara rondalles
meravelloses, d’enginy, de gegant beneit i llegendes etiològiques.
El recull que presentem
ja ha estat estudiat científicament per Vicent M. Garcés Ventura en el novíssim
número 13 de la revista d’estudis Aigualit del Centre d’Estudis Vallers
(disponible en centreestudisvallers.com), que en destaca amb justícia de
criteri que representa “un meravellós model de literatura tradicional i una
autèntica mostra d’amor cap a la història, els costums, la literatura i la gent
de la nostra localitat. Posar per escrit aquestes narracions ens ha permès
conservar aquestes històries i rescatar-les de l’oblit, alhora que ens
reconcilien amb una literatura, de caire tradicional, que ha ajudat a
configurar com cap altra l’ideari col·lectiu del nostre poble”.
Celebrem la nova
posada en circulació d’aquests relats, que “si bé no aconseguiran recuperar un
circuit literari oral, víctima dels avanços d’aquesta moderna societat, sí que
permetran entendre la popularitat d’alguns personatges, de certs malnoms, així
com també pseudotopònims que moltes generacions de vallers i valleres utilitzen
en el seu dia a dia”, ens diu Garcés. Una vegada més, els pobles grans de
l’àrea d’influència de la serra d’Espadà fan de pioners i, esperem, d’espenta
per a la resta de poblets, als quals convidem a recuperar unes històries que
expliquen tantes coses...
Terra cremada i ignota
La memòria
es perd, però també s’ofega. L’ofeguen, l’ofeguem, i em ve automàticament a la ment
aquella escena cinematogràfica de Cañas y
barro vista de xiquet amb els ulls mig coberts. Nel·lo Navarro (la Vall d’Uixó,
1960) és ben conegut per la seua obra poètica i narrativa dins del nostre
circuit literari, però potser calga afegir a la seua biografia oficial una passió que l’acompanya i que
ha cultivat des de ben jove, quan no s’estilava tindre afició per les restes
materials de la Guerra Civil i et miraven malament; una baula entre la gent de
postguerra que recollia metralla i l’interés posterior per recuperar ‒ho
reitere‒ metralles
i/o memòries.
Com a fruit
de centenars de passejades, entrevistes, preguntats i consultes, han nascut
alguns llibres i treballs de referència per als interessats en la contesa
bèl·lica a la serra d’Espadà i la rodalia de la Plana. Guia excel·lent i amé,
un erudit sense petulàncies, ens va oferir fa pocs anys un catàleg pioner i
innovador sobre la munició de les armes lleugeres de la guerra passada, Símbols en el ferro (Ed. Base, 2008),
elaborat amb un altre expert, el saguntí José Manuel Palomar.
Amb Les mans i altres contes de guerra (Ed. Unaria),
reconegut a Castelló recentment amb el XIV Premi de Narrativa Breu Josep
Pascual Tirado, Nel·lo Navarro reconstrueix escenes ambientades en els primers
moments de la guerra i d’altres en què l’enfrontament va marcar la vida dels
seus protagonistes. Ben mirat, ens hi reconeixerem de seguida perquè són
extrapolables a les nostres històries familiars o a les anècdotes cruentes que
ha heretat aquest país d’aquella guerra. Amb un vast coneixement del context i
de les microhistòries ‒el valler reprén toponímies i
racons tradicionals que emmarquen el vessant sud-oriental de la serra de Ponent
Girat (la serra d’Espadà)‒, basteix un grup de huit
narracions arrelades al terrer que s’allarguen al nostre temps, amb fluxos de
rememòria a aquells anys 30. Especialment colpidora ens ha resultat «La
platja», en aquest sentit.
Navarro
està de bona collita. Quan llegireu aquestes línies estarà presentant a Nules el
seu darrer poemari premiat, Llebeig, amb
la LX Flor Natural.
Les mans i altres relats de guerra
Ed.
Unaria. Castelló
de la Plana, 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.