Què és Espadàniques?

dijous, 26 de gener del 2017

Toponímia històrica de Tales, del 'Llibre d’assegadors de la vila d’Onda' (1779)

per Ismael-Pascual Chiva i Molina
Autor del blog Camins en la Natura
Twitter: @ipasc_CM i @caminsnatura

ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a l'autor la cessió d'este treball inèdit.

 
La toponímia, és a dir, el conjunt de noms d’un territori concret, és una realitat viva que canvia amb el temps i que, generació rere generació, superposa uns noms de lloc nous a uns altres de vells que, a poc a poc, s’obliden. Així doncs, hom pot detectar diverses capes històriques de toponímia superposada que, al cap i a la fi, mostren les vicissituds i els canvis que s’han experimentat en una determinada contrada al llarg dels anys (Romà, 2015: 148). En aquest sentit, els topònims majors, els més importants, són més estables en el temps que els menors, els menys destacats, que són els més propicis a aquests canvis.

En qualsevol cas, la toponímia, la vella i la nova, la major i la menor, resulta ser un «valuós instrument per a la identificació dels trets més representatius d’un territori» (Cruz i Español, 2009: 179). Per això, en aquest breu escrit hem fet aplec dels topònims talers que recull el Llibre d’assegadors de la vila d’Onda de l’any 1779, per tal d’aportar una font més per a la coneixença de l’entorn de Tales en aquell segle XVIII.

A banda, els hem tractat de connectar amb la toponímia actual, cosa que ha estat possible en la major part dels casos, ja que en aquesta font apareix poca toponímia menor, i principalment se’n recull de major.

Val a dir que Tales formà part d’Onda fins a l’any 1842, i és per això que els noms del seu terme estan inclosos al llibre esmentat (Rull, 1967).

TOPÒNIMS

BARRANCO DE AHÍN
Cita al text: “... hay un paso que se encamina el barranco de Ahín por la derecha...”.
Topònim actual: Barranc d’Aín / Barranc de l’Ullastre

BARRANCO QUE BAJA DE CHICLÁ
Cita al text: “Al barranco que baja de Chiclá junto camino de Fanzara...”, “... junto al barranco que baja de Chiclá...”, “Enseguida junto al barranco que baja de Chiclá...”.
Topònim actual: Barranc de Xiclà / Barranc del Pantà

CAMINO DE MAYÓN / CAMINO DE ARTANA / CAMINO DE TALES A ARTANA
Cita al text: “... á 29 pasos se puso otra camino de Mayón en medio”, “... en heredad de Bautista Sentelles de Tales camino de Mayón...”, “... en heredad de Tomás Pallarés de Tales camino de Mayón...”, “... la hita camino de Mayón...”.
Cita al text: “... á 20 pasos camino de Artana...”, “... á 29 pasos camino de Artana...”, “... á 20 pasos camino de Artana...”.
Cita al text: “... á 23 pasos camino de Tales á Artana...”, “... de asagador camino de Tales á Artana”.
Topònim actual: Camí de la Font de Montí / Camí Vell de Tales a Artana
Comentari: Mayón, o millor dit Mallón, és un topònim d’origen aragonés amb el significat de ‘vall’ (Elcock, 1962: 293). El retrobem a Fuente de Mayón i a Mayón.

CAMINO DE SEGORBE
Cita al text: “... en heredad de Francisco Puchal de Tales camino de Segorbe...”, “... no puede haber hita camino de Segorbe...”, “... á 20 pasos camino de Segorbe...”.
Topònim actual: ?

CAMINO DE SUERA / CAMINO DE SUERAS
Cita al text: “... á un ribazo á 20 pasos camino de Suera...”, “... á 20 pasos camino de Suera...”, “... á 20 pasos camino de Suera...”, “... á 20 pasos camino de Suera...”, “... no es menester hita camino de Suera...”.
Cita al text: “... á 20 pasos camino de Sueras...”, “... á 20 pasos camino de Sueras...”, “... otra á 20 pasos camino de Sueras...”.
Topònim actual: Camí d’Onda a Suera

CAMINO DE TALES
Cita al text: “... en heredad de Juan García de Tales camino de Tales...”, “... á 20 pasos camino de Tales...”, “... á 20 pasos camino de Tales...”, “... otra á 20 pasos camino de Tales...”, “... se encontró otra camino de Tales...”, “... en heredad de Bautista Herrando de Tales camino de Tales...”, “Comienza este paso camino de Tales...”.
Topònim actual: Camí Vell d’Onda a Tales / Camí de l’Assut / Camí d’Artesola

CASTILLO DE TALES
Cita al text: “... va cruzando por el Castillo de Tales...”.
Topònim actual: El Castell

COLL DE ESPINO
Cita al text: “... rama que mira asi á coll de espino...”.
Topònim actual: Coll d’Espí / L’Espí

EL CAÑAR (DE LA VILLA)
Cita al text: “... delante del cañar de la Villa...”, “... delante del cañar...”, “... camina asi al cañar de la Villa...”, “... mira de paso asi al cañar de la Villa...”, “... del paso asi al cañar de la Villa...”, “... á borada del Canar”.
Topònim actual: El Canyar

EL RACHOLAR DE TALES
Cita al text: “... delante del racholar de Tales...”, “... paso al racholar de Tales...”.
Topònim actual: La Teuleria?
Comentari: ‘Rajolar’ o ‘rajoleria’ i ‘teuleria’ són termes sinònims. Per això pensem que ambdós topònims es poden correspondre.

Vista de Tales des de la Teuleria


EMBOSADOR DEL RÍO DE SUERA
Cita al text: “... mira al embosador del río de Suera delante de una casica del dicho puchals...”.
Topònim actual: ?

FUENTE DE MAYÓN
Cita al text: “En llegando á la fuente de Mayón...”, “... comienza en la fuente de Mayón...”
Topònim actual: Font del Montí / Font del Montí Maion

LA SEQUIA NUEVA
Cita al text: “... camina asi á la sequia nueva...”, “... fina este paso á la sequia nueva de Tales al río”.
Topònim actual: La Séquia Nova
Comentari: El text del Llibre d’Assegadors de la Vila d’Onda de 1779 està redactat en castellà i tracta també de castellanitzar els topònims, però sense massa èxit. Sequia és un mot inexistent en castellà, l’equivalent correcte del qual és acequia.

Partida de la Séquia Nova de Tales


MALEA / MONTES BLANCOS
Cita al text: “... en heredad en malea o montes blancos...”.
Topònim actual: ?

MAYÓN
Cita al text: “... camina asia Mayón...”, “...miran así á Mayón”, “... de paso asi a Mayón”, “... dicho paso asi á Mayón”, “... camino de Tales asia Mayón...”, “... asagador asi á Mayón”.
Topònim actual: ?
Comentari: Pel significat abans exposat d’aquest topònim, tal vegada faça referència a la vall en la qual està enclavada la font del Montí.

MOLLONADA DE AHÍN
Cita al text: “... mira asi á Mollonada de Ahín...”.
Topònim actual: Molló d’Aín

MOLLONADA DE ARTANA
Cita al text: “... asagador asi á mollonada de Artana”.
Topònim actual: Molló d’Artana

MOLLONADA DE SUERA
Cita al text: “... paso vora mollonada de Suera...”, “... y empar de esta vora mollonada de suera en heredad del mismo puchals...”.
Topònim actual: Molló de Suera

RÍO
Cita al text: “Enseguida vora río...”, “... á la sequia nueva de Tales al río”.
Topònim actual: Riu de Veo

RÍO DE SUERA
Cita al text: “... vora mollonada á sia el río de Suera”, “... mira al embosador del río de Suera...”.
Topònim actual: Barranc de Castro / Riu de Suera


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Corpus Toponímic València. Disponible en línia a: http://www.avl.gva.es/va/inici/toponims.

CRUZ, Linarejos i ESPAÑOL, Ignacio (2009). El paisaje: de la percepción a la gestión. Madrid: Liteam.

ELCOCK, W.D. (1962). «La evolución de -LL- en el dialecto aragonés». Archivo de Filología Aragonesa, v. XII-XIII, p. 289-297.

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. Disponible en línia a: http://terrasit.gva.es/val.

ONDA (1779). Llibre d’assegadors de la vila d’Onda.

ROMÀ, Francesc (2015). «Els noms de lloc i la cultura popular: la toponímia en l’imaginari de la societat tradicional». A MALLORQUÍ, Eva (coord.) Toponímia, paisatge i cultura: els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història (p. 127-142). Girona: Diputació de Girona.

RULL, Baltasar (1967). Noticiario histórico de Onda. Onda: Magovi.

2 comentaris:

  1. Hola Ismael:
    Se m'havia passat este interessant recull toponímic de Tales. Molt interessant és també el llibre d'on traus la informació, tant des del punt de vista toponímic com històric i geogràfic.
    Voldria fer una modesta contribució a tot allò que has publicat des dels meus modestos coneixements de la toponímia de Tales.
    En primer lloc m'he alegrat llegir que al cim de l'Espino ja se l'anomenava "coll" al segle XVIII. Vaig trobar fa uns anys un veí d'Onda, casat a Tales, i propietari d'uns garroferals que me'l va anomenar així "coll de l'Espino", sent l'accepció de coll la que recull Bernat a "De colls i collets" (https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4132100), i expressió molt estesa a les terres del nord valencià. (crec que no la tens al teu blog ressenyada).
    D'altra banda "malea" o "monte blanco" és un genèric que fa referència al mateix, terreny cobert per matollar, per tant no és un topònim en sí. El mateix podríem dir de la Mollonada, que no es refereix a un molló concret sinó a la línia de mollons, altrament coneguda com la "ratlla de terme". (a Orpesa hi ha un "assagador de la Mollonada" que segueix la ratlla del terme amb Cabanes).
    En darrer lloc, el camí de Sogorb, segurament seria l'actual carretera, traçada sobre el camí de Veo (que seguint-lo va cap a Sogorb pel collado de la Nevera).
    Gràcies per totes les entrades que publiques, tant interessants, i pels estudis de toponímia.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.