per Ismael-Pascual Chiva i Molina
Autor del blog Camins en la Natura
Twitter: @ipasc_CM i @caminsnatura
ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a l'autor la cessió d'este treball inèdit.
Twitter: @ipasc_CM i @caminsnatura
ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a l'autor la cessió d'este treball inèdit.
La
toponímia, és a dir, el conjunt de noms d’un territori concret,
és una realitat viva que canvia amb el temps i que, generació rere
generació, superposa uns noms de lloc nous a uns altres de vells
que, a poc a poc, s’obliden. Així doncs, hom pot detectar diverses
capes històriques de toponímia superposada que, al cap i a la fi,
mostren les vicissituds i els canvis que s’han experimentat en una
determinada contrada al llarg dels anys (Romà, 2015: 148). En aquest
sentit, els topònims majors, els més importants, són més estables
en el temps que els menors, els menys destacats, que són els més
propicis a aquests canvis.
En
qualsevol cas, la toponímia, la vella i la nova, la major i la
menor, resulta ser un «valuós instrument per a la identificació
dels trets més representatius d’un territori» (Cruz i Español,
2009: 179). Per això, en aquest breu escrit hem fet aplec dels
topònims talers que recull el Llibre
d’assegadors de la vila d’Onda de
l’any 1779, per tal d’aportar una font més per a la coneixença
de l’entorn de Tales en aquell segle XVIII.
A
banda, els hem tractat de connectar amb la toponímia actual, cosa
que ha estat possible en la major part dels casos, ja que en aquesta
font apareix poca toponímia menor, i principalment se’n recull de
major.
Val
a dir que Tales formà part d’Onda fins a l’any 1842, i és per
això que els noms del seu terme estan inclosos al llibre esmentat
(Rull, 1967).
TOPÒNIMS
BARRANCO
DE AHÍN
Cita
al text: “... hay un paso que se
encamina el barranco de Ahín por la derecha...”.
Topònim
actual: Barranc d’Aín / Barranc de
l’Ullastre
BARRANCO
QUE BAJA DE CHICLÁ
Cita
al text: “Al barranco que baja de
Chiclá junto camino de Fanzara...”, “... junto al barranco que
baja de Chiclá...”, “Enseguida junto al barranco que baja de
Chiclá...”.
Topònim
actual: Barranc de Xiclà / Barranc del
Pantà
CAMINO
DE MAYÓN / CAMINO DE ARTANA / CAMINO DE TALES A ARTANA
Cita
al text: “... á 29 pasos se puso
otra camino de Mayón en medio”, “... en heredad de Bautista
Sentelles de Tales camino de Mayón...”, “... en heredad de Tomás
Pallarés de Tales camino de Mayón...”, “... la hita camino de
Mayón...”.
Cita
al text: “... á 20 pasos camino de
Artana...”, “... á 29 pasos camino de Artana...”, “... á 20
pasos camino de Artana...”.
Cita
al text: “... á 23 pasos camino de
Tales á Artana...”, “... de asagador camino de Tales á Artana”.
Topònim
actual: Camí de la Font de Montí /
Camí Vell de Tales a Artana
Comentari:
Mayón, o millor dit Mallón,
és un topònim d’origen aragonés amb el significat de ‘vall’
(Elcock, 1962: 293). El retrobem a Fuente
de Mayón i a Mayón.
CAMINO
DE SEGORBE
Cita
al text: “... en heredad de Francisco
Puchal de Tales camino de Segorbe...”, “... no puede haber hita
camino de Segorbe...”, “... á 20 pasos camino de Segorbe...”.
Topònim
actual: ?
CAMINO
DE SUERA / CAMINO DE SUERAS
Cita
al text: “... á un ribazo á 20
pasos camino de Suera...”, “... á 20 pasos camino de Suera...”,
“... á 20 pasos camino de Suera...”, “... á 20 pasos camino
de Suera...”, “... no es menester hita camino de Suera...”.
Cita
al text: “... á 20 pasos camino de
Sueras...”, “... á 20 pasos camino de Sueras...”, “... otra
á 20 pasos camino de Sueras...”.
Topònim
actual: Camí d’Onda a Suera
CAMINO
DE TALES
Cita
al text: “... en heredad de Juan
García de Tales camino de Tales...”, “... á 20 pasos camino de
Tales...”, “... á 20 pasos camino de Tales...”, “... otra á
20 pasos camino de Tales...”, “... se encontró otra camino de
Tales...”, “... en heredad de Bautista Herrando de Tales camino
de Tales...”, “Comienza este paso camino de Tales...”.
Topònim
actual: Camí Vell d’Onda a Tales /
Camí de l’Assut / Camí d’Artesola
CASTILLO
DE TALES
Cita
al text: “... va cruzando por el
Castillo de Tales...”.
Topònim
actual: El Castell
COLL
DE ESPINO
Cita
al text: “... rama que mira asi á
coll de espino...”.
Topònim
actual: Coll d’Espí / L’Espí
EL
CAÑAR (DE LA VILLA)
Cita
al text: “... delante del cañar de
la Villa...”, “... delante del cañar...”, “... camina asi al
cañar de la Villa...”, “... mira de paso asi al cañar de la
Villa...”, “... del paso asi al cañar de la Villa...”, “...
á borada del Canar”.
Topònim
actual: El Canyar
EL
RACHOLAR DE TALES
Cita
al text: “... delante del racholar de
Tales...”, “... paso al racholar de Tales...”.
Topònim
actual: La Teuleria?
Comentari:
‘Rajolar’ o ‘rajoleria’ i
‘teuleria’ són termes sinònims. Per això pensem que ambdós
topònims es poden correspondre.
 |
| Vista de Tales des de la Teuleria |
EMBOSADOR
DEL RÍO DE SUERA
Cita
al text: “... mira al embosador del
río de Suera delante de una casica del dicho puchals...”.
Topònim
actual: ?
FUENTE
DE MAYÓN
Cita
al text: “En llegando á la fuente de
Mayón...”, “... comienza en la fuente de Mayón...”
Topònim
actual: Font del Montí / Font del
Montí Maion
LA
SEQUIA NUEVA
Cita
al text: “... camina asi á la sequia
nueva...”, “... fina este paso á la sequia nueva de Tales al
río”.
Topònim
actual: La Séquia Nova
Comentari:
El text del Llibre
d’Assegadors de la Vila d’Onda de
1779 està redactat en castellà i tracta també de castellanitzar
els topònims, però sense massa èxit. Sequia
és un mot inexistent en castellà, l’equivalent correcte del qual
és acequia.
 |
| Partida de la Séquia Nova de Tales |
MALEA
/ MONTES BLANCOS
Cita
al text: “... en heredad en malea o
montes blancos...”.
Topònim
actual: ?
MAYÓN
Cita
al text: “... camina asia Mayón...”,
“...miran así á Mayón”, “... de paso asi a Mayón”, “...
dicho paso asi á Mayón”, “... camino de Tales asia Mayón...”,
“... asagador asi á Mayón”.
Topònim
actual: ?
Comentari:
Pel significat abans exposat d’aquest
topònim, tal vegada faça referència a la vall en la qual està
enclavada la font del Montí.
MOLLONADA
DE AHÍN
Cita
al text: “... mira asi á Mollonada
de Ahín...”.
Topònim
actual: Molló d’Aín
MOLLONADA
DE ARTANA
Cita
al text: “... asagador asi á
mollonada de Artana”.
Topònim
actual: Molló d’Artana
MOLLONADA
DE SUERA
Cita
al text: “... paso vora mollonada de
Suera...”, “... y empar de esta vora mollonada de suera en
heredad del mismo puchals...”.
Topònim
actual: Molló de Suera
RÍO
Cita
al text: “Enseguida vora río...”,
“... á la sequia nueva de Tales al río”.
Topònim
actual: Riu de Veo
RÍO
DE SUERA
Cita
al text: “... vora mollonada á sia
el río de Suera”, “... mira al embosador del río de Suera...”.
Topònim
actual: Barranc de Castro / Riu de
Suera
REFERÈNCIES
ACADÈMIA
VALENCIANA DE LA LLENGUA. Corpus
Toponímic València.
Disponible en línia a: http://www.avl.gva.es/va/inici/toponims.
CRUZ,
Linarejos i ESPAÑOL, Ignacio (2009). El
paisaje: de la percepción a la gestión. Madrid:
Liteam.
ELCOCK,
W.D. (1962). «La evolución de -LL- en el dialecto aragonés».
Archivo de Filología Aragonesa,
v. XII-XIII, p. 289-297.
INSTITUT
CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. Disponible en línia a:
http://terrasit.gva.es/val.
ONDA
(1779). Llibre d’assegadors de la vila
d’Onda.
ROMÀ,
Francesc (2015). «Els noms de lloc i la cultura popular: la
toponímia en l’imaginari de la societat tradicional». A
MALLORQUÍ, Eva (coord.) Toponímia,
paisatge i cultura: els noms de lloc des de la lingüística, la
geografia i la història (p. 127-142).
Girona: Diputació de Girona.
RULL,
Baltasar (1967). Noticiario histórico
de Onda. Onda: Magovi.
Hola Ismael:
ResponEliminaSe m'havia passat este interessant recull toponímic de Tales. Molt interessant és també el llibre d'on traus la informació, tant des del punt de vista toponímic com històric i geogràfic.
Voldria fer una modesta contribució a tot allò que has publicat des dels meus modestos coneixements de la toponímia de Tales.
En primer lloc m'he alegrat llegir que al cim de l'Espino ja se l'anomenava "coll" al segle XVIII. Vaig trobar fa uns anys un veí d'Onda, casat a Tales, i propietari d'uns garroferals que me'l va anomenar així "coll de l'Espino", sent l'accepció de coll la que recull Bernat a "De colls i collets" (https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4132100), i expressió molt estesa a les terres del nord valencià. (crec que no la tens al teu blog ressenyada).
D'altra banda "malea" o "monte blanco" és un genèric que fa referència al mateix, terreny cobert per matollar, per tant no és un topònim en sí. El mateix podríem dir de la Mollonada, que no es refereix a un molló concret sinó a la línia de mollons, altrament coneguda com la "ratlla de terme". (a Orpesa hi ha un "assagador de la Mollonada" que segueix la ratlla del terme amb Cabanes).
En darrer lloc, el camí de Sogorb, segurament seria l'actual carretera, traçada sobre el camí de Veo (que seguint-lo va cap a Sogorb pel collado de la Nevera).
Gràcies per totes les entrades que publiques, tant interessants, i pels estudis de toponímia.
Moltes gràcies pel teu comentari.
ResponElimina