Les estacions d'estiu a la serra d'Espadà

Amb l'inici del segle XX, es posen de moda les anomenades en la premsa coetània "estaciones de verano de cura de aires y de reposo". És a dir, els llocs alternatius a les platges per motius de salut. Fugint de la humitat costanera i dels perills de les marjals, algunes famílies benestants busquen l'interior, amb un clima més sec i aigües termals o medicinals. I amb més calma, tot siga dit. Montanejos i la Vilavella havien sigut les pioneres, seguint l'estela d'altres com Benassal, Traiguera o Catí, però a poc a poc se n'afegiren altres que podien procurar algun benefici per a la salut.

En este apunt oferim algunes imatges de 1925, extretes d'una guia de la provícia de Castelló que podeu consultar en el Repositori Digital de la Universitat Jaume I. Són unes publicitats, quasi les primeres dels nostres pobles espadànics, que intenten atraure visitants i, per descomptat, uns ingressos extra a unes economies locals de subsistència.

Mostres, fires, jornades, mercats... tradicionals

per Vicent Fausto Manzano
Mestre jubilat, escriptor i excursionista

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor esta reflexió sobre un fenomen que necessita algunes reflexions col·lectives. L'article va ser publicat en la revista Camp de l'Espadar 18 (2015) i continua plenament vigent.

Com més va més, als pobles de les nostres comarques s’ha posat de moda en les darreres dècades la celebració d’esdeveniments més o menys similars, tot i que reben noms diferents. Sota el pretext de la cultura i de la tradició trobem mostres etnològiques, culturals, d’oficis tradicionals, de productes artesanals..., fires agrícoles, ramaderes, del comerç..., jornades de retrobament, mercats medievals, recreacions històriques, etc., quan no un totum revolutum on hi ha una mica de tot. Segons sembla, la intenció dels organitzadors és potenciar la vinguda de visitants de fora perquè coneguen el poble on es realitzen aquestes mostres i, així, animar l’economia local.