La volteta

per Josep Lluís Abad i Bueno 
espaiclaudator.blogspot.com
elpenjoll.blogspot.com
www.elpontdeleslletres.cat 
@llumdelsmots
  
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'escriptor este original amb què ens obsequia.

Hem arribat a Aín i les cigales encara canten mentre s’apaga el capvespre.

Hem pujat de l’infern de la Plana al paradís dels vents, però també de les mosques, mosquetes i mosquits emprenyadors.

Amb les potetes, Jana intenta treure-se-les dels ulls color de mel.

Cada tres o quatre passes es grata la cara i el musell davant d’un núvol, i missió que sap impossible d’espantar. Assumida, ella ho pateix.

Caminar per sobre la catifa d’or té aquest petit preu.

A més del zumzeig d’abellots i moscardes, hi ha una remor d’aigua del rierol incansable. Jana camina per un terra sec, però tou: s’ha gitat i panteixa.

La llum va fonent-se mentre abraça els ocells i alguns pica-soques que, amb cadència monòtona, encara treballen.

Jana obre les sendes sempre per davant; i és xiular-li i s’atura i es gira; amb la mirada diu:

- Príncep, que no saps que tots aquests camins els tenim cartografiats al cor?

Entre penombres, però amb somriures, respirem encara la xafogor.

7/07/2016