Flora i vegetació de la serra d’Espadà: #biblospadànic de l'any

per Espadàniques

Tesi doctoral presentada en 2016 a la Universitat de València (Facultat de Farmàcia. Departament de Botànica) i llibre publicat en 2021 per la Diputació de Castelló.

Juan Ramón Vázquez Mora, doctor en Farmàcia i professor de secundària

 

Aquest text ha estat elaborat a partir de la tesi doctoral (1.030 pàgines), del llibre publicat per la Diputació de Castelló (presentat al mes de juny de 2022) i de les notes de premsa, especialment la de Miguel Ángel Sánchez (Mediterráneo, 7-6-2023).

En aquesta tesi de 2015, adaptada per al llibre + CD publicat en 2021 per la Diputació de Castelló, l’autor realitza un estudi botànic de la part de la serra d’Espadà situada a les comarques castellonenques de l’Alt Palància i la Plana Baixa, des de la costa fins a l’interior, a fi de poder contribuir a un millor coneixement de la seua flora i vegetació.

El treball es troba estructurat en diversos apartats o capítols:

En el primer capítol es descriuen breument els estudis previs i contribucions al coneixement de la flora o vegetació que s’han dut a terme a l’àmbit de la zona d’estudi acotada, alhora que es justifica l’estudi i es marquen quins són els objectius i el pla de treball.

En un segon capítol es descriu amb més detall el medi físic, s’indica la situació, extensió i límits de la zona estudiada, les seues particularitats geològiques, les unitats de sòls que s’hi presenten i la seua relació amb el tipus de vegetació, les unitats geomorfològiques que caracteritzen la zona, els rius i zones humides, les seues característiques climatològiques i demogràfiques, així com les àrees que gaudeixen d’algun tipus de protecció.

Al tercer capítol es realitza l’estudi florístic de la zona i s’aporta un catàleg florístic en el qual es relacionen detalladament tots aquells tàxons que ha pogut observar o dels quals es tenen referències i es conclou amb una anàlisi estadística del seu espectre corològic i de les seues formes vitals.

En un quart capítol es realitza l’estudi fitosociològic del territori, d’acord amb l’escola sigmatista, amb l’exposició de l’esquema sintaxonòmic, la descripció jeràrquica de les diverses unitats de vegetació observades a la zona i l’aportació de les taules fitosociològiques.

Finalment s’analitza la dinàmica de les sèries de vegetació i es mostra, amb esquemes, quina podria ser la seua evolució, es realitza la valoració botànica del territori i es comenten aquells aspectes relacionats amb la conservació o protecció que l’autor creu que s’haurien de dur a terme.

 

PRESENTACIÓ

La serra d’Espadà és un massís muntanyós que s’estén per les comarques de l’Alt Palància, l’Alt Millars i la Plana Baixa seguint una direcció aproximada NNW-SSE, des de la serra de Caudiel, a l’extrem occidental, fins a prop de la mar, a l’oriental. Junt amb la veïna serra Calderona constitueix el principal enclavament silicícola dins del territori valencià, i és per això que presenta un gran interés biogeogràfic i actua com un nucli d’especiació.

Les especials característiques de la serra d’Espadà han motivat que haja sigut visitada per nombrosos botànics al llarg de la història que han deixat constància de la seua gran riquesa florística a través de notes florístiques i corològiques que apareixen de forma dispersa en la bibliografia. En aquest treball, l’autor ha recopilat tota la informació disponible sobre la part de la serra d’Espadà que queda dins de les comarques de l’Alt Palància i la Plana Baixa, actualitzar-la i, en alguns casos, ampliar-la, a fi de poder contribuir a obtenir una visió global de tot el conjunt. Conscient que tot i l’esforç i dedicació i les aportacions que presenta, per al doctor Juan Ramón Vázquez Mora mai podrem donar per tancada la tasca de completar l’estudi de la seua flora i vegetació, però confia haver contribuït al seu millor coneixement i a poder plantejar nous reptes de cara al futur.

Després de la tesi doctoral dedicada a la comarca de l’Alt Millars per part de ROSELLÓ (1992), en la qual s’estudia a fons el sector espadànic enquadrable en aquesta comarca, quedava pendent la realització d’un estudi monogràfic sistematitzat en el qual s’englobara la flora i la vegetació de la resta del territori. L’autor va establir els objectius següents per a l’elaboració de la tesi, ara a l’abast de tots en forma de catàleg:

1. Estudi analític. Elaboració d’un catàleg florístic comentat del territori, en base al treball de camp desenvolupat en l’execució de la tesi i les dades bibliogràfiques disponibles.

2. Estudi sintètic. Descripció i explicació de la flora actual del territori, i establir el seu espectre corològic. Caracterització i descripció de les distintes sèries i geosèries de vegetació presents al territori des del punt de vista climàtic, dinàmic i històric, i establiment de les relacions sòl-vegetació. Realització d’una sectorització del territori en unitats fitogeogràfiques i bioclimàtiques, i establir els límits entre els diversos pisos termoclimàtics.

El fet d’haver triat aquests límits ha estat motivat pels diversos estudis que, de forma parcial, afectaven a alguna part del territori comprés dins de les comarques de l’Alt Palància i la Plana Baixa, motiu pel qual ara han estat exclosos en el present treball. Així, i pel que fa a la comarca de l’Alt Palància, AGUILELLA (1985) ha estudiat la flora i vegetació de la part oriental de la comarca; la flora i vegetació de la serra Calderona que forma part dels termes municipals de Segorbe, Soneja i Sot de Ferrer situats al sud del riu Palància han estat estudiats per CRESPO (1989), i la flora i vegetació de la serra de Pina per ROSELLÓ (1994) i RIERA (1992). Pel que fa a la comarca de la Plana Baixa, AGUILELLA (2004) ha estudiat la flora del terme municipal d’Onda, mentre que ROSELLÓ (1988 i 1994) ho ha fet dels termes municipals de Borriana i Suera, respectivament.

Les coordenades geogràfiques, respecte el meridià de Greenwich, que delimiten la zona de forma aproximada són les següents:

- Des dels 39º 43’ 23’’ fins als 40º 0’ 37’’ de latitud Nord

- Des dels 0º 34’ 11’’ fins als 0º 5’ 40´´ de longitud Est.

La seua extensió aproximada és d’uns 614 km² i els termes municipals que queden inclosos totalment o parcial al territori estudiat apareixen en la taula:

 

 

MATERIAL I MÈTODES

Al catàleg s’ordenen els diversos tàxons i nothotàxons trobats a la zona d’estudi, els quals s’han estructurat en tres divisions: Clorophyta (només Characeae), Pteridophyta i Spermatophyta. Per a la divisió Spermatophyta hem distingit entre el grup de les gimnospermes i el de les angiospermes (dicotiledònies i monocotiledònies).

Per a l’ordenació de les famílies dins de cada grup ha seguit bàsicament el criteri presentat a l’obra Flora Ibérica de CASTROVIEJO et al. (1986-2014). Dins de cada família, els gèneres han estat ordenats de forma alfabètica per tal de facilitar la seua ràpida localització.

Convé ressaltar que s’ha indicat només aquells tàxons que podem trobar de forma espontània, naturalitzats o subespontanis en la zona d’estudi, prescindint de les nombroses espècies cultivades. També ha anotat, amb caràcters tipogràfics menors, aquells tàxons que han sigut mencionats a la zona per altres autors i que, a pesar de la seua recerca, no ha pogut localitzar.

Per a la identificació correcta del material herboritzat, ha consultat diverses obres clàssiques d’àmbit local i general, com són la tercera i quarta edició del Manual para la determinación de la flora valenciana de MATEO & CRESPO (2003 i 2009), les Claves ilustradas para la flora valenciana de MATEO & CRESPO (2014); la Flora dels Països Catalans de BOLÒS & VIGO (1984, 1990, 1995 i 2001); la Flora manual dels Països Catalans de BOLÒS et al. (1990); la Flora Europaea de TUTIN et al. (1964-1980); la Flora vascular de Andalucía Occidental de VALDÉS et al. (1987); la Flora d’Italia de PIGNATTI (1982); la Flora Ibérica de CASTROVIEJO et al. (1986-2014), etc. Així mateix, i a fi d’incorporar els nous criteris nomenclaturals, ha consultat nombroses publicacions especialitzades i revisions taxonòmiques la relació detallada de les quals consta a la bibliografia. D’altra banda, també ha consultat alguns dels plecs d’herbari dipositats al Jardí Botànic de la Universitat de València i al Real Jardín Botánico de Madrid, a fi de poder aclarir algunes determinacions conflictives.

Per a cada tàxon s’ha elaborat una mena de fitxa d’acord amb les dades següents:

1. Binomen o trinomen preferencial, amb indicació de l’autor o autors responsables de la combinació i del protòleg.

2. Sinònims utilitzats per altres autors.

3. Relació dels noms vulgars de les plantes, tant en castellà (N. v. cast.) com en valencià (N. v. val.), obtinguts de la bibliografia i, en especial, els de les obres de MULET (1991) i ROSELLÓ (1994).

4. Presència al territori, amb indicació de la seua autoecologia.

5. Comportament fitosociológico observat.

6. Tipus biològic, segons el sistema de Raunkiaer i les seues posteriors modificacions (RIVAS-MARTÍNEZ & RIVAS-SÁNCHEZ, 2008).

7. Grup corològic de rang general a què pertany cada tàxon, fent servir l’obra de MATEO i CRESPO (2014) com a principal referència.

8. Època principal d’esporulació o de floració, segons el cas.

9. Grau d’abundància relativa en el territori d’estudi, expressat en quatre graus caracteritzats per les abreviatures següents: C = comú; M = dispers; R = rar; RR = molt rar.

10. Termotipus, amb les abreviatures següents: TM = termomediterrani; MM = mesomediterrani; SM = supramediterrani.

11. Citació de les localitats on han estat trobats els espècimens, diferenciant-les en aquelles que pertanyen a la comarca de l’Alt Palància i les pròpies de la Plana Baixa, amb indicació de les coordenades UTM d’1 km de costat, acompanyades en la majoria dels casos d’altres referències toponímiques locals, ja siguen en castellà o en valencià, que puguen ser d’interés.

12. Citacions anteriors fetes per altres autors que han visitat la zona.

13. Observacions

Alguns dels tàxons observats es mostren a les figures de l’annex fotogràfic.

Vázquez es centra en el comentari d’un total de 1.617 taxons (entre espècies i subespècies de plantes), que aquest expert ha trobat o que han estat citats a la zona d’estudi. Finalment, el llibre inclou un breu capítol en què es parla, de forma molt resumida, de la vegetació de la zona, aspecte àmpliament detallat al CD que acompanya el llibre editat per la Diputació de Castelló. Vázquez ha dut a terme un estudi sistematitzat de la vegetació, on es classifiquen les diferents associacions vegetals (168) i poblaments trobats (19), acompanyats de les corresponents taules fitosociològiques. Descriu 13 associacions i 45 subassociacions noves i es completa amb un estudi sobre la dinàmica de la vegetació i de la valoració botànica del territori, on es recomana preservar alguns indrets o poblacions vegetals.

En un article recent, Vázquez recorda que «des de xicotet m’he sentit atret per tot allò relacionat amb la natura. Va ser en el segon curs de la llicenciatura quan vaig entrar en contacte amb la botànica i vaig tindre l’oportunitat de conéixer les primeres claus per determinar les plantes i, des d’aleshores, em va enganxar».

Quan encara estava treballant a Catalunya li va passar pel cap poder inscriure’s a un programa de doctorat al Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de València. Va començar a fer els cursos i tot seguit el DEA (Diploma d’Estudis Avançats). Després va arribar la inscripció del projecte de la tesi i tenia clar que tractaria sobre algun tema relacionat amb la botànica i, a ser possible, sobre la flora de la serra d’Espadà, pel fet de no estar massa lluny del seu lloc de residència i estiueig. «En un principi, el tema era difícil d’encaixar, perquè la serra, per la seua singularitat, sempre ha estat un centre d’atracció per als botànics de tot arreu, que havien publicat diversos treballs i, a més, el doctor Roberto Roselló Gimeno (un dels directors de la tesi) ja havia publicat la seua tesi sobre la flora i vegetació de la comarca natural de l’Alt Millars, on s’estudia la vessant septentrional de la serra. Tot i això, restava per fer un estudi compilatori on es contemplara la part d’Espadà que queda dins de les comarques de la Plana Baixa i l’Alt Palància», destaca Vázquez. «L’any 2007 em van concedir el trasllat a la Comunitat Valenciana, a l’IES Almenara. Aquesta circumstància va fer que poguera anar prospectant pels voltants amb més facilitat». Una tesi com aquesta implica molt de temps i dedicació, però finalment Vázquez la va poder acabar i defensar a l’any 2016, amb la màxima qualificació. Després va vindre l’interés per publicar-la, ja que d’una banda pensava que podia ser d’utilitat per al públic encuriosit pels temes mediambientals i, per l’altra, per la necessitat que les noves aportacions que apareixen a la tesi estigueren vàlidament publicades. «Tot i que ens vam trobar amb els entrebancs burocràtics i els anys de la pandèmia, hem d’agrair enormement que la Diputació de Castelló acceptés la seua publicació i que finalment vera la llum en forma de llibre (acompanyat d’un CD)».

Tant de bo els nostres rectors del Parc Natural de la Serra d’Espadà i els nostres pobles s’interessen per aquest llibre tan interessant, útil i necessari que descriu el territori en profunditat. Això no passa moltes vegades en la vida i pot ser una bona excusa per celebrar els 25 anys del Parc Natural.