per Germà Esteve
Havíem
quedat a Eslida, el seu poble; ell posava el lloc, i jo l’hora. Òscar havia triat la font de Matilde, un espai que freqüenta en els seus passejos
breus. És una persona afable, pròxima, gens afectada per eixe mal que infecta
alguns sabuts. Ell és fill del poble i se l’estima, no debades fa
periòdicament visites i xarrades al voltant de la seua història i patrimoni
quan el busca l’Ajuntament.
Secrets d’Espadà ha resultat una bomba inesperada en la indiferència plàcida
d’este racó del món anestesiat, «un univers que ho conté tot», ens diu l’autor
amb el rostre ple d’entusiasme. Per això hem quedat, per parlar d’un llibre
guardonat amb el XL Premi d’Humanitats de Castelló i de tot allò que es cou (i
a vegades s’empastra) a la serra d’Espadà. En només tres mesos s'ha exhaurit l'edició...
–Comencem per una qüestió senzilla: per què escrius Secrets d’Espadà?
