El Centre d’Interpretació de la Línia XYZ d’Almenara

ESPADÀNIQUES vol agrair a Lara Cardona, responsable d'este Centre d'Interpretació inaugurat recentment (21 de juny de 2019) la redacció d'este apunt.

Facebook: Centre XYZ Almenara

Twitter: @AlmenaraXYZ

Correu: centrexyzalmenara@gmail.com

Casa dels Anglesos. Paratge dels Estanys. Almenara

Horari (octubre-desembre): de dimecres a divendres, de 9.00 a 13.00 h, i dissabtes i diumenges de la 2ª i 4ª setmana de mes (excepte festius).
Visites guiades a les restes: els dissabtes i diumenges de la 2ª i 4ª setmana de mes.

El turisme cultural s’ha convertit en un element estratègic: és un dels pilars per al desenvolupament humà i social, així com un element de cohesió molt potent i generador de riquesa econòmica i cultural.

Qualsevol ciutat, poble o regió té i conté patrimoni important, ja siga d’índole urbanística, arquitectònica o etnològica. Tots disposem d’uns recursos turístics que abasten des dels propis del patrimoni natural (paisatge, esports d’aventura, flora, fauna, senderisme...) als del patrimoni cultural material (etnogràfics, històrics, artístics...) i intangibles o genèrics (vent, natura, guerra...). En realitat, tots aquests recursos, tractats de forma convenient, poden transformar-se en productes turístics de gran potencialitat. Però, per tal que aquests recursos puguen ser tractats com a “productes”, han de poder ser presentats de forma comprensible a un públic visitant. Un Centre d’Interpretació té la funció de descodificar la realitat actual i el passat històric d’un territori, per la qual cosa es converteix en una eina educativa molt útil per als docents. Per això, les funcions principals d’un Centre d’Interpretació són:

- Presentar un element patrimonial, tant natural com cultural.

- Donar claus i eines suficients per a poder fer comprensible l’objecte patrimonial en qüestió i del context en el qual apareix.

- Promoure l’ús i el consum dels productes típics on se situa el Centre d’Interpretació.

- Generar un desig social de conéixer el territori i tot el que s’hi pot trobar.

El Centre d’Interpretació de la Línia XYZ respon a una idea planificada de Centres d’Interpretació. Els objectius dels continguts del Centre són: donar a conéixer els aspectes militars, materials, polítics i socials d’una de les batalles decisives de la Guerra Civil, denominada la Batalla de Llevant.

Sembla demostrat que aquest patrimoni, gestionat correctament, posat en valor i difós, pot crear valor i constituir un motor econòmic important. El nostre patrimoni ha de ser considerat un actiu, i tant les administracions com els ciutadans han de concebre’l com un servei públic bàsic i d’atenció obligatòria, un dret fonamental per al seu benestar i desenvolupament, necessari per a la cohesió social en un entorn multicultural. Per a tot això, cal posar en marxa una estratègia de socialització dels valors del patrimoni cultural que des de l’educació garantisca el coneixement necessari i l’accessibilitat universal als béns. El Patrimoni Cultural constitueix un valuós i insubstituïble recurs com a element revitalitzador dels pobles i dels territoris, fomenta la identitat i el sentit de pertinença de cadascun dels pobles i difon valors socials com la tolerància, la democràcia, la diversitat i el pluralisme. Hem de recordar que l’administració pública és la garant del Patrimoni Cultural d’una comunitat; fins i tot en temps de crisi, el seu deure és establir les polítiques culturals necessàries per a aconseguir-ho i fer que la ciutadania s’hi vincule i hi participe.

Per què un Centre d’Interpretació sobre la Línia XYZ?
La importància de la Línia XYZ dins de l’Ofensiva per València en la Guerra Civil Espanyola

La Guerra Civil es va convertir en un vast camp de proves en què van intervenir algunes de les potències europees que estaven preparant-se per a un conflicte bèl·lic de més envergadura. S’hi van assajar les innovacions que, en matèria logística, estratègica i operativa havien sorgit des la Primera Guerra Mundial.

Aquesta és, sens dubte, una de les raons de la llarga durada del conflicte. Tots dos bàndols, a mesura que anaven rebent ajuda de les potències interessades, adaptaren les diferents maneres de plantejar les estratègies del combat, tant pel que fa als moviments d’atac com als plantejaments defensius.

La desfeta de l’ofensiva d’Aragó a l’hivern de 1937-1938 i l’ensulsida del front van significar un gran colp moral per a l’Exèrcit Popular i per a la rereguarda. Davant la disjuntiva de resistir o capitular, el Govern s’inclina per la primera opció i fa una crida desesperada al Front Popular i als seus integrants per a reclutar 100.000 voluntaris per a l’Exèrcit Popular i 50.000 per a formar les brigades de fortificació. El president Negrín tenia el convenciment que una contesa mundial inclinaria la balança a favor del bàndol republicà, però les democràcies occidentals, cada vegada més a prop del Govern de Burgos, van evitar que la contesa espanyola s’internacionalitzara.

L’Alt Comandament de l’Exèrcit Popular va ser conscient des del primer moment que el nou objectiu de les tropes sublevades era la conquesta de València; recordem que la seua horta era font de divises i sosteniment de l’exèrcit i de la rereguarda, i que el seu port era un punt d’abastiment per al centre de la península, per la qual cosa posaren en marxa la construcció d’una sèrie de línies defensives en la rereguarda.

Així doncs, el 10 d’abril de 1938, el general Vicente Rojo decreta unes mesures per tal de fer front a les pèrdues, tant de recursos militars com geogràfiques, que l’Exèrcit Popular de la República havia patit des de la caiguda de Terol. Una d’aquestes mesures és la reorganització general dels exèrcits, amb la creació de noves unitats; una altra, la fortificació de les zones pròximes a València.

El dia 28 d’abril, els generals Miaja (cap del Grup d’Exèrcits) i Matallana (cap de l’Estat Major) signen una sèrie de disposicions per a la creació de diverses línies defensives en el sector costaner que enllaçarien amb les fortificacions de l’interior. La primera d’elles partia del cap d’Orpesa, Orpesa, Castell de Miravet, serra de la Muntanya Negra, muntanyes entre el riu Montlleó i la carretera de Benafigos a Atzeneta, les serres de la Batalla i Nogueruela, el vèrtex Peñarroya i les serres de la Calcera i Corbalán, on connectarien amb les construccions ja existents a la zona de Terol. Al seu torn, s’estava treballant en una altra línia a la comarca de la Iglesuela del Cid, vèrtex Peñarroya i lloma Milano, que hauria d’enllaçar amb l’esmentada.

En el mateix sentit, el 3 de maig de 1938, 18 dies després de l’ofensiva de Vinaròs que va tallar el territori republicà en dos, se sol·licita a una comissió desplaçada de l’Estat Major del Grup d’Exèrcits del Centre i presidida pel coronel Tomás Ardid, estudiar una nova gran línia defensiva que s’estendria per Almenara, serra del Cid, Azuébar, Almedíjar, Jérica i Viver, la serra de Javalambre i serra de Seviñán, per a recolzar-se en el Túria. Aquesta línia és la que més tard es coneixerà amb el nom de Línia XYZ.

La Línia XYZ, també anomenada Línia Matallana per ser aquest el general al qual se n’atribueix el disseny, forma part del que més tard es dirà Cinturó de Ferro de València. Es componia dels següents 14 centres de resistència, alguns d’ells en la serra d’Espadà:

1.        Almenara

2.       Vèrtex Picaio

3.       Eslida (carretera de Chóvar a Aín)

4.       Cerro Gordo (carretera d’Almedíjar a Aín)

5.      Matet

6.       Nord de Gaibiel

7.       Viver-Jérica, amb posicions batent la plana entre Viver i Teresa

8.      Bejís

9.      Canales

10.    Andilla

11.     Abejuela

12.    La Yesa

13.    Arcos de las Salinas

14.    Santa Cruz de Moya

La línia està composta per trinxeres, punts fortificats i emplaçaments per a peces d’artilleria. No es tractava d’un traçat continu de construcció, sinó de trams discontinus, esglaonats, estratègicament situats, amb capacitat per a abraçar un territori ampli i amb un gran radi d’acció fins al centre de resistència més pròxim.

Els enfrontaments en aquesta línia van ser els més intensos i els més mortífers de tota la Batalla de Llevant. L’avanç fulgurant de les tropes sublevades va topar amb la resistència de l’Exèrcit Popular, que va recuperar part de la moral perduda. La importància de la Batalla per València i la muralla defensiva que fou la línia XYZ va retardar el desenllaç de la guerra i va desgastar l’exèrcit franquista mentre l’Estat Major republicà preparava l’ofensiva de l’Ebre.

La importància de la Línia XYZ a Almenara és indiscutible per la seua localització estratègica. Se situa al costat de la carretera N-340 i la línia ferroviària, a l’avantguarda de la serra Calderona i a la rereguarda de la serra d’Espadà, enclavament clau en la detenció de l’ofensiva franquista sobre Sagunt i València. És el lloc on naix, és el primer centre de resistència i va suposar que es concentraren al poble i a les immediacions dues divisions republicanes: la 53 i la 49 amb el seus respectius llocs de comandament, a més de gran quantitat de material bèl·lic, així com unitats blindades. A més, com a població d’immediata rereguarda, les autoritats republicanes van haver de buscar al poble tots els locals disponibles per a assegurar el benestar de les tropes, com una casa de repòs, llocs on dutxar-se, llavar la roba, esbarjo i menjar de calent.

La didàctica i l’excursionisme militant com a forma més eficaç de conéixer i de posar en valor les restes de la Guerra Civil

Per a nosaltres, les estratègies a desenvolupar per a millorar la didàctica del patrimoni són:

1.       Una veritable voluntat de potenciar el patrimoni, orientant el seu tractament

envers la valoració social i la seua utilització en l’educació.

2.      Donar prioritat a les estratègies de difusió, sense deixar de banda la investigació i la conservació.

3.      Adoptar nous plantejaments amb les noves tècniques per tal de superar la vitrina i el rètol explicatiu.

4.      Plantejar la didàctica com un element fonamental de difusió. Béns patrimonials com a forma de gaudir i, al mateix temps, de conéixer.

5.      Democratitzar l’ús del patrimoni estenent-lo a tots els sectors com un mitjà imprescindible per a aconseguir el consens social en la necessitat de conservar-lo i valorar-lo com a símbol de les identitats. És a dir, fer comprensible el Patrimoni Cultural mitjançant una interpretació científica i rigorosa i, alhora, seductora.

Les restes, els documents, els paisatges que ens acompanyen provenen de les generacions passades, han de ser estimats pels individus contemporanis perquè ens ajuden a comprendre el lloc on vivim i treballem i ens donen l’impuls necessari per a bastir el nostre futur col·lectiu. La manera com es preserva, s’utilitza i es difon el Patrimoni Cultural d’una comunitat és un dels puntals que referma la consciència col·lectiva de pertinença.

A partir del patrimoni material –en el cas que ens ocupa, els vestigis de la Guerra Civil–, al Centre d’Interpretació pretenem introduir el visitant en el coneixement i la percepció del conflicte, al mateix temps que valore el llegat històric més enllà del document escrit i altres fonts, a partir de la mirada a la presència física i les causes que determinen la seua existència. En aquest aspecte, la finalitat última de les activitats es complementa amb l’assimilació d’unes hostilitats bèl·liques que van ocupar el seu espai físic, amb el consegüent impacte sobre el seu mitjà, la Línia XYZ, sense oblidar confrontar la sèrie de tòpics heretats a través d’una propaganda determinada.