Significat dels noms dels pobles espadànics (i II)

 per Abel Soler Molina

Abel Soler Molina (Albaida, 1972) és medievalista, historiador i doctor en Filologia Catalana i Història per la Universitat de València. Fa uns mesos estava escrivint un llibre divulgatiu en línia, una sèrie diària iniciada en Facebook el 9 de maig de 2023. Seguint l’opinió de Pierre Guichard, que als anys 70 va parlar sobre la berberització d’estes terres, s’està ocupant de veure que hi ha més noms de lloc amazics que no àrabs, cosa que resulta fascinant. Els arabistes, però, solen ignorar esta llengua a l’hora d’explicar alguns topònims.

En haver vist l’èxit de la sèrie en la xarxa, ja té el llibre en edició i pròximament encetarà una roda de presentacions per diverses localitats. Esperem que els pobles espadànics estiguen receptius i que organitzen actes culturals a partir d'esta novetat bibliogràfica imminent; no els deixarà indiferents. La primera serà a Eslida el pròxim 8 d'octubre.

Nosaltres li agraïm la gentilesa de deixar-nos publicar la segona tanda de noms dels pobles de l'entorn de la nostra serra. Trobareu la primera entrega ací:  

Podeu seguir-lo en https://www.facebook.com/abel.solermolina

 

AÍN

Escrit "Ain" / "Ayn" en el segle XIII. De l’àrab ˤAyn عين ‘la font, el naixement, l’aigua que naix’, en referència a l’aqüífer que discorre, subterrani, per la Covatella. El mateix corrent subalvi alimenta diversos brolladors, com ara la font de la Caritat, proveïdora d'aigua de reg i potable. Aquesta aigua alimenta el riu Anna, tutelat per una prodigiosa *yanna o nimfa de les aigües; com en els casos de Borriana, Anna i la Jana, antigues "Yanna".

ALGIMIA DE ALMONACID / ALGÍMIA D’ALMONESIR

Escrit, pels moros del 1495, "qariyat al-Jāmiˤ al-Munastīr" قَرْيِة الجِامِعْ المُنَسْتِيرْ ‘l’alqueria de l’algímia (o mesquita major) d’Almonesir’. Deia Escolano (1611) que “'Algimia' es arábigo y significa ‘junta y congregación’; de donde vino que los moros, a sus consejos, los llamaron aljamas”: al-jamāˤa, ‘la comunitat’. La vall d’Almonesir, colonitzada per almoràvits a inicis del segle XII, segurament per soldats llicenciats, disposava d’un castell-monestir, Almonesir; diverses alqueries formant una aljama i una mesquita major on celebrar consell o "algímia". Aïllat de les cases, com era preceptiu, l’oratori ocuparia el solar de l’església i la quadra adjacent. Circumdat per la Plaça i el c/ del Calvari, feia un rectangle de 48 x 42 passes àrabs de 0,627 m (26,3 x 30,1 m); l’alquibla, orientada 110º al SSE, com la façana del temple. Cada divendres, hi hauria consell de xeics, assoc i oració comunitària.

ARTESA

Terme d’Onda. Escrit "Artea" (1238) i "Artesa" (1258). Del llatí "ariditia", ‘aridesa, sequedat’ del terreny > romandalusí *aridíza, arabitzat *Arṭīza /artéza/.

AYÓDAR / AIÒDER

Els cristians oïen dir "Iódar" o "Ayódar" (segle XIII), però els moros del segle XV ho escrivien en alifat com "Yawḍar" o "balda Yawḍar" (balda és ‘poble’). Probable arabització de l’amazic ⵜⵉⵢⵓⴷⴰⵔ tiyudar, ‘les espigues’ > *Tyódar > *Yódar. L’alqueria andalusina estava als peus d’unes eres amb pallers, las Eras; testimoni de la cerealicultura intensiva en aquest reducte d’horta enclotat entre muntanyes.

 

BENITANDÚS

Terme de l’Alcúdia de Veo. De l’amazic ⵜⴰⴳⵏⴷⵓⵣⵜ tangdutz, ‘vedella’, arabitzat com Banῑ Tandūx, com a renom gentilici: ‘els criadors o tractants de vedelles’. Vora l’assagador de Benitandús hi abunden els corrals moriscos. Alguns moros del segle XVI, d’aquesta alqueria, eren tractants de bestiar.

CASTELLNOVO / CASTELLNOU

Documentat com "Castrum Novo et villam eiusdem", Castrum Novum (1242), Castronovo (1250) i Castellnou (1347). El castell es troba al tossal de San Cristóbal, als peus del qual està la població. Fou conquerit el 1228, quan segurament l’haurien acabat d’edificar per a defendre’s dels feudals. És probable que, per aquesta raó, els aragonesos traduïren "Qaṣr al-Jadīd" per "Castell Novo".

CIRAT

"Sirat", en un escrit del 1236. De l’àrab "ṣirāṭ", ‘senda, ruta’, pel camí que puja d’Onda a les muntanyes, que travessaria ací el riu de Millars per un pont. A l’Alcorà, tanmateix, es parla del pont dit "Ṣirāṭ" سِرَاتْ, catequèticament estudiat pels musulmans, que permet els fidels travessar per damunt de l’Infern per a aplegar, si han estat justos, al Paradís d’Al·là. La denominació tindria, doncs, un sentit metafòric i religiós.

ESPADILLA / ESPADELLA

Escrit "Espadella" o "Spadella" en els segles XIII-XV. La castellanització és de l’edat moderna. Del llatí vulgar "(penna) spadata", ‘com si fora tallada amb una espasa’ > romandalusí *spadella, ‘l’espadat’, amb el diminutiu "-ella" lexicalitzat. A terres més septentrionals deien "(monte) spadato" > català-valencià "espadat". El topònim fa al·lusió al vistós espadat de la Penya Saganta (< amazic ⵉⵙⵉⴳⵏⵓⵜⵏ /isigánutan/, la penya ‘dels núvols’: quan s’ennuvola el cim, és senyal de pluja).

 

FUENTES DE AYÓDAR

Documentat com "Fuentes" el 1236. Deu tractar-se, com Fuente la Reina i la Font d’en Carròs, d’una traducció directa de l’àrab "al-ˤUyūn", ‘les fonts’. Per òbvies raons.

 

HIGUERAS / FIGUERES

Alqueria dita antigament Torre de la Figuera. Conserva un forn medieval, però no hi ha torre ni gaires figueres. Deu ser un cas com els de Torre-xiva o Torralba, que remeten a l’amazic ⴰⴷⴷⵓⵔⵔⵉ, addurri /addórre/, ‘refugi’ muntanyenc de pastors. "Figuera" podria ser, també, la versió pseudoetimològica de ⵉⵏⴼⴳⴰⵔ ifgar /ifigér/ ‘els vigilants dels horts’. En les aldees de pastors que duien el ramat a altres termes, alguns romanien a l’alqueria conreant els horts, indispensables per a sobreviure. Podríem estar al davant d'un ‘refugi dels vigilants dels horts’ ⴰⴷⴷⵓⵔⵔⵉ ⵏ ⵉⵏⴼⴳⴰⵔ "addurri n ifgar", oït com "torrenfiguer" pels colons cristians. Vora el poble està la font de Maricalva, relacionable amb l’arrel KLW, que dona (ⵜⴰ)ⴽⵍⵍⴰⵡⵜ (ta)kllawat, ‘la migdiada, la sesta’ del bestiar.

 

PAVÍAS / PAVIES

Poble muntanyenc de nom àrab "Bawīya" بَوِيَّة ‘el despoblat, el lloc buit’. Segurament, perquè quan fundaren l’alqueria andalusina, es trobarien algun poblat de pastors abandonat, o un lloc buit del tot. La pluralització en romanç vindria després, com en altres casos.

 

SONEJA / SONEIXA

Escrit Soneja (1277, 1381) i Soneya (1381). Nom àrab de la confederació tribal dels Ṣanhāja‎ صَنْهَاجَة (Iẓnagen ⵉⵥⵏⴰⴳⵏ en amazic), però sotmés a un tractament diminutiu o hipocorístic: Ṣunhayja صُنَهَيْجَة /sonéyja/. Aquesta tribu era present Senija i Xaló (la Marina Alta), Jaraguas (Venta del Moro), Cehegín (Múrcia), etc.

 

TORRALBA DEL PINAR

Antiga "Torralba" o "Torralva de Vil·lamalur" (1262). Com en el cas de Torre-xiva, sembla una lectura feta pels conqueridors aragonesos d’una expressió amaziga: ⴰⴷⴷⵓⵔⵔⵉ ⵏ ⵉⵄⵍⴱⴰⵏ, addurri n aɛlban /addorreálban/ ‘refugi de raboses’. Encara hui, hi abunden les raboses, els porcs senglars, les genetes i els teixons, sobretot a la micro-reserva del Tajar. Entre Torralba i Aiòder, estava el castell de "Vil·lahaleva": àrab "bilād" + amazic "aɛlban" (amb metàtesi en la parla com "alɛban"), ‘terra de raboses’.

 

VALL DE ALMONACID / LA VALL D’ALMONESIR

Documentat com castell i vall d’Almonecir (1238), Almonezir (1256) i Almonecid (1273); Al-Munastīr i Wād al-Munastīr  وَادْ المُنَسْتِيرْ, ‘la vall del monestir o ribat de gihadistes’, en àrab (1495). El nom al·ludeix al castell-monestir d’Almonesir, edificat a inicis del segle XII, segurament com a resultat d’un operatiu de colonització de la vall per soldats almoràvits llicenciats, d’aquells que havien combatut en anys precedents contra el Cid. Els almoràvits (al-murābiṭūn, ‘ermitans-soldat’), vinguts del Magreb, vinculaven l’exercici estricte de la fe i l’esperit de combat contra els infidels. La vall o territori d’Almonesir constava de set alqueries, una de les quals –que és el nucli de població del modern municipi de la Vall– s’anomenava Aïr, sembla que de l’amazic ⴰⵅⵢⵢⵔ axyyr, /akhyíɾ/, ‘l’abundància’.

 

VEO I ALCÚDIA DE VEO

Veo és terme de l’Alcúdia. Alqueria andalusina de nom llatí: de "bivium", ‘bifurcació de camins’ > *véveo > veo. Venint de Benitandús, pots tirar cap a l’Alcúdia, a mà dreta, o cap a Aín, a mà esquerra, a través del Collado de Veo. L'Alcúdia deu ser posterior i du nom àrab: "al-kudya", 'la lloma'.