En ple hivern, m'auela (era la rebesàvia, però li déiem "auela") ens ajuntava als néts vora el foc i ens contava històries i cabòries. Ella va nàixer a Castelló l'any 1898, però els seus pares crec que havien nascut per la zona d'Artana. Coneixia un munt de contes que, per desgràcia, no vam apuntar enlloc i ja a penes en recordem tres o quatre. Una d'aquestes tracta sobre el tresor dels moros.
Contava que fa molts anys, a la serra vivia una família de moros que treballaven serrant pins, però eren pobres i quasi no tenien per a menjar. Un bon dia, el fill major va fer una troballa extraordinària: quan anava a buscar aigua a una riera del bosc, va trobar una gerra plena de monedes d'or. L'obrí i de dins va eixir un fum molt fosc que el va petrificar. Son pare, en veure que el seu fill tardava tant, va anar a la riera i va veure l'estàtua del seu fill amb les monedes a la mà. Alarmat, avisà a tota la família, que anaren a la riera. Sa mare, en veure'l, no va poder aguantar-se i va abraçar-lo; quedà també petrificada. Les filles van intentar salvar-los i van córrer la mateixa sort. Finalment, el pare, desesperat, va preferir convertir-se en pedra a viure a soles.Qui trobe les cinc estàtues de pedra de la serra i aconseguisca obrir la gerra, encontrarà un gran tresor. Això ens contà alguna vegada la nostra iaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.