espaiclaudator.blogspot.com
elpenjoll.blogspot.com
www.elpontdeleslletres.cat
@llumdelsmots
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'escriptor este text primaveral (inèdit fins ara) amb què ens obsequia de nou.
En
la foscor de la nit, quan no sent els esquellots de la infàmia, ni
les presses m'amaguen l'esperança en la llum, olore el silenci blanc
de les futures flors del taronger i els teus batecs d'amor, fingits o
no, se'm presenten com l'aleteig de papallones luminescents sobre la
gespa de les temples.
Acosta't,
amor, esborra aquest símbol!
Envolta'm
del màgic aliment, bé terrenal!
Penetra'm
el cos que, perdut, encara et vigila els somnis!
Mussol
del cor, jo trac, despert, un vendaval de mots de la butxaca i faig
l'intent per dibuixar un dolç somriure mut. Amb burí invisible,
grave -lletraferit- un pensament sense papers. I lentament, m'enfile
per la bastida d'un univers en què no creus on perfile, embogit,
l'aroma dels teus ulls: Hi visualitze com parles i mires, com
gesticules i corres i calles; i pares les mans tot esperant la
melodia d'aquell nom secret, desig que, en la penombra, creix en vol
roig.
Acosta't,
si et plau! El rebost vacil·la; les neurones tremolen; la figuració
ja s'apaga. Fou tan lleu l'escalfor...
Resta
la nit i un vers diminut que emmudeix: veu que s'abilla de dol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.