La làpida àrab d'Artana

 per Josep Herrero Cabanyes

Investigador. Membre d'Artanapèdia

ESPADÀNIQUES vol agrair a Josep Herrero el gran treball d'investigació, recuperació i dignificació que realitza des de fa molts anys a Artana. Amb tota l'estima i admiració.

A la casa abadia d’Artana hi ha una làpida àrab d’un indiscutible interés històric i arqueològic. És una pedra de gres rosat tirant a morat (rodeno es diu a la zona) de l’era secundària, concretament del període triàsic; conté un material duríssim i gens fàcil de treballar. Les seues dimensions són: 96 cm de llargària, 30 cm d’altura i 14 cm d’amplària. Encara no hem pogut pesar-la, però segur que ultrapassa amb generositat els 100 kg. Per tots els costats està polida, fet que ens fa pensar que fou recuperada de la rambla on probablement estaria durant milers d’anys suportant els embats de les aigües d’aquesta llera fluvial.

Fins als anys 60 del segle passat estava incrustada en la paret oest de l’església a 1,60 metres d’altura aproximadament; posteriorment fou col·locada a l’entrada del temple en un lloc alt entre la pila baptismal i l’escala de pujada al cor. Des dels anys 80 ocupa l’actual emplaçament.

La inscripció, feta segurament amb punter metàl·lic i realitzada en dues línies paral·leles, va ser traduïda a principi del segle XX per l’arabista Pasqual Meneu:

“Aquesta pedra fou alçada pel valerós Ali Zobeid

Déu és Al·là i el seu Profeta Mahoma”

En aquesta imatge es veu amb més precisió l’escriptura. En la de baix se'n pot apreciar l’amplada:

En aquesta primera línia, alçar la pedra podria significar 'erigir o manar a fer' aquesta inscripció per situar-la probablement en un lloc de culte. Un altre significat podria ser aixecar-la amb les mans, la qual cosa seria una gesta extraordinària pel pes de la pedra en relació amb la talla més petita que tenia l’home medieval.

En anomenar valerós a Alí Zobeid, personatge totalment desconegut per a nosaltres, hi ha pocs dubtes de pensar que seria un guerrer important i tal vegada un senyor entre els musulmans.

La data de la inscripció és per a nosaltres un misteri molt difícil de resoldre amb les tècniques actuals, però si donem com a factible que era un guerrer i potser també noble, caldria pensar que aquesta làpida fou escrita abans de la conquesta, quan hi havia una societat musulmana totalment estructurada. Després de la conquesta d’Artana en 1242 tan sols hi havia a tota la serra un poble de vassalls dels seus respectius senyors.

Sobre l’última línia, poca cosa a comentar: és una professió de fe molt usada per l’Islam.

De la làpida ha fet una còpia amb molta destresa José Rico Blasco, usant una pedra de la mateixa classe i amb una tècnica semblant a l’original. Ara, gràcies a la donació de l’autor, està exposada en el Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Serra d'Espadà, a Eslida.

Còpia feta per l'artanenc José Rico, Seba