El fonedor del Corral Nou (Eslida)

per Josep Herrero Cabanyes

Investigador. Membre d'Artanapèdia

ESPADÀNIQUES vol agrair de nou a Josep Herrero el gran treball d'investigació, recuperació i dignificació que realitza des de fa molts anys. 

En alguns pobles de la serra d’Espadà ha existit una activitat minera durant molts segles; fins i tot alguns jaciments es remunten a època romana. Un dels minerals molt apreciats en totes les èpoques era el mercuri, amb nombre atòmic 80 i un pes de 200.59, i color platejat. Sense anar lluny podem citar alguns pobles de la zona com són Betxí, Artana, Eslida i, sobretot, Xova, on s’extreia aquest valorat producte.

Els seus usos han sigut nombrosos en baròmetres, manòmetres, esfigmomanòmetres, bombes de buit, interruptors, llums fosforescents. També s’utilitzava en amalgames dentals, amalgames per a l’extracció de l’or i la plata, producció de clor i sosa càustica, en telescopis, en la fabricació de cosmètics, d’armes i explosius, etc.

Suera: la productivitat d’un poble

per Mònica Serrano Menero

Periodista i membre  del Centre Cultural de Suera

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autora la cessió d'este treball fet expressament per al nostre blog amb motiu dels 25 anys de la mostra Suera, un poble al carrer. Moltíssimes gràcies i enhorabona, Suera! 

«Segur que algú reconeix aquestes persones. Em sabríeu dir qui són?», pregunta la guia turística del SOM (Suera, Obert Museu) mentre ensenya una imatge dels personatges de L’Alqueria Blanca. Poques vegades no li han sabut respondre. Però, què pot relacionar la sèrie de Canal 9 i À Punt amb aquest municipi de la Plana Baixa?

Durant una de les primeres temporades es troba aigua al terreny que enfronta a dos famílies, els Pedreguer i els Falcó, i la producció de la sèrie buscava una maquinària antiga per poder introduir en la trama una planta embotelladora. Pascual Ballester, el propietari aleshores de la fàbrica, que abans havia pertangut a la família Martí, els va oferir màquines, caixes i botelles. El seu desig era que utilitzaren La flor de Espadán, però no va ser possible, ja que feia referència a una comarca en concret. Aleshores, va ser Ricsana, una de les marques que comercialitzaven pel Palància.