Excursió al pic de la Font de Cabres (la Vall d'Uixó). PR V 164

per Sisco Garcia
Autor del blog D'acò i l'allò... i d'ací i d'allà
Twitter: @sisco_garcia


ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball, que podeu trobar també en el seu blog.


Des de fa uns anys que, quan venim per vacances a casa dels pares, quedem amb el meu germà per fer una excursió amb la família pel terme de la Vall d’Uixó. Ja hem fet alguna coseta, com pujar als Sants de la Pedra, a Penyalba, l’estiu passat; o la pujada al repetidor de Penyalba pels Poalets les últimes vacances de Nadal; tot i que diria que la primera excursió d’aquest estil la vam fer ja fa uns anys amb mon pare a Pipa. Doncs bé, avui hem fet tot el PR V 164, que puja al pic de la Font de Cabres,  amb els fills; seguint la ressenya que ha publicat el meu cosí Manuel Mariano dins de les rutes de senderisme per la Vall d’Uixó, per cert molt recomanable (a hores d’ara sembla que només pot aconseguir-se en versió digital).

És curiós que tenint unes muntanyes tan diverses pel terme, hagi hagut de marxar per qüestions laborals a Lleida per començar a estimar la muntanya i l’excursionisme, i adonar-me de la riquesa que tenen aquestes muntanyes «pelades» del meu poble. Dic pelades perquè així és com les recordo… tot i que, des de la descoberta del muntanyisme me les miro d’una altra manera, i potser per això no les trobo tan pelades, sobretot quan les pateges és quan les descobreixes i veus que presenten una diversitat botànica molt gran, predominant la vegetació típicament mediterrània, com no podia ser d’una altra manera, és clar; i amb alguna sorpresa en forma de bruc blanc o ginebre.

Les vistes des del cim són impressionants, arribant-se a veure el Penyagolosa, i m’atreviria a dir que potser es veu cap al sud el Montgó, per la silueta que es dibuixava a l’horitzó.

La ruta l’hem començada com l’altra vegada pels Poalets, pujant a la font de l’Anoueret, després a l’Ereta, el Corral de Turmó; poc després ens hem desviat per anar a veure la Cova d’Almela, i després hem continuat pujant fins al coll de Bledar, i d’allà al pic de la Font de Cabres. La baixada l’hem feta seguint la ressenya, pel camí que ens portarà a les ruïnes de Fenassar i cap al poble, passant per la pedra coneguda com la Boca del Fardatxo, i parant a dinar a la font de la Cervera. En total hem fet uns 15 quilòmetres durant 6 hores de caminada tranquil·la.

Per si us interessa, hi ha el track de la ruta ací