Espadàniques: Castro i Suleima (Suera Alta): espais arqueològics

per Òscar Pérez Silvestre
Investigador i escriptor

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball, publicat en el butlletí Suera 20 (2014)

Suera Alta, Suleima, Benisuleima...

Amb motiu del quart centenari de l’expulsió dels moriscos, commemorat l’any 2009, algunes persones vam notar especialment el desaprofitament d’una ocasió: identificar les restes morisques de la nostra serra d’Espadà, descriure-les i posar-les en valor. No es tractava de fer parcs temàtics, però sí que les institucions i el personal especialitzat entrara per fi a la serra, fera un treball de camp i un inventari de les recialles arquitectòniques i quotidianes dels antics pobladors expulsats a la força. Els arxius guarden milers de documents encara per estudiar en profunditat...

Es van publicar alguns llibres, es va fer algun congrés, però els pobles de l'Espadà continuaven fora del circuit. Certament, em fa l’efecte que en la majoria de casos es tractava de repetir allò sabut o nous descobriments en altres parts del territorio valencià, i la sort no ens va esguitar. Jo no tinc preparació d’historiador ni d’arqueòleg, però l’ull va acostumant-se a trobar restes superficials de ceràmica i murs allà on la toponímia i la tradició ens indiquen que hi havia «coses de moros». Ben pocs treballs i excavacions hi ha, com ni siguen els de Butzer i altres que ha generat el Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. De vegades es protegeixen alguns béns amb alguna figura, però això no assegura el coneixement del bé (estudi) ni la conservació. Una falta de consciència, i en conseqüència una falta d’estima pel patrimoni, a la qual si sumem el fer o desfer segons vinga en gana només pot produir una pèrdua irreparable.

Recorde com si fóra hui la primera experiència que em va impressionar sobre manera: un amic havia quedat a dinar a Eslida amb el catedràtic de Geografia Joan Mateu Bellés. A l’hora del café em va buscar perquè el coneguera i vam anar a l’alqueria de Benissanda, a la vora del pujador de la famosa font de Fosques. Allà, ens va fer una lliçó magistral d’identificació d’elements superficials: murs de cases, carrers, ceràmica, sistema de regadiu... I dic tot açò perquè, aparentment, allà no en queda res. Ja sabeu que els repobladors i les generacions següents es van afanyar a abancalar tot el terme susceptible de conreu i van reaprofitar pedra i paret. Els fonaments, però, hi són. Els pobles de l’Espadà sempre han sigut de pocs recursos i els camins de l’aigua estan fets de fa segles; els nous pobladors del segle XVII no van construir des del no-res, sinó que van millorar i adaptar un sistema mil·lenari a les seues necessitats, que eren majors que les que tenien els moriscos (impostos, població creixent, ànsia de millorar unes condicions senyorials precàries...).

Imatge de la pujada anual a Suera Alta la primera setmana d'agost

Sempre que puc vos acompanye a Suera Alta en la pujada de la Setmana Cultural d’agost. He dit diverses vegades que vos tinc una enveja (sana) per les coses que feu al poble, i vos assegure que fa anys que vau posar el ciments una iniciativa que ara comença a forjar-se en altres pobles: els programes culturals i les festes alternatives. No es tracta de fer la competència a cap acte ni de voler parar a renyir; simplement, actes com este són un magnífic complement que ajuda a arrelar en el territori. Qualsevol activitat fora de casa socialitza, però n’hi ha que fan créixer arrels perdurables, fins i tot per a un foraster relatiu com jo que s’identifica amb el vostre patrimoni.

En la pujada d’enguany em vaig apegar a la roda de Vicent Fausto. Va ser un camí ple de paisatge i d’història, de coses sabudes i de nous descobriments per a mi, amb una visita quasi nocturna i privada ja a Castro, corrals en un temps recent, però antiga alqueria islàmica protegida per la presència de l'imponent castell de Maús. Precisament, la conversió en corrals de ramat va assegurar la conservació d’un conjunt equiparable als més coneguts de les valls de la Marina que solen posar-se com a exemple de despoblats moriscos (l’Atzuvieta, Capaimona, la Queirola...). Ací, però, no hem tingut la sort de les excavacions ni de la descripció detallada, llevat d’un treball que està realitzant Lourdes Tamborero sobre els habitatges reconvertits en corrals que el temps i les reformes han desdibuixat.

Poblament de Castro de la vall de Suera, reutilitzat com a corrals

Ens hem quedat en el reconeixement i la protecció (?) que poden donar les figures de BRL (Bé de Rellevància Local) o BIC (Bé d’Interés Cultural). Vegem-ho.

Segons els catàleg en línia del Servici de Patrimoni Cultural de la Generalitat (en actualització permanent, ens avisen), Suera té dos BIC (castell de Maús i poblament de Castro) i tres BRL (ermita del Calvari, església de l’Assumpció i Suera Alta). Això està previst en el PGOU de Suera, publicat l’abril de 2003 en l’annex del BOP, i la Llei 5/2007, de modificació de la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià, concreta els conceptes.

Suera Alta (BRL) té la consideració d’espai de protecció arqueològica (EPA). És, per tant, un jaciment arqueològic que cal almenys protegir de la destrucció intencionada i no intencionada pel seu interés històric. Segons l’article 47.1 de la Llei 5/2007, «correspon als ajuntaments proposar justificadament, a través del Catàleg de Béns i Espais, la selecció dels immobles del seu terme municipal que aspiren al reconeixement de bé de rellevància local». En el 47.2 especifica: «tals documents [els Catàlegs de Béns i Espais] hauran de comprendre, de manera succinta, l’estudi i avaluació de tots els camps d’interés patrimonial de naturalesa immoble que tinguen presència en el seu municipi, sent redactats per equips pluridisciplinaris en la composició dels quals participaran, necessàriament, titulats superiors en les disciplines d’arquitectura, arqueologia, història de l’art i etnologia o antropologia que garantisquen la solvència tècnica dels treballs. En estos es destacaran els valors concrets, els diversos graus de protecció i tipus d’intervenció possibles». Suera Alta va ser inscrita ben prompte (2004) en la Secció Segona de l’Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià, com altres béns de caràcter històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic o etnològic, amb estes dades identificatives:

Informe favorable de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià: 4 de febrer de 2003.
Aprovació definitiva de la Comissió Territorial d’Urbanisme: 7 de març de 2003.
Publicació en el BOP: 5 d’abril de 2003.
Publicació en el DOGV: 5 de maig de 2003.
Codi d’identificació: BRL-12.06.108-006-EPA

Restes d'una premsa d'oli i/o vi, picada en pedra, de Suera Alta

Tal grau de protecció hauria d’haver arribat a la necròpolis que hi ha al camí vell de Matet, al punt on es pren la senda de pujar a Suera Alta. Tot i ser tan evidents les restes del cementeri islàmic, van ser arramblades en les obres d’ampliació del camí (ara pista) que porta a la font de Castro. Una autèntica llàstima, perquè no hi va mediar cap estudi arqueològic i el dany és ja irreparable.

Cementeri musulmà de Suleima (Suera Alta),
a la vora de la pista que l'ha destruït

Al seu torn, Castro i el castell de Maús (BIC encara no inscrits segons el catàleg en línia) tenen una consideració genèrica com a monuments en tant que edificis militars; Castro com a fortí, i Maús com a castell.

Castell de Maús. Agraïments a Ismael Chiva

Si no m’erre, l’única intervenció que s’ha fet en estos tres espais d’interés arqueològic és una descripció superficial i succinta de reconeixement, a càrrec de l’arqueòleg borrianenc Vicent Verdegal Cerezo. En els tres casos, l’estat de conservació és, simplement, «dolent», amb un perill «Alt per enfonsament». He citat literalment. He intentat posar-me en contacte amb ell per missatgeria per tal de saber de quin any són, dins de quin pla es van fer, quins eren els objectius (reconeixement, descripció...) i si hi ha interés suficient per a fer-hi excavacions, però no ha estat possible.

No són bons temps per a la lírica, però tampoc ho van ser per a l’arqueologia nostrada quan es despatxaven els diners a cabassos. Potser siga l’hora de plantar-se i demanar actuacions urgents per no perdre este patrimoni. Certament, fa molta llàstima i el temps va en contra de nosaltres.

Castro: restes molt fràgils, tant com les de Suera Alta...

Una proposta final

M’agradaria molt proposar-vos un complement per al dia de la pujada a Suera Alta. L’estructura de l’activitat és bona (pujada en grup, descans i refrigeri, exploració lliure i baixada a la font de Castro a sopar). Aprofitant el moment del descans al voltant de les cases, es podria triar cada any un text antic que parle d’este poblat, ja siga d’època islàmica, morisca o cristiana, i comentar-lo breument. N’hi ha uns quants, i són molt interessants perquè descriuen quanta gent hi vivia, quins recursos tenia, etc. Solen ser descripcions d’algun viatger amb propòsits diversos, o d’algun enviat del duc de Sogorb, o d’eclesiàstics, estadistes, militars, etc. Són molt interessants, ho reitere. Ens ajudaran a gaudir més d’unes restes que en el passat van ser cases habitades, amb tot el que això implica.

Potser així, coneixent-ho millor i vivint-ho més intensament, arribarem a valorar-ho i a estimar-ho, i al nostre torn ens convertirem en difusors i defensors del nostre patrimoni més pròxim, aquell que parla d’allò que hem sigut i som com a poble.