Twitter: @Laura__eco
ESPADÀNIQUES agraeix a l'autora la redacció d'este text per al nostre/vostre blog. Les editores del blog considerem MOLT IMPORTANT el contingut d'este article: la pressió extraordinària que ha patit la serra d'Espadà este estiu a causa de la COVID-19 i l'arribada temporal de visitants ha fet créixer el volum de residus en la natura i han aflorat comportaments poc cívics. Hi ha coses que cal dir, encara...
Avís de l'autora: L’article que estàs a punt de llegir, encara que
centrat a la serra d’Espadà, és aplicable a qualsevol lloc on et trobes. De
fet, el recomanen encaridament.
T’has adonat de la quantitat de fem que hi ha a la serra
d’Espadà? No parlem dels nuclis urbans (que també); parlem de les zones de
muntanya. Vages on vages hi ha plàstics, papers, vidres trencats, burilles,
llandes i tota mena d’artefactes que no esperaries trobar entre les sureres.
Segurament no quede ni un metre del parc natural que no tinga fem. Encara en el
cim més alt i inaccessible, on fa anys que no hi ha posat el peu ningú, t’assegurem
que hi haurà fem. Potser no tan visible, però n’hi haurà.
D’acord, anem a fer una suposició sobre qualsevol persona. Pots ser tu, pot ser qualsevol..., però utilitzarem la segona persona (no és res personal!!). Partim del punt que no llances mai res (i així ho esperem). És possible que quan passeges per la serra sigues més o menys conscient de la quantitat de fem que hi ha. T’assegurem que no cal fer cap esforç per veure’l i esperem que a partir d’ara en sigues més conscient. Suposem que sí que el veus. I suposem també que, com a mi, et crema la sang. Perquè sí, no és cap novetat. Sempre hi ha hagut inconscients que ho han fet, però ara, amb tota la informació que hi ha, fins i tot a la televisió, i amb la situació de crisi climàtica i ecològica en què ens ho juguem tot, començant per la nostra pròpia supervivència, encara és menys comprensible. Perquè, a més, no va a menys. Tot el contrari. Com déiem, suposem que el veus i et crema la sang. T’indigna però penses: “Això no ho he llançat jo, no és el meu fem, no és el meu problema i jo no arreplegue el fem d’uns altres”.
