Què és Espadàniques?

dilluns, 29 de juliol del 2019

La serra d'Espadà: un paradís per als ciclistes de muntanya

per Roger Pla Ramos
Dissenyador gràfic. Ciclista aficionat al MTB

Wikiloc: ROGER PLA RAMOS

Strava: ROGER PLA RAMOS


ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la redacció ex professo d'este treball per al nostre blog i les magnífiques fotografies que l'il·lustren.



Panoràmica des del punt geodèsic (Foto: Roger Pla Ramos 10-10-2015)



Barranc d'Almansor, Almedíxer.
(Foto: Roger Pla Ramos 14-02-2015)

Escric aquest article des de diversos punts de vista sobre la serra d’Espadà. Per una part, puc dir que porte sang d’aquest magnífic indret, ja que per part de mon pare, tant ell com els meus avis, és i eren d’Artana, i per part de ma mare, el meu avi era de Tales. Tos dos pobles són conegudes portes de la serra d’Espadà. A més, durant molts anys, mentre els meus avis paterns encara vivien, pujàvem a Artana cada dos caps de setmana a dinar, i alguns dies festius, on solíem anar de tant en tant a passar el dia a una caseta que tenien els meus avis en un hort prop de l’ermita de Santa Cristina.


Als 14 anys, la meua afició a la bici ja em feia apropar-me fins a Eslida. Amb una BH California —sense canvis de marxes— eixia de Borriana, sense avisar els pares. La veritat és que veient-ho amb perspectiva, vaig ser una mica inconscient.


Pic Espadà, Aín (Foto: Roger Pla Ramos 20-06-2015)




Però parlem de coses més recents. Després d’uns anys amb poca activitat ciclista, no vaig perdre del tot el contacte amb la serra d’Espadà. De fet, allà pels mesos de novembre i desembre, m’agradava agafar el cotxe —encara ho faig— i fer alguna ruta per les seues carreteres amb les finestres baixades i sentint el fred a les orelles, olorant el perfum dels arbres que envolten el camí, dels seus pobles i pedanies, gaudint dels paisatges que ofereixen molts dels racons amb pins, sureres, pedres de pissarra o gres roig (en castellà, rodeno), i les enormes quantitats de muntanyes, pics i turons.


El Castillejo, Assuévar (Foto: RPR 28-03-2015)
Les Hortetes, Eslida
(Foto: RPR 18-04-2015)






Fonillet, Eslida (Foto: RPR 25-04-2015)
Tot i tornar de forma habitual a la bici de muntanya l’any 2008, cada eixida no deixa mai de sorprendre’m. Ja puc passar centenars de vegades per un mateix lloc, que li faré fotos per a recordar eixe indret, per si la vegada anterior se m’havia escapat algun detall, o per si canvia la vegetació. També per si de cas —com que l’amenaça dels incendis ens té escarmentats—, algun dia ens furta novament un d’eixos indrets de la nostra estimada serra d’Espadà. L’incendi de l’estiu del 2016 va ser realment esgarrifós, i esborrà en pocs dies tota la zona del barranc de Xautena (Artana) i el Montí (Tales). Esperem que no torne a passar.



Pic de Font de Cabres, Nules (Foto: RPR 11-07-2015)

Com que anar en bici té les seues limitacions, tot i que de tant en tant intente crear noves rutes, els meus llocs més visitats són des del pic de Font de Cabres i el Puntal d’Artana, el barranc del Belcaire —encara que no tinc clar si aquests punts ja compten com a part de la serra d’Espadà o si són pre-Espadà—, Fonillet, el coll de Barres, el barranc de l’Oret i el barranc de la Caritat, els Noguerals, Cocons, Berambuig i la partida del Bany que envolten el barranc de les Hortetes, l’ombria de Castro, el coll Roig, el pic Bellota, l’Aljub (o Mesquita), el barranc d’Almansor, les Penyes Altes, Mosquera, la Campana de Suera, el Montí (molt malmés per l’incendi de 2016), el despoblat de Xinquer, la nevera d’Algímia, el pic Espadà… Tots ells són indrets fantàstics. I un poc més enllà, passant el que seria una frontera natural per als qui residim a la costa de la Plana Baixa, de tant en tant també m’acoste a Villamalur i voltants, com l’alt del Pinar o Matet. Realment, hi ha llocs fascinants com l’ombria de Castro i el coll Roig, les Penyes Altes, els barrancs de l’Oret i la Caritat amb la Penya Pastor (o Cullera) i l’Espadà al darrere, i envoltats del Tossal Gros, Penya Blanca, el Benialí i el Batalla, o Cocons i el barranc de les Hortetes que està envoltat per la serra de la Creu, el pic de Font de Cabres i el Puntal d’Artana, les diverses neveres distribuïdes per la serra en llocs de vegades de difícil accés si vas en bici, sense oblidar l’embassament de Benitandús i els seus orgues, Xinquer, Mosquera, el barranc d’Almansor… i molts altres que ara mateix no em venen al cap o que encara he de visitar.


Tossal Gros, pic Espadà i Penya Pastor des del coll de Barres, Aín (Foto: RPR 18-07-2015)




Embassament i Orgues de Benitandús
(Foto: RPR 23-07-2015)
Penyes Altes, Artana
(Foto: Roger Pla Ramos 19-08-2015)



Coll Roig, Xóvar (Foto: RPR 25-08-2015)




Castell de Castro des del barranc de l'Aigualit, Fondeguilla
Foto: RPR (27-08-2015
Cocons, Eslida
(Foto: Roger Pla Ramos 26-09-2015)

















L'incendi de 2016

Xautena, Artana, abans de l’incendi
(02-07-2016)
Xautena, Artana (06-08-2016)

Xautena, Artana (17-09-2016)


El Montí, Tales (17-09-2016)

L’estiu del 2016 va ser un any

fatídic, amb una gran part de la

serra d’Espadà afectada pel foc 

als termes d’Artana, Eslida i Tales

_______________


Qui ens estimem la natura i

aquest paratge, ho vam viure

amb molta angoixa



Solana del Rei, Artana (Foto: Roger Pla Ramos 17-06-2017)




Si més no, m’agrada traçar les rutes primerament sobre el mapa i després anar a esbrinar in situ si la ruta és ciclable i si realment val la pena. Que valga la pena és gairebé el 99 % de les vegades, ja que la serra d’Espadà no sol defraudar. Però que siga ciclable ja és un altre cantar.

Xinquer (Foto: Roger Pla Ramos 01-08-2017)

Matet (Foto: RPR 12-08-2017)
Puntal d'Artana
(Foto: RPR 09-09-2017)
No seran poques les vegades que, volent arribar a un punt concret, he hagut de caminar amb la bici al costat, tant per pujar com per baixar per sendes complicades que només es poden fer a peu. Sempre val la pena, per les magnífiques vistes que t’acabes trobant i que no t'imaginaves. Les últimes han sigut una pista que comença en baixar de les mines del Puntal d’Artana i que puja per l’ombria d’Artana i enllaça a dalt de tot amb el GR36, per on fas cap a l’ombria de Castro després d’unes baixades interessants i a peu, que abans tens opció de desviar-te a la nevera de Castro, el coll Roig o directament baixar cap a Fondeguilla. O l’última que vaig fer, pujant per la Font de l’Ereta, en acabar la pista dels Noguerals, i que s’enfila a dalt de la Penya Blanca, per on pots baixar pel barranc de les Falagueres fins a Mosquera, o desviar-te cap al Tossal Gros i el coll d’Almedíxer-Aín. En tot cas, les vistes del barranc de l’Oret són magnífiques. 




Castillejo, Assuévar
(Foto: RPR 21-10-2017)
Una cosa que trobe a faltar és un mapa que identifique, si pot ser en valencià, tots els indrets, ja que moltes vegades no saps posar nom a un lloc, una muntanya o un camí on has estat. I si fora online, molt millor. Un mal costum, almenys en el món ciclista, és referir-se a un lloc amb un nom que o bé no existeix o bé fa referència a un altre. Un d’eixos casos és dir Cocons a tot el que abraça la serra de la Creu, les Hortetes, la solana de la Mina, Berambuig, partida del Bany, la solana del Rei, el Marcelino… O que hi haja dos puntals d’Artana, o dues Ràpites. Dir on has estat o per on es va a cert lloc sol ser causa de confusió algunes vegades. 




Mosquera, Assuévar (Foto: Roger Pla Ramos 21-10-2017)

Castell de Maús, Suera
(Foto: Roger Pla Ramos 04-11-2017)
Barranc de la Caritat, Aín
(Foto: Roger Pla Ramos 20-01-2018)
















Ombria de Castro, Eslida (Foto: Roger Pla Ramos 07-07-2018)



Penya Pastor i castell de Benialí, Aín (Foto: Roger Pla Ramos 14-07-2018)


Cocons, Eslida (Foto: Roger Pla Ramos 13-10-2018)


Dir quin és el punt que més m’agrada de la serra d’Espadà —i que haja visitat— és molt complicat. Per això en tinc uns quants, com la pujada de Fonillet al coll de Barres, sobretot de bon matí, quan les boirines encara són al peu de les muntanyes que envolten la vall d’Eslida. 


Barranc de la Caritat des de la Penya Blanca, Aín (Foto: Roger Pla Ramos 23-02-2019)


D’esquerra a dreta: Tossal Gros, pic Espadà i Penya Pastor des del coll de Barres, Aín (Foto: Roger Pla Ramos 23-03-2019)

L’espectacular vista del barranc de la Caritat des del Benialí, amb la Penya Pastor al davant, el castell de Benialí allà baix i tota la immensa forestació que envolta el paisatge. O també quan en pujar a la part superior de Berambuig i prens el camí de baixada cap a Artana, hi ha un moment en què sembla que la pista s’acaba i veus tota la mar Mediterrània a l’horitzó. O l’ombria de Castro i el coll Roig, on des del punt més alt on es troba un punt geodèsic pots observar en 360 graus tot l’horitzó, ple de muntanyes, la serra d’Espadà, el Penyagolosa, la serra de Borriol, el Desert de les Palmes, la mar Mediterrània, les muntanyes de Cullera, el Montgó, la serra Calderona… I què es pot dir del camí que et porta des de Quatre Camins fins a Villamalur, envoltat d’arbres alts que sembla que et trobes en un món diferent? De vegades em referisc a la serra d’Espadà com “els nostres Pirineus”.



L'Ombria, Artana (Foto: RPR 27-04-2019)
Coll Roig, Xòvar (Foto: Roger Pla Ramos 11-05-2019)
Gaudir d’aquest entorn mentre practiques l’esport que t’agrada no té preu. Si més no, espere que no hi haja cap altre incendi i que també la resta de ciclistes i visitants siguen responsables i cuiden l’entorn. Tot i que són coses que moltes vegades no depenen de nosaltres mateixos, sí que hi podem ajudar, com no llançar papers, plàstics, cigarrets ni fem. O que les institucions facen un esforç per mantenir els boscos nets de brossa i arbres caiguts i secs que són combustible fàcil de cremar per qualsevol espurna o augment de temperatures, sumant els errors humans. La falta d’aigua en estacions caloroses tampoc ajuda. També espere que la part cremada del 2016 es recupere el més aviat, ja que era una part molt bonica d’aquesta serra i que ara fa plorar quan la veus, tot i que no és res comparat a quan la vaig visitar unes setmanes després de l’incendi, quan l’olor de socarrat era irrespirable i semblava un cementeri després d’una guerra nuclear.


Per altra banda, també he observat últimament, i cada vegada més, que molts camins s’estan asfaltant, moltes vegades en llocs on no és necessari, la qual cosa sembla un atemptat a la natura, ja que fa malbé l’entorn, li lleva la seua bellesa i facilita el pas de vehicles, els quals no crec que siga una bona idea que envaïsquen aquest paratge. Les autoritats responsables haurien de fer-s’ho mirar, perquè després se’ns acusa als ciclistes de ser els culpables de molts perjudicis, quan realment, i salvant excepcions, som un col·lectiu que es preocupa per la conservació del medi, perquè també el fem part de la nostra identitat.



Pic Bellota, Xòvar (Foto: Roger Pla Ramos 11-05-2019)


Partida del Bany, Eslida (Foto: Roger Pla Ramos 08-06-2019)

Sincerament, considere la serra d’Espadà un paradís, un lloc únic, i espere seguir gaudint-lo mentre puga. Sort que des d’on visc, la tinc sempre present.


2 comentaris:

  1. Magnífiques fotos i crònica.
    Respecte a la toponímia, cal dir que els ciclistes tendeixen a inventar noms per a referir-se a allò que ja està batejat (la catxonda per exemple fent referència a la senda del barranc de Xanquet).
    Hi ha un magnífic mapa (en paper) que recull bona part de les sendes i toponímia de la serra d'Espadà, es tracta del mapa d'El Tossal Cartografies (https://eltossalcartografies.com/index.php?menu=info&id=25), també un mapa del terme municipal de Chóvar realitzat també per Óscar Arnau d'El Tossal Cartografies i què a més d'en paper (https://eltossalcartografies.com/index.php?menu=info&id=12) també es pot trobar digitalitzat a la web de l'ajuntament (http://www.chovar.es/visitantes/folletos-turisticos) o directament online a la web del Tossal (https://eltossalcartografies.com/mapes/#16/39.8542/-0.3262).
    D'altra banda els mapes de l'Institut Cartogràfic Valencià presenten una retolació molt adequada dels topònims fruit del recull sistemàtic realitzat pels seus col·laboradors des de l'any 1990 (http://www.icv.gva.es/va/nomenclator-toponimico-valencia).
    S'hi poden mirar els mapes i topònims online en el seu visor cartogràfic (i molta altra informació més) on cal activar la capa de topografia i la del Nomenclàtor Toponímic Valencià (https://visor.gva.es/visor/).
    També se poden descarregar diferents mapes des de la web de l'ICV (http://www.icv.gva.es/va/inicio).
    Amb tot la toponíma recollida encara no és tota la què hi ha, a més cal tindre present que la toponímia canvia amb el pas del temps.
    Espere que en pugues fer bon profit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Goterris! Passem la teua nota a Roger.

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.