per Josep Herrero Cabanyes
Investigador. Membre d'Artanapèdia
ESPADÀNIQUES vol agrair a Josep Herrero el gran treball d'investigació, recuperació i dignificació que realitza des de fa molts anys a Artana. Amb tota l'estima i admiració.
A
la casa abadia d’Artana hi ha una làpida àrab d’un indiscutible
interés històric i arqueològic. És
una pedra de gres rosat tirant a morat (rodeno es diu a la zona)
de l’era secundària, concretament del període triàsic; conté un
material duríssim i gens fàcil de treballar. Les seues dimensions
són: 96 cm de llargària, 30 cm d’altura i 14 cm d’amplària.
Encara no hem pogut pesar-la, però segur que ultrapassa amb
generositat els 100 kg. Per tots els costats està polida, fet que ens fa
pensar que fou recuperada de la rambla on probablement estaria durant
milers d’anys suportant els embats de les aigües d’aquesta llera
fluvial.
Fins
als anys 60 del segle passat estava incrustada en la paret oest de
l’església a 1,60 metres d’altura aproximadament;
posteriorment fou col·locada a l’entrada del temple en un lloc alt
entre la pila baptismal i l’escala de pujada al cor. Des dels anys
80 ocupa l’actual emplaçament.
La inscripció, feta segurament amb punter metàl·lic i realitzada en dues línies paral·leles, va ser traduïda a principi del
segle XX per l’arabista Pasqual Meneu:
“Aquesta
pedra fou alçada pel valerós Ali Zobeid
Déu
és Al·là i el seu Profeta Mahoma”
En aquesta imatge es veu amb més precisió l’escriptura. En la de
baix se'n pot apreciar l’amplada:
En
aquesta primera línia, alçar la pedra podria significar 'erigir o
manar a fer' aquesta inscripció per situar-la probablement en un lloc
de culte. Un altre significat podria ser aixecar-la amb les mans, la
qual cosa seria una gesta extraordinària pel pes de la pedra en
relació amb la talla més petita que tenia l’home medieval.
En anomenar valerós a Alí Zobeid, personatge totalment desconegut
per a nosaltres, hi ha pocs dubtes de pensar que seria un guerrer
important i tal vegada un senyor entre els musulmans.
La
data de la inscripció és per a nosaltres un misteri molt difícil
de resoldre amb les tècniques actuals, però si donem com a factible
que era un guerrer i potser també noble, caldria pensar que aquesta
làpida fou escrita abans de la conquesta, quan hi havia una societat
musulmana totalment estructurada. Després de la conquesta d’Artana en 1242 tan sols hi havia a tota la serra un poble de vassalls
dels seus respectius senyors.
Sobre
l’última línia, poca cosa a comentar: és una professió de
fe molt usada per l’Islam.
De
la làpida ha fet una còpia amb molta destresa José Rico Blasco, usant una pedra de la mateixa classe i amb una tècnica semblant a
l’original. Ara, gràcies a la donació de l’autor, està exposada
en el Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Serra d'Espadà, a Eslida.
 |
| Còpia feta per l'artanenc José Rico, Seba |
Investigador. Membre d'Artanapèdia
