Caminant per l'Espadà

per Antoni Pitarch Font
Historiador, professor i escriptor. Autor del blog Ciències Socials
Twitter: @ToniPitarch

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball

Mar i muntanya, entre la Mediterrània i la serra d’Espadà: així és la comarca de la Plana Baixa ‒com totes les de Castelló‒, un emplaçament privilegiat entre uns paratges tan impressionants com desapercebuts per la seua quotidianitat.

Hi ha moltes comarques i un bon grapat de províncies amb què compartim el litoral mediterrani, però cap amb una altitud mitjana tan elevada com la de Castelló, ja que ens hauríem de desplaçar fins a Santander, a Cantàbria, per trobar una província peninsular amb una altitud superior (que tampoc trobem a Portugal, evidentment)... Són xicotets detalls que, a poc a poc, van calant entre els nostres conciutadans a força de repetir-los. Les comarques de Castelló tenen una gran energia mediambiental i turística potencial, és a dir, sense desenvolupar, perquè fins ara no l’hem valorada ni els propis indígenes o naturals del lloc.

Alguns diumenges d’aquest estiu passat, ens hem dedicat a escalar, més que caminar, per les empinades pistes i els tortuosos camins de la serra d’Espadà. En una de tantes eixides vam arribar als afores d’Eslida en cotxe particular, venint per la carretera d’Onda, després de passar Betxí per l’autovia i enfilar cap amunt per Artana. El primer objectiu era fotografiar uns testimonis evidents de la persistent Guerra Civil (ara que acabem de commemorar, precisament, les noces de diamant del final d’aquell esdeveniment històric de sang, de sang fratricida) com són unes restes de trinxera excavada al terra i coronada amb pedra a tall de ribàs protector, així com superar els més de 600 metres sobre el nivell del mar de la Nevera de Castro des d’on s’observa, a més del vetust castell, una vegetació de carrasques i sureres espectacular... Més de tres hores de caminada, en forma circular, sota un sol de justícia, que va pagar la pena.

El Parc Natural de la Serra d’Espadà acull ‒no amaga‒ neveres, molins, aqüeductes, ponts i d’altres elements arquitectònics i etnològics que incrementen el valor afegit d’aquest paratge a tocar de la costa: a 15 quilòmetres del mar, com a molt.

Pels voltants, sempre és bo tornar als espais emblemàtics com són el nucli històric d’Aín o el poble abandonat de Jinquer, en terme de l’Alcúdia de Veo. Potser, molts dels nostres conciutadans desconeixen el patrimoni de pobles abandonats a les comarques de Castelló, com són, a més de l’esmentat del Jinquer, el de Bibioj (Vilafermosa) que vaig conéixer gràcies a l’amic Pep Gómez (gerent d’Altretur) en una estada al Mas de Borràs, les Alberedes (Portell de Morella), la Saranyana (Todolella), el Rotgle (l’Alcora) o el Mas de Costa (Llucena), entre d’altres.

Durant una altra ruta per a recordar, ens marcàrem com a objectiu el cim de la Ràpita, a més de 1.000 metres d’altitud, després de caminar durant més d’hora i mitja (des de la vora de la carretera on deixàrem el cotxe) per una paret vertical que, de tant en tant, volia fer-se horitzontal perquè l’excursionista puga gaudir de les excel·lències naturals del paisatge o contemplar la deshumanització soferta durant el llarg estiu del 1938, quan el front de la guerra traçà una línia perpendicular a la mar Mediterrània que, des de Nules, es va endinsar per les muntanyes d’Espadà cap a l’Alt Millars.

La bellesa de les sureres, les alzines, dels roures valencians de fulla estreta i dels pins, així com la humanització d’un paisatge on pots trobar tot tipus de construcció, des de molins fins a pobles i nobles construccions abandonades, potenciades per tot el valor afegit que aporta la càrrega històrica de les fortificacions, com ara el mateix castell del Jinquer o el de Castro, a més de tota la infraestructura bèl·lica, amanida i construïda pels republicans durant la Guerra Civil, com ara les trinxeres per exemple, o totes les sendes i els viaranys franquistes, aprofitant la mà d’obra dels soldats de lleva, que es construïren per pentinar la zona de bombes sense explotar, bales, projectils, pistoles, així com fusells de tots els calibres que s’abandonaren en acabar el conflicte civil. A la comarca de la Plana, els pitjors dies dels conflicte es van centrar, sobretot, en els bombardejos "nacionals" constants dels avions italians que venien des de Mallorca, pràcticament cada dia i en el front sanguinari (de liberación?) viscut des del mes de juny del 38. Els episodis anteriors de la guerra, com ara els assassinats de religiosos i gent de dreta, no poden considerar-se accions bèl·liques, sinó ajustament de comptes entre veïns, com també ocorregueren als pobles d’Andalusia on, totalment a la inversa del que passava en territori valencià, els franquistes assassinaven sense més argument a tots els sospitosos de ser d’esquerres o que havien militat, durant la República, en algun partit relacionat amb el Front Popular.

De tota manera, malgrat que les restes bèl·liques deuen ser escasses, encara queda molt de pirata solt, és a dir, gent equipada amb detectors de metalls que no busquen altra cosa que trobar alguna peça interessant per comercialitzar-la al mercat negre... Una cosa és la inquietud per saber més coses del passat, l’amor a la Natura i/o a la Història, i una altra el negoci clandestí, on no es paguen impostos i, a més, es malbarata el patrimoni històric que, vist tot el que hem vist fins ara, sembla que als poders públics igual els té, tant el té com el café... i quanta menys memòria històrica millor, i si, damunt, ara hi ha l’excusa de la crisi... que inventen els altres, que investiguen des de l’estranger, i la història que reste tancada als museus... I així ens va, traient els fantasmes de la Guerra Civil a cada moment, és a dir, en campanya electoral que és cada dia, com si tots foren menors d’edat i, independentment de la ideologia i/o militància dels nostres avis, no sabérem que en totes les guerres sempre hi ha criminals en tots dos bàndols, i més encara en les guerres civils entre germans que, per desgràcia, solen ser les més cruels.

De tota manera, la comarca de la Plana sempre ha estat una terra de promissió i aquesta no és la primera ni la darrera crisi que, entre tots, haurem de superar. Ens està fallant la citricultura, ha caigut en picat el taulell, els mercats amenacen l’euro, l’economia i la política en general són cada vegada més qüestionades pels ciutadans, però si retornem la vista cap a les nostres coses ‒perquè només s’estima allò que es coneix‒ i si aconseguim, d’una vegada, les anhelades infraestructures pendents a tot l’Arc Mediterrani... sempre ens quedarà el turisme, i en totes les seues modalitats, és a dir: rural, urbà, paisatgístic, històric, monumental, de platja i de muntanya, gastronòmic, etc.

I ara que ve Nadal i està tan de moda la gastronomia de proximitat, és l’hora de reivindicar l’aigua, el suro, l’oli o la mel de la serra d’Espadà, on n’hi ha per dar i vendre, perquè, a més, tots aquests productes de la millor qualitat ens ajudaran a passar unes bones festes mentre ajudem l’economia comarcal en un mercat global que tots hauríem de desitjar glocal, és a dir, local i global: Bon Nadal!!!

Excursió al pic de la Font de Cabres (la Vall d'Uixó). PR V 164

per Sisco Garcia
Autor del blog D'acò i l'allò... i d'ací i d'allà
Twitter: @sisco_garcia


ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball, que podeu trobar també en el seu blog.


Des de fa uns anys que, quan venim per vacances a casa dels pares, quedem amb el meu germà per fer una excursió amb la família pel terme de la Vall d’Uixó. Ja hem fet alguna coseta, com pujar als Sants de la Pedra, a Penyalba, l’estiu passat; o la pujada al repetidor de Penyalba pels Poalets les últimes vacances de Nadal; tot i que diria que la primera excursió d’aquest estil la vam fer ja fa uns anys amb mon pare a Pipa. Doncs bé, avui hem fet tot el PR V 164, que puja al pic de la Font de Cabres,  amb els fills; seguint la ressenya que ha publicat el meu cosí Manuel Mariano dins de les rutes de senderisme per la Vall d’Uixó, per cert molt recomanable (a hores d’ara sembla que només pot aconseguir-se en versió digital).

És curiós que tenint unes muntanyes tan diverses pel terme, hagi hagut de marxar per qüestions laborals a Lleida per començar a estimar la muntanya i l’excursionisme, i adonar-me de la riquesa que tenen aquestes muntanyes «pelades» del meu poble. Dic pelades perquè així és com les recordo… tot i que, des de la descoberta del muntanyisme me les miro d’una altra manera, i potser per això no les trobo tan pelades, sobretot quan les pateges és quan les descobreixes i veus que presenten una diversitat botànica molt gran, predominant la vegetació típicament mediterrània, com no podia ser d’una altra manera, és clar; i amb alguna sorpresa en forma de bruc blanc o ginebre.

Les vistes des del cim són impressionants, arribant-se a veure el Penyagolosa, i m’atreviria a dir que potser es veu cap al sud el Montgó, per la silueta que es dibuixava a l’horitzó.

La ruta l’hem començada com l’altra vegada pels Poalets, pujant a la font de l’Anoueret, després a l’Ereta, el Corral de Turmó; poc després ens hem desviat per anar a veure la Cova d’Almela, i després hem continuat pujant fins al coll de Bledar, i d’allà al pic de la Font de Cabres. La baixada l’hem feta seguint la ressenya, pel camí que ens portarà a les ruïnes de Fenassar i cap al poble, passant per la pedra coneguda com la Boca del Fardatxo, i parant a dinar a la font de la Cervera. En total hem fet uns 15 quilòmetres durant 6 hores de caminada tranquil·la.

Per si us interessa, hi ha el track de la ruta ací

Els goigs com a manifestació de la religiositat popular d'un poble: Artesa

per Ismael-Pascual Chiva i Molina
Autor del blog Camins en la Natura
Twitter: @ipasc_CM i @caminsnatura

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball, que es publica simultàniament ací i en el blog de l'autor.

Una de les manifestacions de religiositat popular més arrelades i esteses al País Valencià són els goigs o gojos. Com no, al nostre àmbit més pròxim, el de l’Espadà, estan també presents a tots els pobles. En aquesta ocasió, però, ens anem a centrar en el cas particular dels goigs que es coneixen a Artesa. Ho fem amb motiu que aquesta setmana se celebraven tradicionalment les festes patronals al poble, les Festes Promeses, que van tindre pràcticament el seu punt i final el novembre del 1984 quan, després del mal oratge constant any rere any, es decidiren traslladar a l’estiu, pels volts de la festa de Santa Anna, patrona i titular de l’Església Parroquial.

Artesa és una xicoteta localitat situada als peus del Montí i integrada dins el terme municipal d’Onda, a la comarca de la Plana Baixa, sota la forma de pedania. El 2013 comptava amb 207 habitants. Del seu nucli urbà, l’element més destacable és l’Església Parroquial de Santa Anna, edificada entre els segles XVII i XVIII i d’estil barroc desornamentat. L’Altar Major està presidit pel Crist Crucificat, flanquejat pels patrons del poble, Santa Anna i Sant Roc, així com pel Santíssim Sagrament, que gaudeix també d’una veneració especial.

Pel que fa al tema que ens ocupa, el dels goigs, a Artesa se’n canten a diverses advocacions del santoral. Els que coneixem són: a Santa Anna, a Sant Roc, a Sant Antoni Abat, a Sant Josep, a la Mare de Déu del Carme, a Sant Jaume el Major, al Santíssim Salvador, al Santíssim Sagrament i a la Puríssima Concepció.

Els goigs més populars són els dedicats a Santa Anna. D’autor anònim, els trobem per primera vegada documentats l’any 1712 en un llibre publicat a València que s’anomena Patrocinio del Glorioso Patriarca el Señor San Joaquín, obra de R.P. Fr. Juan Bautista Joaquín de Murcia. Estan redactats en castellà i es desconeix des de quan es canten a Artesa. La seua transmissió va ser purament oral fins el 1992, quan es ficaren per escrit i es feren algunes matisacions per a tractar de corregir les deformacions que havia sofert la lletra original pel pas del temps. A pesar d’açò, el seu text no coincideix al cent per cent amb la versió del 1712 i s’ajusta més fidelment a altres versions, com les cantades a Sucaina o a Albal. Es componen de huit estrofes, més la tornada.

Es canten els dos diumenges de les festes d’estiu en acabant de la missa (només quatre de les estrofes), el primer diumenge d’aquestes festes davant el retaule ceràmic del carrer de Santa Anna (només quatre de les estrofes) i el dia de Santa Anna.

Els goigs a Santa Anna són els que major varietat de melodies musicals presenten. En l’actualitat només es continuen interpretant tres d’elles, però coneixem que fins no fa massa temps, durant la novena de Santa Anna, cada dia se n’interpretava una de diferent. Aquestes tres melodies de les que parlem no són privatives d’Artesa i, amb certes variacions i canvis, les retrobem a Onda, Tales, Suera, Fuentes o Pavies, i també arreu de la geografia valenciana i, fins i tot, aragonesa.

Fragment del text dels goigs a Santa Anna recollit al llibre de 1712

 

Lletra completa dels goigs a Santa Anna, d'Artesa

Partitura de les tres melodies utilitzades actualment a Artesa per a interpretar aquests goigs

Els goigs a Sant Roc són d’autor anònim i, molt probablement, van arribar a Artesa a través d’Onda, on el Sant de Montpeller també és patró. En aquest sentit, es tracta d’una reducció i adaptació del text que es canta a la capital del municipi. Allà on els onders diuen villa, els artesols diuen pueblo. I allà on els primers diuen Onda, els segons diuen Artesa. Estan redactats en castellà i no estan massa escampats, si els comparem amb els de Santa Anna, el text dels quals es coneix fins i tot a Llatinoamèrica. Així doncs, a banda d’Onda i Artesa, únicament els hem pogut localitzar a Albalat de la Ribera. Tenen quatre estrofes, més la tornada, i estan redactats en castellà.

Aquests goigs es canten el dilluns de les festes promeses, al novembre. Fins fa uns anys, aquest dia sempre es feia una processó en honor a Sant Roc i en tornar a l’Església es cantaven els goigs. Ara, la processó només es fa alguns anys, i quan no ix es canten els goigs en acabant de la missa. També es canten el dia de la festa pròpia del Sant, el 16 d’agost, els anys en els que es celebra la missa a la Parròquia.

Solament coneixem una melodia per cantar el text. És la tercera que hem recollit per cantar els goigs a Santa Anna. En aquest punt, difereix de la que s’empra a Onda.

Text complet dels goigs a Sant Roc, d’Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs

La festa de Sant Antoni és una de les celebracions més importants de l’any a Artesa. Per tradició, té lloc el 16 de gener, vespra de la festa; de la festa, la vespra. Sobre aquesta va publicar el 2009 un interessant article Jordi Bonet al setmanari local d’informació d’Onda Arrels. En ell, va recollir també els goigs a Sant Antoni que es canten al poble. Tenen quatre estrofes i estan redactats en castellà. La darrera d’elles va ser escrita per un devot anònim l’any 2007.

La lletra d’aquests goigs està escampada per tot el País Valencià i també es coneguda fora de les nostres fronteres. Cal comentar que, amb total probabilitat, és una traducció feta al segle XVIII d’uns goigs més antics en valencià topetats a l’arxiu parroquial de Betxí i que daten del 1650, dels quals ja es coneixien fragments orals no només a aquesta localitat de la Plana Baixa sinó també a altres llocs del nostre territori, com ara a Alzira. Aquests estan signats per Pere Miquel Bernat, i també els recollia Jordi Bonet al seu article, encara que mai els hem escoltat cantar a Artesa.

La melodia amb la qual es musiquen els goigs a Sant Antoni Abat és la mateixa que s’empra per a Sant Roc.

Lletra dels goigs a Sant Antoni Abat, de Betxí, en valencià

Lletra dels goigs a Sant Antoni Abat, d'Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs

La de Sant Josep és una advocació prou arrelada a Artesa. Prova d’açò és el fet que, a banda de tindre el seu propi altar a l’Església Parroquial, té un plafó ceràmic dedicat que s’ubica entre les cases número 6 i número 8 del carrer dels Quatre Cantons (aquest tram del carrer s’ha conegut popularment com la plaça de Sant Josep). No es fa una gran festa pública al poble el 19 de març però algun any se li han cantat els goigs davant del referit retaule de ceràmica, i després s’ha organitzat un xicotet berenar.

Els gojos a Sant Josep no tenen cap edició publicada a Artesa. Únicament, fa un parell d’anys es va distribuir una fulleta amb algunes de les estrofes i la tornada, però res més. El text està redactat en castellà i es canta també, per exemple, a la Salzadella. En general, està escampat per tota la geografia peninsular. Segurament va ser escrit al segle XVIII, però la primera vegada que el tenim datat és l’any 1813, en un recull revisat de poesia sagrada imprés a Mallorca.

La melodia que s’utilitza per cantar els goigs a Sant Josep coincideix amb una de les emprades per als de Santa Anna.

Full de goigs publicat el 2010 amb motiu de l'Any Marià en honor a la Mare de Déu de
l'Esperança d'Onda. Conté extractes dels goigs de Sant Josep, la Mare de Déu del
Carme i Santa Anna

Melodia emprada per cantar aquests goigs

La devoció per la Mare de Déu del Carme ha estat arrelada a Artesa per segles. La proximitat del Convent de Pares Carmelites d’Onda n’ha estat un factor determinant. També el fet que des que l’Església del poble es va deslligar de la de Tales allà per la dècada del 1970 tots els rectors han sigut carmelites.

La Mare de Déu del Carme té el seu propi altar lateral a la Parròquia d’Artesa i, a més a més, un retaule ceràmic a la plaça que duu el seu nom, encara que popularment aquest indret és anomenat plaça de Dalt.

Els goigs a la Mare de Déu del Carme cantats a Artesa es coneixen també a altres zones del País Valencià, com ara la Plana d’Utiel-Requena o el cap-i-casal. Els topetem també arreu de l’Estat Espanyol. Estan redactats en castellà i la seua extensió original és de 9 estrofes: una per a cada dia de la novena, i el dia de la festa es cantaven totes seguides. En el nostre cas no hem conegut cap edició completa que haja circulat per Artesa, per la qual cosa no podem concretar la seua extensió exacta en estrofes conegudes al poble. Únicament sabem de dos fulls repartits en l’any 2010 (un és el que ja hem mostrat anteriorment amb els goigs a Sant Josep) en els que es recollien només algunes d’elles.

La lletra d’aquests goigs es remunta al segle XVIII i la primera vegada que ens l’hem trobada documentada amb data exacta és en un Novenari a la Verge del Carme imprés a Barcelona l’any 1800.

Observarà el lector que la següent fulla de goigs, inèdita, té una desena estrofa afegida. Aquesta va ser escrita per l’autor d’aquest text fa un parell d’anys però com dèiem fa un moment ha romàs sense veure la llum fins el dia de hui.

La melodia que s’utilitza per musicar els goigs a la Mare de Déu del Carme és la mateixa que s’empra per als de Sant Josep.

Lletra completa dels goigs a la Mare de Déu del Carme, d’Artesa

Melodia emprada per cantar aquests goigs

La festa de Sant Jaume el Major ha trobat en les festes d’estiu d’Artesa el millor amic per a popularitzar-se. Coincideix sempre amb aquestes celebracions, ja que cau justetament el dia anterior a la festa de Santa Anna.

Els goigs a Sant Jaume el Major tenen poca tradició a Artesa, i van ser introduïts per Jordi Bonet l’any 2011. Ell els va extraure d’una novena al Sant. En un primer moment es van seleccionar quatre de les cinc estrofes que té el text original. Però l’any 2012 es van ampliar a sis estrofes: les cinc originals del text i una sisena escrita per l’autor d’aquest text. L’any 2013 no es va fer missa en honor a Sant Jaume i per tant no es van cantar els goigs. El text està en castellà i es coneix en molts indrets tant de l’Estat Espanyol com de Llatinoamèrica.

La melodia escollida per a cantar aquests goigs és la mateixa amb la que es musiquen els de la Mare de Déu del Carme.

Lletra completa dels goigs a Sant Jaume el Major, d’Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs

El lligam d’Artesa amb Onda ve des de molt antic. Per això, els patró més popular del cap de municipi, el Santíssim Salvador, rep també una devoció especial a Artesa.

Els goigs al Santíssim Salvador d’Artesa són exactament els mateixos que es coneixen a Onda. Tanmateix, mai els hem escoltat cantar al poble i l’única referència que tenim d’ells és la que apareix a l’inventari de l’arxiu de l’etnògraf valencià Fermín Pardo, dipositat a la Biblioteca de Requena, qui els va deixar enregistrats dècades enrere. La lletra està redactada en castellà i en desconeixem la llargària en estrofes i la melodia emprada per cantar-los.

Adjuntem a continuació un full amb els goigs que se li canten a Onda (hi ha una altra lletra en castellà segurament més antiga i una altra en valencià del període de la Renaixença) i també la melodia anònima amb la qual s’interpreten quan són cantats al seu Ermitori. Pel que fa a aquesta música, va ser recuperada per l’onder Daniel Catalán a iniciativa de Pere Ramos l’any passat, 2013, amb motiu de les Festes Constantinianes, i l’arranjament coral fou estrenat pel Cor de la Unió Musical Santa Cecília d’Onda, sota la direcció del mateix Daniel Catalán i amb l’acompanyament a l’orgue de l’autor d’aquest text.

Lletra completa dels goigs al Santíssim Salvador

Manuscrit elaborat per l’autor d’aquest text amb la melodia tradicional de l’Ermitori del Santíssim Salvador per a cantar aquests goigs, amb motiu de la seua presentació el 8 de desembre de 2013.

Els goigs al Santíssim Sagrament que es canten a Artesa tenen poca tradició al poble i només s’han arribat a interpretar una vegada, el primer diumenge de les festes de novembre (Festes Promeses) de l’any 2011, en acabant de la Processó. Estan redactats en català, la seua extensió és de huit estrofes i van ser escrits pel Pare Hilari d’Arenys de Mar. Van veure la llum a meitat segle XX. En el nostre cas particular, es llevaren quatre de les estrofes. També el text va ser lleument retocat per a donar-li una aparença més valenciana a la redacció.

La melodia utilitzada per a musicar aquests goigs és la mateixa que s’empra per als de Santa Anna, Sant Josep o la Mare de Déu del Carme.

Lletra dels goigs al Santíssim Sagrament, d’Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs

Els goigs a la Puríssima Concepció d’Artesa ens són ben desconeguts. Sabem de la seua existència gràcies a l’inventari del anteriorment citat etnòleg Fermín Pardo, qui els va enregistrar fa algunes dècades. Darrerament, en la missa en honor a aquesta advocació mariana que se celebra cada 8 de desembre a l’Església de Santa Anna, en vegada dels goigs s’interpreta a capella l’Himne de la Congregació de Maria Immaculada d’Onda, obra del músic onder Joan Baptista Ramos (+1936).



REFERÈNCIES

ANÒNIM (1800). Novenario y Septenario de la Sacratísima Virgen del Carmen. Barcelona: Llibreria de Francisco Font. Disponible en línia: http://books.google.es/books?id=RHViPfsT9MAC&pg=PA1&dq=novenario+y+septenario+carmen&hl=es&sa=X&ei=UNVkVMuCFMTZat60gPAG&ved=0CCkQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Consulta: 10 de novembre de 2014

ANÒNIM (1813). Colección de poesías sagradas sobre los principales misterios de Jesucristo, y de su Santísima Madre. Mallorca: Impremta de Sebastián García. Disponible en línia: http://books.google.es/books?id=QlSwX1cFcNQC&pg=PA258&dq=%22pues+sois+santo+sin+igual+y+de+Dios+el+más+honrado%22&hl=es&sa=X&ei=g6FbVIyPO5OxaZLAgbAB&ved=0CDgQ6AEwBQ#v=onepage&q=%22pues%20sois%20santo%20sin%20igual%20y%20de%20Dios%20el%20más%20honrado%22&f=false Consulta: 9 de novembre de 2014

BIBLIOTECA DE REQUENA. Inventario del Archivo Sonoro de Fermín Pardo. Disponible en línia: http://www.bibliotecaspublicas.es/requena/imagenes/Inventario_Archivo_Sonoro_Fermin_Pardo.pdf Consulta: 11 de novembre de 2014

BONET, Jordi. "La festa de Sant Antoni a Artesa". Publicat al setmanari local d’informació d’Onda Arrels el gener de 2009.

GOGISTES VALENCIANS. "Mare de Déu del Carme". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/Nuestra%20Señora%20del%20Carmen Consulta: 10 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. "Sant Antoni Abat". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/San%20Antonio%20Abad Consulta: 9 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. "Sant Josep". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/San%20José Consulta: 9 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. "Sant Roc". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/San%20Roque?updated-max=2013-05-02T00:01:00%2B02:00&max-results=20&start=7&by-date=false Consulta: 8 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. "Santa Anna". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/Santa%20Ana Consulta: 8 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. "Santíssim Salvador". Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2011/01/gozos-al-santisimo-salvador-cuya-imagen.html Consulta: 11 de novembre de 2014

INE. Población del Padrón continuo por unidad poblacional. Disponible en línia: http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Artesa&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n Consulta: 8 de novembre de 2014

MURCIA, Juan Bautista Joaquín de (1712). Patrocinio del Glorioso Patriarca el Señor San Joaquín. Valencia. Disponible en línia: http://books.google.es/books?id=QuA8AAAAcAAJ&pg=PA142&dq=santa+ana+de+dios+amada+san+joaquin+patrocinio&hl=es&sa=X&ei=6_JYVJTqMYjVasWpgeAK&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Consulta: 8 de novembre de 2014

Altar major de l'església d'Artesa